Costa apuntar en una sola direcció quan la devastació que la dana va deixar a València va ser tan arrasadora. Però, sens dubte, l’avaria de milers d’ascensors en edificis ha llastat molt el dia a dia de milers de persones. Aquesta setmana, l’ Associació d’ Empreses d’ Ascensors de la Comunitat Valenciana xifrava en uns 700 els que encara continuen sense reparar. Un és el de la finca on resideix Llanos Sáez, veïna de Paiporta, que explica que és probable que “d’aquí tres setmanes més o menys” comencin a reparar els dos del seu edifici. Mentrestant, un tauló vertical impedeix el pas al forat de l’ascensor, cosa que complica una mica més el dia a dia dels veïns dels pisos més alts.
També el garatge continua sense acabar de reparar-se: explica que els operaris un dia ho van deixar tot recollit i mai més no se’n va saber res, “ha de ser que no hi havia més diners...”. Que es posin d’acord veïns i veïnes, que també tenen afectada casa seva o els seus negocis, com és el cas de Llanos, no és gens fàcil. Ho explica Emilio Carbonell, president de la patronal d’ascensors, que va classificar de molt greu, greu o lleu la situació dels diferents elevadors que cal arreglar. “Pensàvem que a hores d’ara ens quedarien els molt greus, però per algun motiu no s’han solucionat els lleus”, assegura. Dels prop de 700 ascensors pendents de reparació –d’un total de 7.500 que es van fer malbé–, un 40%, és a dir, més de 300, tenen bloquejada o paralitzada l’execució. També hi ha hagut problemes de falta de mà d’obra –el Govern valencià va organitzar 206 cursos exprés gratuïts per formar personal en oficis vinculats a la reconstrucció– i rapidesa en la reparació, ja que Carbonell assegura que “cal fer peces a mida per a ascensors d’una mida concreta. És com quan et compres un cotxe, que ets a la cua”.
Guerra de xifres entre el Consell i el Govern pels ajuts concedits als afectats
Els ascensors van ser el focus de la preocupació del Govern valencià durant molt de temps. Tant, que el vicepresident segon per a la Reconstrucció Econòmica i Social, el tinent retirat Francisco José Gan Pampols, va arribar a dir al març que “ens agradaria tenir una solució per a això, però no la tenim”. En aquest paisatge problemàtic, que el Comitè Espanyol de Representants amb Discapacitat a la Comunitat Valenciana va seguir molt de prop, hi va haver un total de 311 edificis on vivien persones amb mobilitat reduïda, 70 d’ells a Paiporta. En aquest municipi de la zona zero de la barrancà , com els veïns es refereixen al desbordament del Poio, el Consorci de Compensació d’ Assegurances va gestionar 23.525 sinistres, seguits dels de Catarroja, 22.104 sinistres, i Aldaia, amb 17.467.
En tots els municipis s’ha anat aixecant el cap, com s’aprecia a les imatges de Paiporta, Algemesí i Xiva un any després de la dana, tot i que moltes empreses no s’han atrevit a tornar a l’aventura d’emprendre. Segons la Cambra de Comerç de València, hi ha un centenar d’empreses industrials que han tancat aquest any pels efectes de la dana. A més, la Federació de Polígons Empresarials de la Comunitat Valenciana apunta que, malgrat els esforços ja fets, hi ha molt il·luminat afectat –el subministrament elèctric és “especialment preocupant” a Catarroja, on es registren talls diaris, diuen– i hi continua havent voreres sense arreglar, igual que la senyalització, afectada per la riuada.
Els agricultors xifren en un 40% el percentatge d’explotacions agràries que cal arreglar
També l’informe de la Cambra de València alerta que el 30% dels comerços no han apujat la persiana. Als petits els ha estat més difícil reobrir, ja que, com ha xifrat CaixaBank Research en un recent informe, la facturació dels establiments de la zona de la dana va estar en cotes negatives durant més de sis mesos i no es va igualar al ritme observat a la resta del país fins vuit mesos després. Afegeixen que les petites empreses van tenir una caiguda del 98% en la facturació i, un any després, aquesta última continua més d’un 10% per sota en el mateix període de l’any passat.
Els que han anat reobrint han celebrat amb clients i amics la tornada a la normalitat, malgrat les cicatrius, evidents als carrers de Paiporta, amb molts baixos comercials tancats, o a les de Picanya, on la reconstrucció dels ponts –en l’imaginari col·lectiu quedarà l’ensorrament d’un aquella fatídica tarda– torba el trànsit diàriament. La pols marró encara taca els carrers i les obres predominen en moltes avingudes. Fins i tot condiciona la vida dels alumnes, ja que 115 centres educatius van quedar afectats per l’aigua i encara hi ha més de 3.000 estudiants de vuit centres que passen aquest curs –i és fàcil que els següents– en aules provisionals mentre es construeixen els nous centres. Aquesta situació va condicionar l’inici de curs en municipis com Alfafar, on l’Ajuntament, del PP, va acabar recomanant que, “per sentit comú” i en contra del criteri de la Conselleria d’ Educació, s’endarrerís l’inici de les classes uns dies perquè als barracons encara els faltaven detalls per polir.
Vuit centres educatius, amb més de 3.000 alumnes, es reconstrueixen des de zero aquest curs
També a l’horta que envolta València s’hi continua percebent el pas de l’aigua. L’ Associació Valenciana d’ Agricultors estima que més del 40% de les explotacions, empreses i infraestructures agràries han de recuperar l’estat previ al temporal. Assumeixen que la reconstrucció “és lenta” a les àrees rurals més greument afectades i que la tardança per rebre les compensacions les està endarrerint.
En la gestió de la reconstrucció també ha entrat la política i els seus relats. Els municipis van rebre finançament del Govern, que aquest últim va definir com “un esforç financer històric”, mentre retreia la reconstrucció assumida pel Consell de Mazón. Mentre l’Executiu autonòmic assegura que el Govern “infla les xifres d’ajuts rebuts” pels col·lectius afectats per la dana.
Un centenar d’empreses industrials han tancat i el 30% dels comerços no han reobert
Mentrestant, l’ Executiu central va transferir 1.745 milions als consistoris per arreglar les seves infraestructures municipals i només fa uns dies va destinar 435 milions més als operadors hídrics per a la reparació de fins a 80 sistemes d’infraestructures que condicionen, fonamentalment, el funcionament del clavegueram. En total, afirma que ha abonat en ajuts o subvencions 6.611 milions d’euros, finançat o avalat 756.490.004 euros i executat en actuacions directes 538.815.443 euros; amb un balanç d’execució de gairebé el 48% sobre l’ import inicial de 16.600 milions d’euros mobilitzats.
No observa aquestes xifres de la mateixa manera la Generalitat Valenciana, que assegura que ha mobilitzat, compromès o gestionat partides per més de 2.500 milions d’euros entre contractes d’emergència, ajuts directes i altres actuacions. Al seu balanç, exposen que només en ajuts directes s’han destinat gairebé 1.500 milions d’euros a famílies i empreses, el 60% de les quals ja han rebut els imports, cosa que suposa un volum absolut de 894 milions d’euros. O el 100% de l’ampliació d’ajuts de primera necessitat, per pèrdua de vehicle, a autònoms sense empleats i a treballadors afectats per ERTO, que recorda que “es van abonar al cap de tres setmanes i sense tràmits ni burocràcia”.
Així mateix, el seu pla de recuperació, titulat Endavant, és ambiciós: preveu una inversió de 29.000 milions d’euros, però exigeix la col·laboració de les altres administracions públiques, una fraternitat política que avui dia sembla gairebé una quimera. Gairebé com una altra de les cicatrius que ha deixat la dana.
