Little women ★★★★★
Dramatúrgia i direcció: Lucia del Greco
Intèrprets: Elisabet Casanovas, Joan Esteve, Mia Esteve, Paula Jornet, Miriam Moukhles i Blanca Valletbó
Lloc i data: Teatre Lliure de Gràcia. (23/X/2025)
Les donetes de Lucia del Greco són àngels, toquen instruments, canten, estan obsessionades pels seus defectes mínims, són les habitants d’un peepshow, d’un bordell, presumptament a mercè de la madame-mare i d’un home, en Laurie, que no sap quina triar. Habiten un espai fet d’armaris transparents on res no es pot amagar, il·luminades des del cel, vestides pel sastre de Les amistats perilloses i mogudes pel desig únic d’agradar. De lluny, són ben bé la Jo, l’Amy, la Meg i la Beth March, les quatre germanes imaginades per Louisa May Alcott fa un segle i mig, arquetip franquista, de les tradwives, de tot el que pensàvem que no podia tornar. De prop, una crítica ferotge al tradicionalisme, al que s’espera d’una dona, amb ritme dodecafònic i sedàs avantguardista, com si de cop Romeo Castellucci tingués alguna cosa a dir sobre la condició femenina.
Del Greco va posar la poteta en el teatre català el 2021 amb una versió magnífica d’ El desig del cor, de Caryl Churchill, al Tantarantana. L’any passat, ens va regalar dos muntatges d’índole diferent, però de mirada trencadora: Mata’m psicosi, de Dolors Miquel (Fundació Brossa), i Pura passió, d’Annie Ernaux (Akadèmia). Ara, al Lliure, ha comptat amb prou recursos per fer una passa de gegant. I és que difícilment veurem aquesta temporada un muntatge tan complet com Little women.
D’entrada, Del Greco té al seu servei quatre actrius de primera (Elisabet Casanovas, Paula Jornet, Miriam Moukhles i Blanca Valletbó) que situa fora de registre, quatre germanes March que ja li hauria agradat conèixer a
Alcott i que ella sap portar al seu terreny, tot imaginació. Quatre intèrprets que són un sol cos afaiçonat per Lorena Nogal, peça imprescindible d’aquest muntatge. Perquè el tot no seria tan extraordinari sense el treball de moviment i corporal de la primera ballarina de La Veronal. Hi podem afegir l’espai escènic i la il·luminació de Cube.bz o la música original de Pol Batlle. Una demostració de talent immens.
Qui pretengui veure una representació clàssica de Donetes, que busqui una altra opció de la cartellera. Qui vulgui gaudir d’una funció extraordinària, que passi pel Lliure. Després podrem parlar de si calia que en Laurie (Joan Esteve) parlés en anglès o que Elisabet Casanovas cantés en francès, detalls insignificants que no fan res més que posar a sobre de la taula la intel·ligència extraordinària d’un equip que funciona com la millor orquestra. Unes donetes que han vingut amb el punyal entre les dents, amb cara d’àngel, però amb l’ànsia de ser jutjades pel seu geni.

