Si voleu anar a veure una adaptació teatral de les Donetes de Louisa May Alcott, diguem que la proposta que ha fet Lucia Del Greco al Teatre Lliure de Gràcia no respondria ben bé a les expectatives. La directora italiana acasada a Catalunya ha agafat l’arxiconeguda història de les quatre germanes i l’ha capgirada com un mitjó, “per mostrar la cara B dels personatges”.
El títol en anglès, Little women, ja és un avís, que la directora justifica perquè és la llengua que parla a l’escenari l’únic personatge masculí del seu muntatge, Joan Esteve, que interpreta en Laurie, el veí de les germanes March. “L’anglès és la llengua totalitària per excel·lència”, explica Del Greco. El repartiment continua amb Mia Esteve, que és la senyora March però que potser no és ben bé la mare, Elisabet Casanovas (Jo), Paula Jornet (Amy), Miriam Moukhles (Meg) i Blanca Valletbó (Beth).
“Volia centrar-me en el voyeurisme, potenciant els desitjos de la societat es pot arribar a una reflexió”
D’entrada, l’acció es desenvolupa en una mena de peepshow, on Del Greco ha col·locat les quatre germanes, que guarden alguns referents respecte dels personatges originals. És per això que la directora considera oportú que “el públic assisteixi amb la novel·la o la pel·lícula al cap”, però cal advertir que, “tot i que l’original és una història d’alliberament femení”, Del Greco ha fet un pas molt més enllà. El lloc on són és “com una capsa de nines, un peepshow, uns confessionaris, uns tribunals…”.
“Hem creat un món màgic, imaginari, que es reflecteix en el segle XIX, però també en la societat contemporània”, continua la directora, que subratlla tota la feina que s’ha fet amb els intèrprets a la sala d’assaig. “Com a actriu, hem fet una feina que t’exposa moltíssim”, confessa Moukhles.
Lee también
Del Greco hi afegeix: “La proposta neix per un interès personal per l’adolescència, quan el cos de la dona està en procés de canvi. I també m’interessa la mirada de la societat, el voyeurisme. Quan mirava la pel·lícula, que per mi era una pel·lícula de Nadal, pensava que eren molt mones i que jo també voldria tenir fills. Era un símbol de llibertat de la dona de l’època, i jo volia veure quina era la cara B d’aquestes dones”.
“L’autora estava molt exposada a la mirada de la societat i també del seu pare”, continua. “Per mi, la novel·la és una versió edulcorada d’aquella vida, controlada pels editors. A mi m’interessava centrar-me en el voyeurisme i en la reflexió, esprement al màxim els valors oposats. Potenciant tots els desitjos de la societat, es pot arribar també a fer una reflexió”, conclou.
