Les T de Teatre van veure el 2013 la comèdia El loco y la camisa, de Nelson Valente, i van tenir molt clar que volien fer una peça del dramaturg i director argentí. Dit i fet, Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca van encarregar-li una obra i ara, dotze anys després, arriba Avui no ploraré.
“Feia temps que no fèiem una comèdia comèdia, una tragicomèdia –declara Àgata Roca–. En Nelson ens ha fet una supercomèdia que també en algun moment incomoda”. Avui no ploraré, catorzè espectacle de les T de Teatre, s’estrena el 5 i 6 de desembre al festival Temporada Alta, al teatre Municipal de Girona, i del 19 de desembre al 18 de gener farà temporada al teatre Goya de Barcelona.
“M’interessa la salut mental a les famílies, la bogeria com a normalitat”, explica Nelson Valente
Aquest dimarts al matí, a la sala d’assaig del teatre Poliorama, la premsa ha estat convidada a veure un assaig i enraonar amb l’equip artístic. Pla explica com comença la història: “Som tres germanes i el meu personatge, la Llum, ha estat un mes en un centre psiquiàtric, perquè s’ha intentat suïcidar”. Les tres germanes tenen alguna capa de Txékhov, reconeix Valente: “El tinc molt llegit i interioritzat”.
“Quan em van encarregar l’obra –continua el dramaturg–, vam fer un taller d’improvisació i l’obra la vaig escriure pensant en les actrius i els actors que l’havien d’interpretar”. Ells són Albert Ribalta, el Gerard, que és el marit de la germana gran (Duch), i Jordi Rico, el Miquel, el marit de la petita, la Bibiana (Roca).
“El Gerard és un personatge molt radical, amb molts diners, i tot gira al seu voltant –resumeix Roca–, i el Miquel és un calçasses, i és el que viu la mentida més gran. Però aquesta vegada, en el dinar que celebren, es proposen de no esclatar i que ningú no plori. D’aquí el títol”.
“Però es va creant una olla de pressió –afegeix Marta Pérez–, perquè les coses s’enquisten si no esclaten, i el meu personatge fa que esclatin”. Pérez interpreta l’Oltra, una dona que la Llum ha conegut al centre i que “no s’ha mirat mai ningú, que intenta cridar l’atenció i que considera que si hi ha algú a qui s’ha d’ajudar, ho ha de fer, i per això la seva missió és ajudar la Llum”.
Lee también
“Jo soc la germana petita –manifesta Roca–, que té una mala relació amb la gran i, a més, té un problema amb l’alcohol: de fet, apaga els focs amb l’alcohol. Tothom amaga coses. Resulta que el personatge de la Llum és el que està millor. De vegades les etiquetes són errònies”.
Valente és un dramaturg de comèdies familiars: “La temàtica que m’interessa és la família, la incomunicació, amb la salut mental de les famílies, amb la bogeria com a normalitat i la normalitat com a bogeria”. L’escenografia és d’Alejandro Andújar, amb un giratori. “És una mica un vodevil, però en lloc d’obrir i tancar portes, es mouen les parets”, descriu Duch.
“Com que és molt coral amb sis personatges, intentarem fer com ho fan els argentins, parlant tots alhora però que s’entengui”, afirma Roca. Però Valente no ho veu tan clar: “Els costa trepitjar-se perquè hi ha molt de respecte pel text. Els argentins, com que no respectem tant la llei, no hi tenim cap problema”.
I Duch conclou: “Intentarem seguir el patró argentí, però nosaltres parlem en català i la nostra llengua és més directa”.
