Sobre el que és tradició hi ha diverses teories. Potser la més estesa diu que perquè alguna cosa esdevingui tradició, s’ha d’haver produït tres vegades seguides. El Tenoriu va per la segona, amb les entrades pràcticament exhaurides durant les tres setmanes que es representarà al teatre Coliseum de Barcelona, però ja han obert la venda de les entrades per a les tres setmanes que es representarà en aquest mateix teatre de la Gran Via del 22 d’octubre al 8 de novembre del 2026.
“El que Andreu Buenafuente va pensar ha funcionat –afirma Carles Sans, director de l’espectacle–. El que el cèlebre Capri va fer amb Mary Santpere, ara es pot fer gràcies a ell i Sílvia Abril. L’any passat al Poliorama van venir 13.000 persones i enguany superarem aquesta xifra, amb unes 15.000”.
“Amb 11 fulls originals, Israel Solà no sé com s’ho ha fet però ha fet una cosa molt bona”, destaca Buenafuente
El que el públic podrà veure a l’escenari del Coliseum és una comèdia burleta a partir del text de Zorrilla, “fet a la nostra mida, gràcies a la dramatúrgia d’Israel Solà”, continua Sans. “Hem creat un bombonet que durarà el temps que el públic vulgui. La gent no para de riure i surt millor que han entrat”.
Buenafuente, que s’ha documentat molt sobre el tema, hi fa una puntualització: “La idea original és de Josep Santpere i la filla la recupera. Nosaltres vam aconseguir tenir el guió original, que només tenia 11 pàgines, i una petita gravació, i Israel Solà no sé com s’ho ha fet però ha fet una cosa molt bona. Però el que m’emociona més és posar en valor la memòria dels comediants. Em feia gràcia aquesta arqueologia emocional, i ja hem posat a les nostres agendes les tres setmanes de l’any que ve”.
Lee también
Si Buenafuente és el Tenoriu, Sílvia Abril és Doña Inés: “Jo com a dona no veia com encarar un text com aquest, però gràcies al fet que som sis pallassos a l’escenari, aconseguim empoderar el personatge de la dona. I pel poc que hem vist al text, Santpere i Capri ja se’n fotien d’aquesta cosa casposa”. Això és gràcies al sedàs de l’humor i a la relativització que Israel Solà ha sabut incorporar al text. Per això, Buenafuente afirma: “Al Bravium de Reus ja feien una Doña Inés que era un home amb barba. La conya catalana hauria de ser patrimoni de la humanitat”.
El dramaturg de La Calòrica explica com va anar tot plegat: “M’hi vaig apuntar, però aviam com ho fèiem. El context sociocultural hipermasclista em va empènyer a fer tres propostes, i que amb l’humor i la comèdia tot això se superés. Quan era jove, vaig veure moltes obres de Lina Morgan. I hi ha gags que han funcionat tota la vida. Per això vaig pensar que havíem de fer una Doña Inés tipa de ser monja i fer una obra del segle XXI. No hem d’imitar Santpere i Capri, sinó que fos el Tenoriu de la Sílvia Abril i l’Andreu Buenafuente”.
El muntatge que ara arriba al teatre Coliseum és el mateix que es va estrenar l’any passat al teatre Poliorama. “És un espectacle que es fa poc, però es desmanega molt, perquè la gent riu molt –analitza Buenafuente–. Veiem un teatre clàssic amb bromes, i aquesta fórmula s’ha de treballar cada any”.
“La gent ve a veure Abril i Buenafuente, i si ells dos fessin Les tres germanes de Txékhov, també vindrien i esgotarien les entrades. Nosaltres hem respectat els elements estètics, com els telons de paper, que és un homenatge al teatre d’abans, el teatre d’aficionats”, conclou Sans.
