L’any 2014 l’espectacle Coup fatal va passar per Girona, a Temporada Alta, i ara s’ha recuperat, degudament renovat, per al festival Flaix de Tardor BCN. El geni creador és Alain Platel, el gran coreògraf i director belga que també va portar a Girona el cabaret geriàtric Gardenia, i que presenta el seu espectacle més emblemàtic aquest divendres, dissabte i diumenge al Teatre Lliure de Montjuïc.
Onze anys no passen debades, i és per això que ara Coup fatal té elements nous, com la incorporació d’una dona, Jolie Ngemi, enmig d’un repartiment únicament masculí. Però el que el fa singular és la fusió de la música barroca europea amb la rumba congolesa, que neix de la col·laboració amb el músic belga Fabrizio Cassol i el director d’orquestra congolès Rodriguez Vangama.
Es tractava d’unir la música popular del Congo amb la barroca europea, i aquí és quan s’hi afegeixen Rodriguez Vangama i Fabrizio Cassol
Tot i això, és molt difícil de classificar, com reconeix el director del festival, Narcís Puig: “És un concert, hi ha moviment, dramatúrgia, però no és un espectacle tradicional de dansa”.
“L’interès per la música barroca des del Congo el va encendre el contratenor Serge Kakudji –explica Platel–. Quan va tornar a Kinshasa el 2008, volia continuar treballant amb aquesta música. Es tractava d’unir la música popular del seu país amb la barroca europea, i aquí és quan s’hi afegeixen Rodriguez Vangama i Fabrizio Cassol”.
“Quan em van proposar si podria treballar en una versió escènica d’aquesta combinació de dos mons és quan vaig entrar en el projecte –continua el coreògraf belga–. Va ser difícil fer dansa amb aquests elements. Quan vaig anar a Kinshasa estaven asseguts en unes cadires de plàstic, que són com les que apareixen a l’escenari, i els vaig fer posar drets i vam començar”.
Lee también
L’estrena de l’espectacle reformulat es va fer a Ginebra fa un any. “Desprèn tanta energia positiva!”, exclama Platel. “En Fabrizio va buscar nous intèrprets per substituir algunes baixes, i en aquest canvi s’ha incorporat una dona, una música ballarina, que dona un nou aire i és una millora perquè hi afegeix energia positiva”.
“Justament el fet que tots els intèrprets fossin homes va ser una de les crítiques de la primera versió –recorda–, però ens van dir que a Kinshasa no hi havia dones que tinguessin aquella formació. Al cap de deu anys s’ha produït un canvi, una millora, i per això ara hi hem pogut incorporar una dona. És un canvi lent, però s’està produint”.
