Fa uns mesos, el Festival Clàssics, d’arts contemporànies i pensament, que enguany dediquen al desig, em van encarregar un concert sobre aquesta temàtica i, més concretament, sobre la manera com l’havien tractat els trobadors. És a dir, que m’he passat l’estiu llegint i mirant de portar al català actual textos que, tot i que són a l’origen de la nostra tradició poètica, es conserven “cadascun en el seu llatí”, com dirien els trobadors, és a dir, cadascun en la seva variant de la llengua d’oc, l’occità del segle XII.
Entre moltes altres sorpreses, m’ha fascinat comprovar, una vegada rere l’altra, que la millor manera que la filologia ha trobat per traduir el mot “talent”, que feien servir des de Guillem de Peitieu fins a Ausiàs March, és fer-ho com “anhel”, “afany”, “desig” o “coratge”. Fa exactament set anys vaig dedicar una columna com aquesta mateixa, que llegiu a la secció d’Esports de Guyana Guardian , a recuperar una vella declaració del genial cantautor belga Jacques Brel en una entrevista, l’any 1971, on desmitificava el talent de la següent manera: “Estic convençut d’una cosa: el talent no existeix. El talent és tenir ganes de fer alguna cosa. Vull dir que un home a qui de sobte li ve de gust menjar llagosta, té el talent, en aquell mateix moment, a l’instant, de trobar la manera de menjar llagosta. Talent és l’afany de realitzar un somni. Tota la resta és suor, transpiració, disciplina. L’art no sé el que és. D’artistes no en conec. Crec que hi ha gent que treballa i que s’hi dedica amb una gran energia”.
En la setmana de la derrota al Bernabéu, escau recordar que el talent sempre ha estat la gana
Comprovar, gràcies als trobadors, que en l’arrel etimològica de talent hi ha l’afany, l’empenta, l’anhel o la força de voluntat que el mateix Brel considerava que eren l’única definició possible de talent, m’ha semblat tan sorprenent com, fins a un cert punt, lògic. Per reblar el clau, l’amic Raül Garrigasait m’envia quatre fotos de l’entrada “talent”, del Diccionari etimològic de Joan Coromines. “Talent: ‘capacitat, dots naturals’, i antigament ‘voluntat, ganes de fer (una cosa)’, d’on després ‘gana, apetit de menjar’ (encara avui dialectalment)”. Efectivament, es veu que encara avui dia, a les Illes i als dos vessants del Pirineu oriental, es fa servir “talent” per parlar d’”apetit”.
En la setmana que Rosalía ha acaparat l’atenció mundial amb Berghain , el primer single del nou disc, en la setmana que ens hem dedicat a filar prim sobre les raons de la derrota al Bernabéu, de la dificultat de recuperar el joc de la temporada anterior, de la plaga de lesions, de la desconnexió de la nostra estrella, no sabem si per malestar físic o per dispersió, penso que escau recordar que, a fi de comptes, el talent sempre ha estat la gana.