Llegeixo al Magazine d’aquest diari que una investigació ha demostrat una relació clara entre la riquesa i el comportament poc ètic, incloent-hi una tendència més alta a enganyar i a robar. No em sorprèn: la saviesa popular és plena a vessar d’opinions negatives sobre els rics. Els còmics de la meva infantesa ens van ensenyar com n’era d’egoista i maliciós l’Oncle Garrepa, per no parlar de la saviesa bíblica: “És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el regne de Déu”. El meu entorn era de classe mitjana treballadora i ningú s’esforçava massa a desmentir el tòpic. Però amb els anys vaig conèixer uns quants rics. Alguns, molt rics. I no s’ajustaven al clixé.
Els rics que vaig conèixer eren despresos en grau superlatiu. D’una generositat enlluernadora. Els encantava barrejar-se amb tota mena de pobres (tret dels pobres d’esperit, amb els quals eren una mica classistes). Els pobres que adoptaven tenien tots, ara hi caic, alguna peculiaritat que enriquia el grup, en sensibilitat o en cultura. Aquells rics, tots es van arruïnar abans de morir. Un d’ells es va esforçar molt més per arribar a arruïnar-se del que mai s’havia hagut d’esforçar per enriquir-se, cosa que prova que no eren rics estàndard.
Amb els anys, vaig conèixer uns quants rics que no responien el clixé
El cas és que, després de freqüentar-los de molt a prop, vaig decidir que no es pot parlar a la lleugera ni dels rics ni dels pobres. Vaig entendre que a cap grup humà s’ha d’atribuir determinats vicis ni pel seu origen ni per la raça ni per la capacitat adquisitiva i que, per descomptat, cal malfiar-se dels estereotips.
Lee tambiénPi, ocell, niu
Això no obstant, confesso que soc molt sensible a les dades científiques: em fascinen els estudis, m’entusiasmen els informes que revelen coses i les investigacions que demostren fets. Així és que no m’he pogut treure del cap que el vincle entre la riquesa i la falta de valors ètics ha estat empíricament provat. Ara em falta saber si la tendència d’un individu a esforçar-se per fer-se ric és fruit d’una naturalesa agressiva i egoista o si la cosa va al revés. El mateix per als pobres: ho són perquè tenen tendència a ser més desinteressats, més altruistes o més deixats o bé són així perquè són pobres? Espero amb ànsia un estudi que il·lumini aquest punt.