Junts tombarà la política de dèficit aprovada pel Govern de Pedro Sánchez, com ja va fer el 2024. Està previst que es voti demà al Congrés i la formació de Carles Puigdemont, que el mes passat va anunciar la ruptura amb el PSOE, s’hi posicionarà en contra. “El nostre vot no variarà perquè és la mateixa política de l’any passat i no atorga cap marge a les comunitats autònomes ni a les corporacions locals”, assenyalen fonts consultades.
El concurs del grup que comanda Miriam Nogueras, després de l’abstenció anunciada ahir per Podem, és necessària perquè la política de dèficit tiri endavant. A més, la diputada de Compromís Àgueda Micó, que forma part del grup mixt, també va revelar que no donarà suport a la política que va aprovar la setmana passada l’ Executiu central. El que no va aclarir és si s’abstindrà o si hi votarà en contra, com també faran PP i Vox.
La formació creu que s’asfixia Catalunya amb el marge que es dona a les comunitats i ajuntaments
A Junts consideren que amb el marge de dèficit que es deixa a les comunitats i ajuntaments s’empobreix més Catalunya. “S’assignen a Catalunya 90 cèntims de deute de cada 100 euros que es permeten a Espanya des de la Unió Europea”, lamenten des de JxCat. “És un empobriment més del nostre país”, afegeixen els postconvergents, que destaquen que és “irrellevant” aparèixer al panell electrònic que recull els vots al costat del PP i Vox, ja que la seva posició –defensen– té a veure amb afavorir els interessos dels catalans. “El que és significatiu del nostre vot és que no permetrem que el PSOE continuï asfixiant Catalunya”, afirmen.
Així mateix, la formació de Puigdemont denuncia l’ infrafinançament i la baixa execució pressupostària a Catalunya. “El resultat d’aquesta manera de fer any rere any es veu sortint al carrer: no hi ha habitatge públic, el transport públic és tercermundista, el sistema sanitari està al límit del col·lapse, el sistema educatiu es manifesta, els impostos són més alts que mai...”, argumenten els postconvergents.
Aprovar el sostre de despesa i l’objectiu de dèficit és el pas previ, tot i que no imprescindible, per elaborar els pressupostos generals de l’ Estat, la llei més important de qualsevol govern, que JxCat també preveu tombar en cas que arribi a la Cambra.
Si el Congrés rebutja demà els objectius, la llei d’ Estabilitat Pressupostària estableix que el Govern central, en el termini màxim d’un mes, remetrà una nova política de dèficit que se sotmetrà al mateix procediment. En cas que el Congrés torni a rebutjar els objectius de dèficit per segona vegada, l’ Executiu hauria d’elaborar el projecte de pressupostos amb els objectius previstos en el Pla Fiscal i Estructural a mitjà termini 2025-2028 que es va pactar amb Brussel·les.
Així doncs, per al 2026, les administracions públiques haurien de complir un dèficit del 2,1%. L’ Estat sumaria una dècima més, fins a l’1,9%, mentre que comunitats i ajuntaments haurien de tancar l’exercici en equilibri pressupostari. Amb l’actual projecte del Govern central, que previsiblement serà rebutjat, seria del 0,1%.
La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar que el seu objectiu era presentar els pressupostos de l’any que ve a “principis o a mitjans del primer trimestre”, per intentar tenir-los aprovats a la primavera. Ahir, la portaveu del Govern central, Pilar Alegría, va asseverar que l’ Executiu continuarà negociant “fins a l’últim moment”, si bé va concedir que “és possible” que naufragui. El juliol del 2024, el grup de JxCat a Madrid ja va tombar la política de dèficit.
