Hem parlat aquí dels problemes que s’enquisten per la desídia o incapacitat dels governants. Alguns són la desmesurada xifra de delictes, la impunitat de la multireincidència o les màfies que s’aprofiten de la bondadosa legislació. Tot això ha provocat un enorme emprenyament en la població que, segons les enquestes, es tradueix en un vot de càstig que capitalitza l’extrema dreta. L’auge d’aquesta tendència no es combat amb cordons sanitaris, sinó fent que els serveis bàsics funcionin. La gent ja no admet baralles sobre competències administratives, ni batusses estèrils entre partits que només aconsegueixen un bloqueig inexplicable de què tots són còmplices.
Per això, ens alegrem que es noti un cert canvi i que s’estigui posant remei a alguns dels afers que s’havien descontrolat per pura deixadesa. Concretament, en l’àmbit de la delinqüència, les últimes dades assenyalen que comença a baixar el nombre de delictes i que la pressió als multireincidents dona senyals d’efectivitat, en espera del necessari canvi legislatiu que s’ha tornat a anunciar. El brot verd més vistós en aquest tema el trobem a l’aeroport de Barcelona, una de les portes d’entrada i sortida del nostre país i que s’havia convertit en un vedat privat per als lladres. Després d’anys d’oblit, s’hi ha multiplicat la presència policial i els delictes han disminuït un 23% en només nou mesos. El mateix resultat positiu ha tingut la pressió sobre els narcopisos, que pràcticament els ha erradicat del centre de Barcelona. O el vandalisme als trens, que s’ha reduït substancialment gràcies a posar-hi més vigilància. Sense oblidar el bon resultat del reforç dels jutjats per dur a terme judicis ràpids.
Tot plegat ens indica que teníem la solució a mà. Sabíem que sí, que es podia. Però, per què no s’actuava? Una de les raons és que els governs viuen tenallats per la crítica d’una part molt minoritària de l’arc parlamentari que criminalitza la policia, encara que sigui democràtica. Les solucions més òbvies no es volien abordar per un complex que només serveix per donar oxigen als que viuen del malestar social. Prenguem-ne nota i esperem ser a temps de capgirar la situació.
