Les fotos són curioses. Gent d’aspecte polinesi enarborant banderetes sueques. Podria ser una imatge colonial del segle XVIII a Samoa, Tonga, Tahití o Hawaii, però és la setmana passada i és Nova Zelanda. Són treballadors maoris d’ Ikea que donen la benvinguda als nous clients amb motiu de l’arribada de l’empresa sueca a l’illa.
Entre els visitants, el primer ministre, Christopher Luxon
–aquest últim no és maori–, que espera que l’arribada d’ Ikea ajudi a combatre el greu problema del cost de la vida al país. L’última enquesta d’ Ipsos revela que la primera preocupació dels neozelandesos és el cost de la vida.
Més que xarxes d’informació, caldria anomenar-les d’uniformització
No sé si l’arribada d’ Ikea influirà en la butxaca dels kiwis, però el que sé del cert és que influirà en l’interiorisme; els apartaments de Nova Zelanda ja seran tan indistingibles dels d’ Estocolm com ho són els de Milà, Rotterdam o Barcelona.
Les xarxes d’informació serveixen per a l’intercanvi d’idees. Si una tecnologia ens dona diners, es propaga de manera inevitable. L’alfabet s’expandeix per la Mediterrània al segle IX a.C. Gràcies a les xarxes de comerç fenícies. No és que grecs i companyia volguessin l’alfabet per escriure la Ilíada, sinó perquè veien que als fenicis els ajudava a guanyar diners. Senzillament, l’alfabet era molt més eficient que els sistemes d’escriptura logogràfics i sil·làbics de l’època.
És el mateix camí que ha recorregut Ikea –o la idea d’ Ikea– en la seva expansió global. L’exportació del model fora d’Escandinàvia comença en la dècada del 1970 i explota en la del 1990: l’interiorisme escandinau arriba a tot arreu. El fenomen, tot i això, té una segona onada amb l’arribada de les xarxes socials: l’interiorisme prêt-a- assembler s’amplifica pel prêt-a- partager . Les xarxes socials, especialment les basades en la imatge – Instagram i Pinterest–, fan que els estils que acumulen més m’agrada siguin els més vistos, els més compartits i, en conseqüència, els més imitats al món físic. Les xarxes d’informació es converteixen en xarxes d’uniformització.
La uniformització de l’interiorisme partint de disseny forà, generalment de matriu nord-europea i anglosaxona, s’expandeix també a l’àmbit públic. L’interiorisme i l’exteriorisme de cafès, barberies o fleques, perdó, bakeries , de qualsevol ciutat occidental és igual al de qualsevol altra ciutat occidental. La força del m’agrada fa que aquests establiments pensin més a servir a l’algoritme que en qui entra per la porta; a servir a avatars digitals més que a clients reals. Al final, hem acabat amb espais dissenyats per l’última tendència a la xarxa, en lloc de per la tradició constructiva local. Aquí i, a partir d’ara, també a Nova Zelanda.
Retiro allò que no era una imatge colonial.