La recent visita a Foment del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va servir per a altres coses més enllà de l’apel·lació als empresaris que convencessin Junts perquè s’afegís a una moció de censura contra Pedro Sánchez per convocar eleccions just després.
Després de la intervenció a la sala d’actes de la patronal fa una mica més d’una setmana, el dirigent popular va dinar amb una trentena d’empresaris i executius encapçalats pel president de la patronal, Josep Sánchez Llibre. En aquell marc, Feijóo, que hi va anar acompanyat, entre altres dirigents del partit, per Juan Bravo, vicesecretari d’ Hisenda, va concretar el seu pla de rebaixar les càrregues administratives i burocràtiques per a les empreses que tenen entre 50 i 250 treballadors. Abans s’havia referit a la “maledicció de l’empleat 50”, que desencadenava obligacions de “més burocràcia i més tràmits” per a les empreses que arriben a aquest llindar.
En el dinar posterior, Feijóo va prometre a l’auditori que en el pla inclouria la derogació de la norma que obliga a constituir comitès d’empresa de representació laboral en les empreses que tenen 50 o més treballadors i només s’aplicaria a partir dels 250.
Una antiga aspiració empresarial que els reunits a Foment van acollir amb gran entusiasme, segons han informat diverses fonts presents en aquell dinar i consultades per aquest diari.
Alberto Núñez Feijóo
També hi va haver a la trobada afers incòmodes per al líder popular. Per exemple, entre altres coses, algun dels empresaris presents li va preguntar per què el seu partit obstaculitzava la llum verda per a l’ús del català a les institucions europees, a què el dirigent conservador va respondre que això li suposava un problema polític a la resta d’ Espanya.
En una trobada com aquesta tampoc no hi podien faltar les al·lusions als impostos, que la patronal vol, segons els casos, derogar o reduir. En el primer escenari hi ha el de patrimoni. Feijóo es va mostrar partidari de suprimir-lo, tot i que va introduir el matís que abans d’aprovar la mesura consultaria l’opinió dels presidents de les comunitats autònomes.
Per cert, molts dels presents van acabar interpretant que Feijóo pensa en Bravo, inspector fiscal, com el seu ministre d’Hisenda, cosa que crea una bicefàlia en l’àrea econòmica, en la situació hipotètica que el PP guanyés les pròximes eleccions generals i pogués després obtenir suports parlamentaris per formar nou govern. En aquest cas, van interpretar els presents, Alberto Nadal, vicesecretari d’ Economia, seria el candidat a aquesta última cartera.
+++
Després de protegir el seu company sentimental, investigat entre altres coses per delicte fiscal i corrupció en els negocis i atacar més que Feijóo el president del Govern, l’altra gran passió d’ Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid, és competir amb Barcelona i aspirar el nombre més gran possible de les seves activitats econòmiques més rutilants. És clar que és més fàcil i còmode que competir amb altres capitals d’ Estat europees. Després d’acaparar els alts patrimonis i després dels moviments per aconseguir la Fórmula 1 d’automobilisme, ha ofert incentius i ha llançat promeses als organitzadors del saló immobiliari The District. I en horitzó, el somni, fins ara frustrat, d’emportar-se el Mobile, esdeveniment que converteix Barcelona en referència mundial del sector.
El saló immobiliari que presideix l’empresari Juan Velayos ha celebrat a Barcelona la quarta edició i el balanç és discutit. Algunes firmes del sector es mostren crítiques amb el desenvolupament i això explicaria que hagi perdut part dels suports econòmics d’empreses rellevants. També es va quedar sense la subvenció municipal de 250.000 euros amb què va comptar en les anteriors edicions, no pas en l’última.
La xifra de visitants professionals, uns 15.000, no hauria curullat les expectatives, segons els crítics. Els escèptics apunten que en moltes de les activitats amb prou feines hi havia participants. Al sud d’Europa, assenyalen, el MIPIM de Canes és la referència.
Fonts pròximes als organitzadors, per la seva banda, atribueixen part de les limitacions del saló al clima social contrari a Barcelona des que va començar les activitats. I esperen que el desembarcament a Madrid signifiqui un enlairament exponencial del negoci. A la capital, la presència del sector financer i de grans empreses pot contribuir decisivament a aquest objectiu.
L’aposta d’ Ayuso també ha generat certa sorpresa al sector, ja que Ifema, l’empresa pública de fires de la comunitat, ja organitza el seu propi saló, el SIMA. Però la proposta de The Disctrict es distancia d’aquest model, més pròxim a la filosofia del Barcelona Meeting Point, que presidia Enrique Lacallei que des del 2021 va deixar de celebrar-se a la capital catalana, assenyalen algunes fonts. Al sector immobiliari, en qualsevol cas, malgrat les valoracions sobre The District, qualifiquen de mala notícia la sortida.
A l’Ajuntament de Barcelona creuen que l’impacte econòmic i cultural de fires com The District és limitat. El del Manga, per exemple, amb 165.000 visitants, aportaria més valor afegit. En qualsevol cas, estudien propostes per desenvolupar en el futur pròxim alguna activitat pública vinculada al sector de l’habitatge i la demanda insatisfeta entorn d’aquesta necessitat social bàsica. L’aproximació a l’habitatge ha canviat i les institucions públiques han de tenir-ho en compte i evolucionar en el mateix sentit. “Però abordant-ho des d’una perspectiva més general, no centrada només en la inversió i els fons i pensant també en la seva potencialitat industrial”, han assenyalat les fonts consultades.
