Ja sabien què feien els aiatol·làs que l’any 2017 es resistien a deixar que les dones iranianes participessin en la primera marató internacional de Teheran. És així: un dia cedeixes, les deixes córrer a veure si es tranquil·litzen –no amb els homes, esclar, sinó en una versió reduïda de deu quilòmetres donant voltes a un estadi– i quan menys t’ho esperes s’atreveixen a fer-ho sense vel, les molt...
Això no podia acabar bé. Dones corrent i deixant intuir les seves carns davant la mirada del món masculí, que –quantes vegades caldrà dir-ho– és l’única que importa. Què ha passat? Doncs que aquest 5 de desembre s’ha demostrat que va ser un error incloure-les en aquestes activitats. La Federació iraniana d’Atletisme s’ha hagut de posar en ridícul a l’intentar parar sense èxit la marató de l’illa de Kish en veure que moltes de les dues mil inscrites corrien sense hijab. Un desafiament públic massiu que per acabar-ho d’adobar s’ha difós en línia amb algunes participants arribant a la meta entre crits d’alliberament, les molt...
Intenten parar sense èxit una marató a l'Iran quan moltes de les dues mil inscrites corrien sense vel
Els organitzadors s’enfronten ara a un expedient criminal acusats d’haver permès una “violació de les normes de decència pública”. Ja hi ha dos detinguts: un funcionari de la zona franca de Kish i un treballador de l’empresa privada encarregada de l’organització. Una pena.
A sobre, a Occident s’està fent viral la proposta que el dia del Hijab que promouen alguns tan sensibles partits d’esquerres passi a convertir-se en el dia sense Hijab, en solidaritat amb les dones iranianes. I què serà el següent? A baix la tirania dels mul·làs i retorn al 1979? Per sort els homes miren cap a una altra banda, no van de valents com elles, altrament la teocràcia islàmica es podria veure terriblement amenaçada. Gairebé tan amenaçada com la teocràcia trans a la Gran Bretanya d’avui dia, ja que el Partit Laborista acaba d’anunciar que la seva conferència de dones del 2026 no admetrà transfemenins al saló principal. És a dir, pensen impedir a les dones trans escoltar els discursos i votar sobre polítiques, mocions i eleccions del comitè nacional de dones... Les molt...
Es veu que s’han adonat que la seva agenda és incompatible amb l’agenda trans i, aprofitant que el Suprem britànic ha dictaminat que una dona es defineix pel seu sexe biològic segons la legislació d’igualtat, han demanat al Labour que revisi el funcionament de la seva conferència i es comprometi a abordar la subrepresentació parlamentària de les dones.
En fi, ja hi ha parlamentaris preguntant-se com pensen, les molt, detectar transidentificats i prohibir-los l’entrada. O és que s’han cregut que li poden dir a un home el que pot fer o no?
