El molt respectat, eficaç i emprenedor Manuel Ribé (1878-1961), cap de cerimonial de l’Ajuntament de Barcelona i cap de la Guàrdia Urbana, es va reconèixer fascinat per l’espectacle dels coloms en algunes places de Roma. Era poc abans de l’ Exposició Internacional del 1929.
Va pensar que una estampa semblant a la plaça Catalunya, que s’acabava d’inaugurar, la faria més atractiva i divertida. Com ho podia aconseguir? Li van recomanar que ho plantegés al sergent Félix Torrubia, cap de la Guàrdia Muntada, amb seu en un antic pavelló de la Universal del 1888 al carrer Wellington.
Va fer realitat el desig de Ribé: introduir coloms al centre de la plaça Catalunya
El sergent ja li va confessar primer de tot que seria d’allò més fàcil. I és que cada matí, quan donava menjar als cavalls al pati, hi anaven molts coloms que el reconeixien i que aprofitaven per picotejar tot el que els equins havien rebutjat. Ribé el va creure. I com es farà el transport? Torrubia el va deixar parat: caminant i tirant-los menjar perquè el segueixin...
Tot va sortir a cor què vols.
Torrubia, al centre i amb el ram; el segon a la seva esquerra i amb bastó,Ribé
Quan va arribar al centre de la plaça, i envoltat de la bandada de coloms, es va treure amb lentitud l’uniforme que els ocells reconeixien i se’n va allunyar amb summa discreció. Va ordenar que un empleat cada dia a la mateixa hora, al mateix lloc i sempre vestit amb la mateixa roba els donés abundant menjar perquè es quedessin al lloc i hi niessin. I va ser així... Fins avui.
La Societat Protectora d’Animals va proposar tot seguit que al terrat de la casa Pich i Pon, número 9 de la plaça, s’hi muntés un colomar que facilités aquell procés. I va ser acceptat.
El 1930 l’Arca de Noè va dedicar un homenatge a Torrubia a la seva seu del passeig de Gràcia, 100. L’acte, presidit per Santiago Rusiñol, va ser d’allò més divertit, com no podia ser de cap altra manera.
La fotografia recull el moment en què és tributat un homenatge en ocasió de la jubilació de Félix Torrubia abans d’hora a causa d’una malaltia.
L’eficàcia exhibida a l’hora d’aconseguir que els coloms es traslladessin fins a la plaça i arrelessin al territori contrasta amb el fracàs en el moment de reduir de manera considerable la molesta superpoblació. Fa anys que ho intenten, i les repetides mesures canviants ja posades en pràctica no fan més que confirmar-se l’una rere l’altra com a errors inapel·lables. Es troba a faltar un altre Torrubia...