Una actriu veterana es nega a rodar una escena de nu crucial, desfermant un conflicte amb el seu jove director i amic, una decisió que amenaça de trencar la relació. Aquesta negativa, aparentment professional, revela un profund debat sobre l’honestedat artística, el consentiment i el poder en les relacions personals dins del món audiovisual”.
Això diu la sinopsi de l’obra Honestedat, escrita i dirigida per Francesc Cuéllar, que es va estrenar al Teatre de Salt dins del festival Temporada Alta la setmana passada, i ara arriba al teatre Akadèmia de Barcelona, on es representarà durant tot un mes.
Els personatges de Míriam Iscla i Dafnis Balduz tenen una relació professional, però també d’amistat
L’obra que produeix Hause & Richman i el teatre Akadèmia té un precedent cinematogràfic, Jusqu’ici, tout va, que malgrat el títol en francès es va rodar en català el 2022, cinta en la qual Cuéllar, a més d’autor i director, també era un dels intèrprets. “De la pel·lícula, però, l’obra de teatre només en manté la meitat, la resta és nou”, declara l’autor, que ara repeteix com a director i deixa l’escenari per a dos personatges, l’actriu i el director, que interpreten Míriam Iscla i Dafnis Balduz.
Cuéllar dona alguns detalls de la peça: “L’actriu no vol fer l’escena del nu, perquè li sembla que no és una escena honesta, i això s’extrapola a les relacions humanes”. El plantejament pretén “aprofundir en el concepte d’honestedat entre dues persones que s’estimen, i de quina manera la negativa de l’actriu pot desestabilitzar la seva relació”.
Lee tambiénEl musical ‘Germans de sang’ es posa al dia amb una nova versió al Condal
El vincle que hi ha entre l’actriu i el director, que pertanyen a generacions diferents, és el d’una bona amistat. És per això que el dramaturg considera que el que es posa en joc a l’obra és l’equilibri entre els dos plats de la balança. En un “hi ha l’amor i en l’altre l’ego, en un hi ha la voluntat i en l’altre els ideals; es tracta d’intentar ser coherent i de no fer-se mal”. A última hora, es tracta de “trobar que l’amor prevalgui en una relació”.
En les moltes capes que té l’obra, Cuéllar revela un element profund, que per ell també hi és: “Molt de fons hi ha una crítica a la meva generació, perquè ens abandarem de molts ideals i de moltes lluites, però quan s’hi ha de posar el cos, els ideals trontollen”.
Lee tambiénVictoria Szpunberg rep el premi Lletra d’Or per ‘L’imperatiu categòric’
Míriam Iscla, que interpreta el paper de l’actriu que es nega a fer l’escena del nu, considera que “és una obra complexa, amb moltes capes i molts girs, i potser ben bé fins al final cap dels dos personatges acaba de dir el que realment vol dir”. En l’hora i vint que dura la funció, “arribes a la conclusió que no ets ni bo ni dolent, ni tens la raó al cent per cent, de manera que l’obra dona perquè sorgeixi una conversa posterior”, manifesta l’actriu.
Dafnis Balduz, que és l’actor que fa de director, declara: “Em va costar descobrir-ho, fins que em vaig adonar que l’obra parla, sobretot, d’amistat, i de com l’amistat viu aquesta crisi entre dos amics”.
Els dos intèrprets coincideixen a ressaltar el llenguatge que ha fet servir Cuéllar, “d’una manera deliberada”, confessa l’autor. Per Iscla, “és un text amb paraules boniques i interessants i que venen ganes de dir-les; no és un llenguatge elevat, però sí que et fa obrir les orelles, perquè és més ric, amb paraules que potser no diem, però que sí que coneixem”. I Balduz puntualitza: “És un llenguatge barrejat, amb renecs i barbarismes, ara que no es pensin que venen a veure La corona d’espines ”.
