I el Madrid, en ebullició

Costava d’orientar-se al bosc, però, ben entrat el segon temps, Raphinha va trobar el camí. Va aprofitar una de les rares oportunitats en què l’Osasuna va permetre córrer al Barça i va marcar el gol que va alleujar els impacients. Partit àrid, tancadíssima malla defensiva de l’equip navarrès, insistència blaugrana i molta paciència. La victòria, rematada amb el segon gol del jugador brasiler, proposa un diumenge d’alta tensió a 600 quilòmetres de Barcelona. Si tot és com sembla, Xabi Alonso s’enfronta a un examen final a Vitòria.

Raphinha és un futbolista bàsic al Barça, tant és el dia, el rival i la seva posició al camp. Afegeix al joc una activitat i un tall molt particulars, necessaris per a un equip de tall acadèmic. La seva verticalitat afegeix un potent element de confusió en les defenses. La de l’Osasuna va ser d’un màxim grau d’espessor, un embolic de cames al voltant del seu ­porter.

No es va desarborar fins al gol de Raphinha, precedit per una delicada conducció de Pedri, que en plena cursa va allargar la passada al brasiler, impecable en el control i en la maniobra per col·locar la pilota per a la rematada amb l’esquerra. Herrera, que no va necessitar esforçar-se en grans parades, no va trobar manera d’ aturar el xut. Ja s’havia arribat al minut 70.

Fins aleshores, l’Osasuna havia obligat el Barça a una soferta guerra de desgast. Ningú no va representar millor el panorama que Lamine, enfrontat a Abel Bretones, un asturià d’1,90 metres amb un tros de cos de central i una agilitat imprevista. Va ser un combat preciós per la insistència de Lamine a superar el seu marcador i la resposta més que notable del lateral. Lluny de decaure i frustrar-se, l’astre del Barça va persistir en les seves maniobres. Va guanyar els punts.

Si els equips que ataquen no els resolen aviat, aquests partits són previsibles. Ofensiva incessant i màxima densitat de defenses a l’àrea. També és predictible una quantitat limitada de contraatacs. Per a aquesta feina, l’Osasuna ha descobert una mina. Es tracta de Víctor Muñoz, un pèl-roig entremaliat que va sorprendre per la seva velocitat. Va provocar el caos defensiu al Barça i va estar a punt de marcar en una de les seves imparables conduccions. Va passar del planter del Barça al del Reial Madrid. Farà carrera.

Una vegada més, es va veure un d’aquells gols que la modernitat anul·la. Ferran, engabiat pels centrals durant tot el partit, va marcar aviat, però el semiautomàtic va detectar mig taló blaugrana que era a la cantonada, durant la preparació de la jugada. El futbol vist a través del microscopi. I a la gent li agrada, és ben curiós.

El resultat condemna el Reial Madrid a un anguniós partit a Mendizorrotza, camp que els freds de l’hivern i el vent del Gorbea converteixen en una fortalesa difícil d’assaltar. L’ Alabès, a més, no està amoïnat a la classificació. Per a Xabi Alonso, amb contracte fins al 2028, és una data vital. Va perdre la batalla que públicament li va declarar Vinícius en la victòria contra el Barça, amb el posterior descabell en forma de plec de disculpes a tothom, excepte a l’entrenador. Florentino Pérez es va fer el longuis i l’efecte ha acabat sent ­desastrós.

El setge a Alonso creix dia a dia. La victòria del Barça contra l’Osasuna col·loca l’olla del Madrid a punt d’ebullició.