No és Nadal a X

A poc a poc, i ens agradi o no, tots anem agafant el to nadalenc. Això implica reprogramar les nostres vides i adaptar-les bàsicament a menjars i trobades extraordinàries i a compres excessives... I també extraordinàries. Per a aquells que això de les festes se'ls faci bola, especialment l'imperatiu de felicitat impostada que toca per aquestes dates, tenen una bona notícia: a X no és Nadal.

Ni hi ha bons desitjos ni se'ls espera. Res no fa pensar que s'acosten el Pare Noel, el Tió de Nadal o els Reis d'Orient. Ni es canten nadales ni s'exposen pessebres. Res a veure amb el món, direm real, en el que al carrer i en la publicitat televisiva tot desprèn decoració hivernal nòrdica i cançons amb campanetes i cascavells. X és el paradís dels grinchs de cada any.

Per descomptat, és la política la que proveeix als usuaris tot el material necessari perquè no aflori gens ni mica d'esperit nadalenc. Per exemple, la portada que la revista italiana L'Espresso li dedica al president del Gobierno, Pedro Sánchez, que inclou nomenar-lo “Persona dell'Anno”, va suposar divendres una mica d'aire fresc a un PSOE que viu uns temps més aviat agitats. Però, també, clar, unes reaccions a la xarxa poc edificants. Si el PP convidava el president a abandonar Narnia, Vox estirava l'acudit fàcil i reconvertia el títol de la publicació a “Next preso”.

I, per art de màgia, X s'omplia de molts d'altres jocs de paraules sorprenentment semblants. El muntatge amb Cerdán, que és batejat aquí com a “expreso”, Ábalos, “preso”, i Sánchez, “nexpreso” va causar sensació. Els tres, per cert, prenent cafè d'una coneguda marca. La revista italiana també va sortir malparada i va ser acusada de... Progressista! Fins i tot alguns es van aventurar a especular que el contribuent hagués pagat el que anomenava “entrevista pamfletària”. Cap treva. Cap respir.

Un altre dels protagonistes de la setmana va ser un dels habituals en la conversa més agra de la xarxa: Alberto González Amador. O hauríem d'anomenar-lo Burnet? Aquest el cognom que suposadament utilitzava la parella de Díaz Ayuso en un correu del Grup Quirón amb què presumptament operava, segons va publicar eldiario.es. El pseudònim seria una graciosa referència al nom d'incògnit que utilitzava el personatge de Sonny Crockett a la cèlebre  Miami Vice. 

Així doncs, no calia esperar una altra cosa que una infinitat de mems per homenatjar l'ocurrència de González Amador, al qual se l'ha pogut veure amb tota mena de perruques, antifaços, bigotis, barrets i accessoris per camuflar-se i que ningú se n'adoni de la seva sospitosa activitat. “Té més disfresses que en Mortadel·lo”, bromejaven els usuaris. “No l'anomenis defraudador confés; anomena'l Alberto Burnet”, afegien. ”-Alberto González Amador? Quin Alberto González Amador? Jo em dic Alberto Burnet González”, es burlava @robbhaifisch  mitjançant una clàssica referència als Simpson.

I és que els únics que han provat de posar un xic d'esperit nadalenc a l'assumpte han sortit ben escaldats. Encara que potser hi ha tingut a veure llançar una campanya en contra de la polarització i escollir un personatge que precisament no genera consensos. Sí, esclar, parlem de l'anunci de Camprofrío i d'Ana Rosa Quintana. I és que cal ser il·lús per pensar que un anunci, com amb qualsevol cosa, no polaritzarà X. És veritat que també apareixen figures com Xavier Sardà, Henar Álvarez, Carmen Machi o Pepón Nieto, i que el missatge, així a priori, és benintencionat, però molts usuaris es van fixar en la susdita, i no en positiu. A més, que la presentadora es referís a la frase de “me gusta la fruta” va fer vessar el got. 

“Home, treure a Ana Rosa per dir que no hi hagi polarització és com treure al llop de Caputxeta a defensar que no es mengi carn”, indicava @Santi__Rivero, diputat del PSOE de Madrid. En aquesta línia, van aparèixer més comentaris: “Ana Rosa contra la polarització és el nou Maradona contra la droga”. I es va posar més seriós l'activista @RubenSanchezTW: “L'anunci de Campofrío defensa que sembrar falsedats és tan respectable com combatre'ls, que anomenar fill de puta al president del Govern és tan legítim com donar-li suport i que odiar als immigrants és tan noble com defensar-los”.

També cal dir-ho, tot plegat ha permès a la companyia d'alimentació ser Trending tot el cap de setmana. Pocs no hauran vist l'anunci a hores d'ara. No haurem aconseguit pacificar X per Nadal, però “no hay bien que por mal no venga”, que deia la meva àvia.