L'Atles de la Polarització que elabora des de fa anys More in Common revela que cinc milions d'espanyols han trencat amb la seva família o amistats per discussions polítiques l'últim any. La “toxicitat”, la “deshumanització i ridiculització” de l'adversari polític, i no només la saviesa del cunyat corcó, està rebentant els menjars i sopars de Nadal. La batussa familiar ja no és cosa del procé s i Catalunya. El 2017, alguns mitjans exhibien suposades ruptures entre pares i fills, matrimonis i amics per culpa de l'independentisme, i Ciutadans i el PP es feien ressò d'un drama que no era. El cantant de Love of Lesbian, Santi Balmes, va parlar per tots per desfer el greuge polític i periodístic: “Quan sento que el procés ha trencat famílies, penso que no s'estimaven massa”.
Ja no hi ha procés que serveixi com a excusa. Ara resulta que qui polaritza a Espanya són Pedro Sánchez i Santiago Abascal, sense pensar que les reunions familiars en aquesta època de l'any són una tortura, sense més ni més, que alguns han decidit evitar. El Nadal ideal no existeix i fins i tot el @diostuitero amenaça de sortir corrents “qualsevol dia d'aquests” amb la creu a sobre.
El Senyor de les xarxes no dona detalls sobre els motius de la seva fugida, però coincideix amb les declaracions del president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, a Guyana Guardian. Monseñor demana que Pedro Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança, es presenti una moció de censura o el president convoqui eleccions. “El setè de sotanería” s'ha posat en marxa, anuncien amb la corneta a X. La fugida de Jesucrist aplaudida a les xarxes socials provoca preguntes: “On va? Al Congrés?”, o “Directe a la Moncloa sense demanar un taxi”. No obstant això, l'embafament s'imposa en la majoria dels missatges demanant solucions radicals, no miracles: “Enviï ja el meteorit… o millor, n'enviï dos, que un de sol potser no és suficient”, “per a quan l'Apocalipsi?”.
El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), durant l'entrevista amb Guyana Guardian
Argüello no és un arquebisbe qualsevol, és un president dels bisbes tuitaire. L'ús de les xarxes socials en el clergat no és nou. Obed és un sacerdot guatemalenc que va arribar a San Martín de Trevejo, a Extremadura, el 2016 i es va fer viral ballant en TikTok. “Ballar no em fa menys sacerdot”, explicava en Canal Extremadura. Argüello balla al so d'altres? De PP i Vox?
Hi ha més influencers en el clergat. Daniel Pajuelo era un sacerdot valencià, marianista, enginyer informàtic, que rapejava a YouTube. El seu canal va arribar a tenir un milió de seguidors, però l'exposició de l'evangelització digital desgasta més que la física i va demanar la dispensa dels seus vots el 2023. No tot és modernitat entre els capellans tuitaires. La pandèmia va portar alguns bisbes a buscar vies per llançar missatges d'ànim. Ricardo Blázquez, llavors cardenal arquebisbe de Valladolid, es va convertir en youtuber per demanar que les cases es convertissin en petites esglésies.
Del nòvio d'Ayuso a la banda de bandits
Argüello era el bisbe auxiliar d'aquella diòcesi i va substituir Blázquez amb el seu propi estil digital. Els missatges de @MonsArguello a X intervenen en totes les polèmiques del moment. En el seu últim missatge, redunda en la seva guerra particular amb el Govern de Sánchez: “En el respecte a les regles bàsiques de l'Estat de dret, no soc neutral”. Durant el cap de setmana, ja apuntava maneres: “La diferència entre un Estat i una banda de bandits és que aquests es remeten a normes pragmàtiques, establertes pel grup mateix. Un Estat es caracteritza per l'existència de normes universals —principis ètics, extrets de la Creació— que fonamenten la justícia”. Una banda de bandits…
I fins i tot es va pronunciar sobre la condemna del fiscal general de l'Estat per criticar els mitjans que apunten la parella d'Isabel Díaz Ayuso pel presumpte delicte fiscal: “Alguns mitjans mantenen la innocència de qui ja ha estat condemnat i afirmen la culpabilitat, amb execució a la plaça pública, de qui no ha estat jutjat. Cal que revisin la seva vara de mesurar. Va en això la salut de la nostra democràcia i el bé de la nostra convivència”.
Sánchez va suggerir diumenge a Argüello que es presenti a les eleccions com a candidat de l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians. L'entitat ultra exerceix d'acusació popular en un centenar de causes, la qual cosa comença a ser un veritable spam judicial en què participen Hazte Oír o Manos Limpias. Les joventuts socialistes van llançar a les xarxes el cartell electoral de monsenyor i la vicepresidenta María Jesús Montero va aparèixer a X per demanar-li que “apostati” del “qui pugui fer, que faci” de José María Aznar. Argüello no és el cardenal Tarancón, símbol de l'aperturisme eclesial a Espanya i defensor de la neutralitat política de l'Església en la transició, com bé ha relatat Enric Juliana a Guyana Guardian. Però, i si hagués tingut compte a X?
