“L’ampliació del Prat s’acabarà entre el 2034 i el 2035”
Maurici Lucena
El president d’Aena,Maurici Lucena, durant l’entrevista
El president d’Aena, Maurici Lucena, es mostra optimista sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i confia que la Unió Europea (UE) donarà el vistiplau a l’operació. La companyia encara el pla inversor més ambiciós, de gairebé 13.000 milions d’euros, que comportarà un augment de les tarifes aeroportuàries.
Gestió
Podem ampliar la coordinació amb el Govern sobre l’aeroport”
Està plenament satisfet de l’acord per ampliar el Prat? La proposta final és una mica diferent de la inicial d’Aena.
N’estem molt satisfets. Altrament, el projecte no tindria viabilitat. El 2025 és un any molt important per a l’aeroport de Barcelona, i té molt de mèrit el coratge que ha demostrat el president del Govern de la Generalitat, Salvador Illa, a l’hora d’aprovar aquesta ampliació, que és una condició sine qua non perquè es pugui desenvolupar.
La UE acceptarà l’ampliació amb un expedient encara obert per protecció insuficient del delta del Llobregat? Encara queden compensacions per fer de l’ampliació anterior.
Les compensacions que queden associades amb l’ampliació anterior estan molt ben encarrilades. Fa poques setmanes vam enviar una carta conjunta el Govern de la Generalitat, el Govern d’ Espanya, a través del Ministeri per a la Transició Ecològica, i Aena en què queda molt clar quins són els deures pendents i de qui és la responsabilitat de cadascun. Pel que fa a Aena, només queda un punt pendent, que confio que estigui resolt a l’estiu. Una vegada es tanqui això, encararem directament la nova ampliació de l’aeroport.
Ja han concretat les compensacions ambientals per a la nova ampliació?
Hi ha un disseny global, però n’hi ha un altre de més precisió que ha de fer el Govern de la Generalitat, perquè entra al seu terreny competencial, tot i que molts dels costos aniran a càrrec d’Aena. És un afer molt ben encarat i que forma part de la redacció i l’elaboració del pla director de l’aeroport.
Si tot va segons les previsions, quan començaran les obres d’ampliació? Hi va haver certa confusió amb les negociacions del Govern central amb Podem per la llei de Mobilitat Sostenible.
No ha variat absolutament res respecte al pla original, que té tres grans fases. Una és la redacció i l’elaboració del pla director. Les altres dues són els períodes regulatoris que anomenem DORA III, del 2027 al 2031, i DORA IV, del 2032 al 2036. L’ampliació de Barcelona inclourà aquests dos períodes, tal com estava previst. Si tot va bé, el pla director s’haurà aprovat el 2029, després es faran les compensacions mediambientals, i l’ampliació pròpiament dita, de la pista i de la construcció de la terminal, començaria el 2032 i s’acabarà entre el 2034 i el 2035.
ERC negocia amb el Govern de la Generalitat una proposta perquè Catalunya participi en la gestió de l’aeroport. És viable?
Primer, hi ha un reconeixement unànime a escala internacional sobre l’excel·lència operativa d’Aena. A més, és una empresa amb un funcionament molt atractiu, d’acord amb un principi de solidaritat econòmica. Els 46 aeroports a Espanya estan en perfecte estat de revista, i els superavitaris financen els aeroports deficitaris, també a Catalunya. Dels quatre aeroports d’Aena a Catalunya, és obvi que no tots són financerament superavitaris. Un altre element important en aquest debat és que Aena, com sabem, és una empresa cotitzada. L’ Estat en té el 51%, i el 49% restant està en mans d’accionistes privats. Per tant, aquests accionistes no només gestionen els 46 aeroports, sinó que també en són els propietaris. Tot això protegeix el model actual d’Aena. Ara bé, això
no significa que no es pugui ampliar l’espai de coordinació
amb les comunitats autònomes, i en el cas que ens ocupa, amb
el Govern de la Generalitat de Catalunya.
Si la gestió i la propietat són d’Aena i afirma que continuarà sent així, com es pot ampliar aquesta coordinació?
Això no ens correspon a nosaltres, Aena no fa la normativa. Aena té unes obligacions fiduciàries amb els accionistes i amb els clients. Tenim molt clar quins són els nostres drets i les nostres obligacions, però el marc normatiu el determinen d’altres. A partir d’aquí, hi ha coses per fer, que siguin acceptables per Aena, i que estan relacionades amb un aprofundiment de la coordinació amb els governs dels territoris.
El Prat s’encamina a tornar a superar el límit de capacitat tècnica. Quines previsions de passatgers tenen per al tancament de l’any?
L’aeroport de Barcelona té un límit tècnic de 55 milions de passatgers a l’any, i és molt probable que tanquem el 2025 a prop dels 58 milions. Això és possible buscant petites eficiències, omplint el que abans es consideraven hores vall. No hi ha gaires més possibilitats. En qualsevol cas, l’aeroport s’està acostant al màxim, i per això pensen que s’ha d’ampliar. En tota la xarxa espanyola, probablement superarem els 320 milions de passatgers aquest any.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha ratificat una pujada de les tarifes aèries del 6,44% per al 2026. Les tarifes per al període 2027-2031 augmentaran de manera semblant?
No, això s’ha d’acabar de definir. Amb seguretat, les pujades
seran significativament inferiors a la del 2026, que té altres elements tècnics. Sigui com sigui, les nostres tarifes continuaran sent les més competitives d’Europa.
Tenen previst invertir gairebé 13.000 milions d’euros per reformar i ampliar els aeroports. Mantindran el dividend, malgrat aquesta inversió tan forta?
Amb la informació que tenim ara, hauria de ser compatible invertir molt i, si sorgís, fer alguna operació internacional, i mantenir un dividend del nivell de l’actual en termes relatius. Evidentment, l’empresa augmentarà l’endeutament, però ara tenim un nivell d’endeutament relatiu molt baix.
Assistim a un degoteig d’escàndols de corrupció a l’administració pública. La trama vinculada a Ábalos i Koldo va intentar influir en Aena?
No. Nosaltres no hi hem estat involucrats i és impossible que hi estiguem. Si s’hagués intentat, seria irrellevant perquè hauria estat impossible que passés.
Vostè ha estat diputat del PSC al Parlament de Catalunya. Es planteja tornar en el futur a la política institucional?
No m’ho plantejo. La meva etapa a la política pura ja ha passat.
