Enrique Lynch, boxejador del pensament

De vegades passa que els millors marxen a deshora, deixant al darrere un buit que no s’acaba d’acomodar mai. És el cas d’Enrique Lynch (Buenos Aires, 1948-Barcelona, 2020), un “boxejador del pensament”, en paraules del filòsof Santiago Gerchunoff, un intel·lectual versàtil, d’ampli espectre, a qui La Virreina Centre de la Imatge acaba de retre homenatge quan es compleix un lustre de la seva mort, a 72 anys, i coincidint amb l’edició pòstuma de Nubarrones I i Nubarrones II ( Ladera Norte), observacions, notes i “traços d’escriptura ràpida” que va publicar a la revista digital Las Nubes entre el 2006 i el 2020. Familiars, pròxims, amics, col·legues de professió i deixebles de l’escriptor, crític i editor comparteixen amb l’agent literària María Lynch, la seva filla primogènita, la “insuportable” absència del pensador argentí, veu libèrrima i càustica de l’assaig filosòfic, que va refer la seva vida a la capital catalana després d’exi­liar-se de l’Argentina pel cop militar del 1976.

Les jornades entorn de la figura i el mestratge de Lynch van arrencar el dimarts 16 de desembre, presentades per Valentín Roma, director de La Virreina, amb la intervenció de l’escriptor Gonzalo Torné, que va ser alumne de l’homenatjat a la facultat, en la disciplina d’ Estètica –“el meu únic mestre”–, i amb qui va fundar, entre altres col·laboradors, Las Nubes el 2004, una revista digital de filosofia, art i literatura. La conferència de Torné va versar sobre el recorregut filosòfic d’“un pensador del seu temps, obertament inscrit en el que s’ha donat a anomenar postmodernitat”, a través d’obres com ara Prosa y circunstancia i La lección de Sheherezade . Una de les qüestions que Lynch va explorar amb més interès van ser els vincles entre el discurs filosòfic i la teoria de la narració.

L’homenatge va prosseguir el dijous, 18 de desembre, amb una taula rodona en què, moderats per Sira Abenoza, doctora en Filosofia, van participar Ángela Molina Climent, filòloga, historiadora de l’art i doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i els també filòsofs Santiago Gerchunoff i Carlos Revetria Yannuzzi, un dels més brillants deixebles de Lynch i, per cert, editor dels acabats d’aparèixer Nubarrones . A aquesta segona jornada de reconeixement, en memòria d’un home que es va saber forjar una meritòria carrera intel·lectual i acadèmica lluny del seu país d’origen, hi van assistir, entre d’altres, els escriptors Rodrigo Fresán, Enrique Murillo i Daniel Vázquez Sallés, com també diversos familiars: la seva filla María Lynch; la mare d’aquesta, Estela Ocampo, professora i doctora en Filosofia i Lletres; l’agent literària Mercedes Casanovas, la seva segona esposa, i els dos nets grans de Lynch, Tomás i Ignacio.

El pare dels petits, l’editor Miguel Aguilar (Penguin Random House), també present a l’homenatge, defineix el seu sogre com un “pensador brillant, contrarian à la Hitchens [ Christopher], polemista vigorós, gran professor i millor avi”.

En un apart, la seva filla María, a més d’enyorar un pare “afectuós, exigent i detallista”, va subratllar l’amplitud panòptica dels seus coneixements. Per part seva, poc abans d’agafar un vol cap a Buenos Aires, Gerchunoff, professor de Teoria Política a la Universitat Carlos III i autor d’ Un detalle si­niestro en el uso de la palabra fascismo (Anagrama), va voler recordar Enrique Lynch com “un amic enormement generós, molt divertit, una persona que sempre transmetia alegria i entusiasme”. Com a intel·lectual, el considera “un pensador d’una gran subtilesa, amant dels matisos i les distincions difícils de detectar entre els conceptes, amb una enorme llibertat i imaginació”.

Alhora, afegeix, era molt rigorós en l’argumentació, amb una perspicàcia innata per descobrir les debilitats de construcció. “L’ Enrique captava de seguida les superficialitats, el que ell en deia la sanata ”, paraula que a l’Argentina defineix la xerrameca, la verborrea vana.