Las Claves
- La Virreina Centre de la Imatge ret homenatge a Enrique Lynch pel cinquè aniversari de la seva mort a Barcelona.
- El tribut coincideix amb
En ocasions succeeix que els més destacats ens deixen massa d'hora, generant un espai buit que mai s'arriba a omplir del tot. Aquest és el perfil d'Enrique Lynch (Buenos Aires, 1948-Barcelona, 2020), un “boxejador del pensament”, segons el pensador Santiago Gerchunoff, un home de lletres polifacètic i de gran abast, a qui La Virreina Centre de la Imatge acaba de dedicar un tribut en complir-se cinc anys de la seva defunció, als 72 anys, en paral·lel a la publicació pòstuma de Nubarrones I i Nubarrones II ( Ladera Norte), reflexions, apunts i “traços d’escriptura ràpida” que va difondre mitjançant la publicació digital Las Nubes des del 2006 fins al 2020. Parents, coneguts, amistats, companys de feina i alumnes de l'autor, analista i editor s'uneixen a l'agent literària María Lynch, la seva filla gran, davant la “insuportable” pèrdua de l'intel·lectual argentí, un esperit lliure i incisiu de la narrativa filosòfica, que va reconstruir el seu camí a la ciutat comtal després d'haver de marxar de l'Argentina a causa del cop d'estat de 1976.
El cicle dedicat a la personalitat i el llegat de Lynch va començar el dimarts 16 de desembre, sota la presentació de Valentín Roma, responsable de La Virreina, comptant amb la participació de l'autor Gonzalo Torné, qui fou deixeble del protagonista a la universitat dins l'àrea d'Estètica –“el meu únic mestre”–, i amb el qual va crear, juntament amb diversos companys, Las Nubes l'any 2004, una publicació en línia sobre pensament, creació artística i lletres. La xerrada de Torné va tractar l'evolució del pensament d'“un pensador del seu temps, obertament inscrit en el que s’ha donat a anomenar postmodernitat” mitjançant treballs com Prosa y circunstancia i La lección de Sheherezade . Un dels temes que Lynch va analitzar amb major profunditat fou la relació existent entre la reflexió filosòfica i la narrativa.
“Captava de seguida les superficialitats, la ‘sanata’”, terme que a l'Argentina s'empra per descriure la conversa sense contingut.
Els actes de tribut van continuar el dijous, 18 de desembre, mitjançant un col·loqui on, sota la moderació de Sira Abenoza, doctora en Filosofia, hi van intervenir Ángela Molina Climent, filòloga, historiadora de l’art i doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, juntament amb els pensadors Santiago Gerchunoff i Carlos Revetria Yannuzzi, un dels alumnes més destacats de Lynch i, a més, responsable de l'edició dels recentment publicats Nubarrones . En aquesta segona sessió commemorativa, dedicada a un personatge que va aconseguir consolidar una trajectòria acadèmica i intel·lectual notable fora de la seva terra natal, hi van ser presents, entre d'altres, els autors Rodrigo Fresán, Enrique Murillo i Daniel Vázquez Sallés, així com diversos parents: la seva filla María Lynch; la mare d'aquesta, Estela Ocampo, professora i doctora en Filosofia i Lletres; l'agent literària Mercedes Casanovas, la seva segona cònjuge, i els dos nets de més edat de Lynch, Tomás i Ignacio.
El progenitor dels nens, l'editor Miguel Aguilar (Penguin Random House), que també assistia a l'acte, descriu el seu sogre com un “pensador brillant, contrarian à la Hitchens [ Christopher], polemista vigorós, gran professor i millor avi”.
Una veu totalment independent i incisiva de la prosa meditativa, va reconstruir la seva trajectòria personal a Barcelona després d'haver residit a l'exili.
D'altra banda, la seva filla María, a banda de trobar a faltar un pare “afectuós, exigent i detallista”, va destacar la vasta extensió del seu saber. Al seu torn, just abans de pujar a un avió rumb a Buenos Aires, Gerchunoff, docent de Teoria Política a la Universitat Carlos III i creador d’ Un detalle siniestro en el uso de la palabra fascismo (Anagrama), va desitjar evocar Enrique Lynch com “un amic enormement generós, molt divertit, una persona que sempre transmetia alegria i entusiasme”. En la seva faceta d'intel·lectual, el veu com “un pensador d’una gran subtilesa, amant dels matisos i les distincions difícils de detectar entre els conceptes, amb una enorme llibertat i imaginació”.
Al mateix temps, comenta, mantenia un gran rigor en les seves explicacions, comptant amb un talent instintiu per identificar punts febles en la forma. “L’ Enrique captava de seguida les superficialitats, el que ell en deia la sanata ”, expressió que a l’Argentina designa la xerrameca i la parafernàlia verbal inútil.