La Xina sempre guanya al gran casino de les relacions internacionals. Sense més llei que la de la selva, la Xina s’imposa en gairebé totes les àrees que determinaran l’hegemonia mundial dels pròxims anys, la militar, l’econòmica i la tecnològica. Els Estats Units, a través del seu president, Donald Trump, aposten amb tot el que tenen per doblegar el gegant asiàtic, però la sort no els somriu. La Xina és com la banca a qualsevol casino, sempre guanya, i Europa, molt més que els Estats Units, en paga les conseqüències, sobretot a Ucraïna i en la seva balança comercial.
El president xinès, Xi Jinping, dona suport al líder rus, Vladímir Putin, a Ucraïna per debilitar els Estats Units. Tant li fa que la Unió Europea, un dels seus millors clients, afronti un perill existencial. No deixarà caure Putin perquè la guerra consumeix els recursos i l’atenció dels Estats Units, que s’estimarien més centrar-se en el Pacífic. Per això mateix, desitjaria que Putin no pactés amb Trump una solució per a Ucraïna. Aquest acord donaria peu a una relació estreta entre Rússia i els EUA que a la Xina no li interessa. Ara, Rússia està completament sotmesa a la Xina i Xi vol que continuï així.
“La Xina insisteix que és un soci de la Unió Europea, però en realitat és un enemic”, assegura una font diplomàtica de la UE a Pequín. En l’argot diplomàtic de Brussel·les es parla de rival sistèmic , però és el mateix. “La Xina és molt més enemic que no pas soci o competidor”, afirma la mateixa font. “Només cooperem en biodiversitat i crisi climàtica. A més, és un competidor deslleial, que utilitza el pes de l’Estat per omplir el nostre mercat de productes i frenar l’entrada dels nostres al seu. Entre el 2017 i el 2024, el seu PIB ha augmentat un 40%, però les exportacions europees a la Xina han baixat un 30%”.
Ucraïna complica molt més la relació. La Xina no només compra a Rússia el gas i el petroli que alimenten la maquinària bèl·lica, sinó que li ven la tecnologia necessària perquè construeixi drons avançats i millori les comunicacions. “Gràcies a la Xina, Rússia eludeix el 80% de les sancions que li ha imposat la UE”, assegura la font diplomàtica europea a Pequín.
La Xina dona suport a Rússia a Ucraïna per debilitar els EUA a costa de la Unió Europea
La Xina juga amb un as a la màniga. “Té la meitat de les reserves mundials de terres rares”, recorda Alicia García-Herrero, economista en cap per a Àsia- Pacífic del banc d’inversió Natixis a Hong Kong i analista del think tank econòmic Bruegel. “D’aquesta manera, Xi va poder controlar Trump quan es van veure fa un mes a Busan. El va amenaçar de tallar-li l’aixeta de les terres rares i Trump va recular perquè no tenia alternativa. Necessita aquests minerals per a la indústria militar nord-americana”.
El superàvit comercial de la Xina ha assolit el bilió de dòlars, un rècord que reflecteix un model econòmic que García-Herrero opina que “es mantindrà malgrat que no és sostenible”.
Es mantindrà perquè el beneficia i, a més, perquè una de les premisses de la Xina des dels temps de Mao és aconseguir la dependència estratègica de tants països com sigui possible. No és sostenible, tot i això, perquè, segons García-Herrero, aquest model s’assembla massa al colonialista: la metròpolis hi guanya, però la resta del món s’empobreix. Aquests desequilibris comercials, històricament, produeixen guerres”.
La Xina creix al 5% i fabrica un terç de les manufactures del món. Aquests productes busquen mercats perquè el consum interior és insuficient, i els aconsegueixen perquè el Govern manté el iuan per sota del seu valor real i, de vegades, ven a pèrdues per esclafar la competència. Des que els Estats Units graven els productes xinesos amb un aranzel del 47%, la Xina ha augmentat un 11% les exportacions a altres països.
“La Xina és més enemic que no pas soci o competidor”, afirma una font diplomàtica de la UE
Ahir va aprovar una llei per frenar la tramesa de terres rares a qualsevol país que restringeixi l’entrada dels seus productes. García-Herrero pronostica que aquestes pràctiques agressives es mantindran durant l’any que ve, cosa que provocarà més desequilibris comercials i més tensions diplomàtiques.
La tensió, per exemple, augmenta al Pacífic i no només amb Taiwan, sinó també amb el Japó i les Filipines. A l’analista financer Max de Bruyn, tot i això, no el preocupa gaire. Des de Hong Kong reconeix que “les escaramusses” entre l’ Exèrcit Popular d’ Alliberament i els seus rivals regionals no desapareixeran, però està convençut que Pequín “suavitzarà les disputes territorials per prioritzar les relacions econòmiques”.
“La Xina –insisteix Max De Bruyn– es veu a si mateixa com un país no occidental que ha prosperat dins d’un sistema creat per Occident i que ara ofereix al sud global un model de creixement alternatiu” en què es parla menys de valors i més de seguretat.
Als països africans, asiàtics i llatinoamericans els ofereix inversions, infraestructures i comerç sense interferències polítiques ni militars. “Es presenta com un soci més fiable que els EUA perquè el seu únic objectiu és el desenvolupament econòmic”, assegura De Bruyn.
“La Xina es presenta com un soci més fiable que els EUA”, assegura l’analista Max de Bruyn
Europa, en tot cas, no ho veu així. “La Xina no és un soci fiable –insisteix la font diplomàtica a Pequín–. Ho ha demostrat amb els controls que imposa a l’exportació de terres rares. Les empreses europees no poden dependre d’un proveïdor que els pot tallar els subministraments per raons polítiques”.
La UE no troba la manera d’equilibrar la relació comercial. En la seva recent visita a Pequín, el president francès, Emmanuel Macron, va amenaçar amb “mesures fortes”, però la Xina sap, com apunta García-Herrero, que “té sotmesa” Europa.
Quan la UE ha elevat les tarifes als cotxes elèctrics, per exemple, la Xina ha optat per fabricar-los a Europa. Va comprar les marques Ebro i Santana per acoblar vehicles a Barcelona i Linares. “Són inversions modestes, és cert, però ja li permeten esquivar les barreres comercials que aixeca la UE”, explica una font diplomàtica europea.
“El pitjor –afegeix– és que no tenim una estratègia per revertir la situació. No en tenim per reduir el desequilibri comercial perquè tampoc no en tenim per reduir la dependència”.
La Xina esquiva els aranzels al cotxe elèctric produint a Europa, com fa amb Ebro i Santana
La inversió més important de la Xina a Espanya, per exemple, és una fàbrica de bateries elèctriques a Saragossa. Són 4.100 milions d’euros. La fàbrica, tot i això, l’estan construint 2.000 treballadors arribats de la Xina, una exigència que el Govern no ha tingut més remei que acceptar si volia amarrar la inversió.
Quan sigui operativa proveirà, sobretot, les empreses d’automòbils xinesos a Europa, cosa que encara augmentarà més la competència amb els fabricants europeus. La indústria automobilística és un pilar estratègic fonamental de l’economia europea, que ho tindrà més difícil per créixer pels seus propis mitjans.
La Xina sempre guanya i també a futur. Max de Bruyn, per exemple, creu que els joves europeus veuen la Xina d’una manera diferent respecte als seus pares i avis. “Tenen un interès creixent per les marques xineses –explica– i també viatgen més a la Xina. Pequín és conscient que els governants europeus de demà veuran la Xina d’una manera molt positiva perquè hauran superat la barrera psicològica que la relació transatlàntica suposa per a les generacions més grans”.
