A mitjans dels anys seixanta del segle passat l'accés generalitzat a l'automòbil va facilitar les sortides de diumenge amb el Seat 600 o el 2CV cap a destinacions molt populars: Sant Miquel del Fai, Montserrat, la Conreria o el Jardí Botànic Marimurtra de Blanes.
Entre els records més entranyables dels escolars d'aquella època, i d'anys posteriors, era la visita en programació doble al jardí Marimurtra, amb la seva espectacular col·lecció de cactus, i a l'aquari situat a l'escullera del moll de pescadors, amb unes morenes de mirada inquietant.
El jardí, situat just a l'inici de la Costa Brava, ensenya un paisatge espectacular, on un microclima benigne permet mantenir amb facilitat a l'aire lliure cactus i plantes crasses. Aquestes característiques van cridar l'atenció d'un jove home de negocis alemany establert a Barcelona, Carl Faust.
Carl Faust, el jove alemany atret per la Mediterrània
En els seus anys d'escolar a Hadamar, a prop de Frankfurt del Main, els seus mestres van notar que tenia bona disposició i grans dots per a les ciències naturals i, en especial, la botànica. Per raons familiars va veure frustrat el seu somni d'estudiar una carrera i convertir-se en botànic, però, com sol dir-se: la seva revenja seria terrible...
Com no pocs joves alemanys va sentir l'atracció de la Mediterrània, la terra dels llimoners en flor i la Grècia clàssica. Es va instal·lar a Barcelona, fet servir per una companyia alemanya, encara que al cap de poc temps va fundar la seva pròpia empresa amb un company jove com ell, amb gran èxit. Al complir els cinquanta anys va decidir deixar els negocis i invertir la seva considerable fortuna a comprar unes vinyes mig abandonades sobre la cala de Sa Forcanera, la primera de Blanes, per crear el seu propi jardí botànic. Ara commemorem els cent anys d'aquella decisió i els 150 del naixement de Faust.
Però Marimurtra és molt més que plantes i paisatges. Al llarg d'aquest segle de vida ha deixat en ell la seva empremta una galeria de personatges tan variada com a sorprenent, una espècie de calidoscopi humà per on han desfilat personalitats interessants dignes d'un relat d'aventures.
Faust i el jove ecòleg Ramon Margalef
Erik Svenson, el segon jardiner de Faust, l'home que sabia tot dels cactus
Destaca per exemple la figura del segon jardiner de Faust, el suec Erik Svenson, conegut amb la versió en llatí del seu nom, Sventenius, ja que fins a finals dels 60 el llatí era la llengua franca dels botànics. L'any passat va aparèixer una novel·la basada en la seva vida, obra i assumptes amorosos. Svenson havia recorregut Centreeuropa aprenent sobre els cactus i a Blanes va consolidar una primera col·lecció. Va salvar el jardí en l'esclat de la Guerra Civil penjant una bandera sueca al balcó de la casa en signe de neutralitat.
Després d'uns anys estudiant la flora de Montserrat i vivint amb els monjos, va marxar a les Canàries on va fundar el jardí Viera i Clavijo, un dels més grans d'Europa i el més ric en flora canària.
Va morir prematurament el 1973 i la seva tomba està situada al seu jardí, a prop de Las Palmas. Actualment el dirigeix un biòleg català format a Marimurtra, Juli Caujapé, genetista de gran reputació internacional.
Lee también
Zenon Schreiber: els rocalls el van catapultar als Estats Units
Svenson havia substituït el suís Zenon Schreiber, primer jardiner contractat per Faust als anys 20. Schreiber és l'autor dels rocalls situats a prop de l'entrada. La seva especialització en aquesta matèria el va fer triomfar als Estats Units, on va emigrar pocs anys després de deixar Blanes.
Va dissenyar rocalls i jardins espectaculars a Nova Jersey i Maryland. El president Eisenhower li va encarregar la creació dels jardins de la residència de Camp David.
Zenon Schreiber va ser el primer jardiner en cap de Faust. Suís de naixement, anys més tard va emigrar als Estats Units on va triomfar com a dissenyador de jardins de rocalls. A la foto amb el president David D. Eisenhower, que li va encarregar el disseny dels jardins de la residència oficial de Camp David (Mariland, USA).
Pius Font i els botànics en l'exili
Per la porta del jardí han anat i vingut els millors botànics, sobretot francesos, suïssos, alemanes...y d'entre els catalans resulta destacable l'amistat que Faust va mantenir amb Pius Font i Quer, creador de l'institut botànic de Barcelona abans de la guerra civil, que va ser vicepresident de la fundació creada el 1951. Font, el botànic català més gran, va ser represaliat en la postguerra, i no va ser el successor de Faust a la mort d'aquest, com havia desitjat.
També van emprendre el camí de l'exili alguns altres dels seus amics, com Joan Solé i Pla o Josep Cuatrecasas, que es va convertir en especialista de fama mundial en la flora andina i va acabar de directiu en la fundació el Smithsonian de Washington, possiblement la institució científica més prestigiosa dels Estats Units.
Les cartes entre tots dos es conserven i són testimoni de la passió de Faust per la ciència. Volia que el seu jardí fos un punt de trobada a disposició dels científics sense importar nacionalitats, una “república epicúria per als biòlegs” com va dir en una carta.
El jardí després de Faust i la Fermesa, emblema del jardí
Al morir Faust el 1952 el jardí estava bastant conformat. Tot i això no era un pol d'atracció turística ni estava obert al públic en general com ara, que la xifra de visitants supera els 230.000 anuals, provinents de tots els continents.
Faust va morir a la seva casa del jardí, una destacable obra noucentista de l'arquitecte Josep Goday, deixeble de Puig i Cadafalch i autor també del famós Templet dedicat a Linneo; obra que per cert no va ser vista ni per Faust ni per Goday, ja que es va completar posteriorment a la seva mort.
Avui és l'emblema del jardí, ha sortit en segells de correus i atreu milers de visitants cada any, especialment xinesos, sense que el personal de la casa acabi d'entendre molt bé el motiu exacte.
Cala sa Forcanera, on s'ubica el Jardí Botànic Marimurtra, considerat el millor jardí botànic mediterrani d'Europa amb unes 16 hectàrees d'extensió, en el municipi de Blanes
El disseny de Willy Narberhaus evoluciona impulsat pel doctor Werner Marten
El disseny inicial de Willy Narberhaus va anar evolucionant a finals dels anys 50 impulsat pel doctor Werner Marten
De fet, la consolidació total del jardí arrenca amb l'explosió turística dels anys 60. El disseny inicial degut principalment a l'alemany Willy Narberhaus, va anar evolucionant a finals dels anys 50 pel doctor Werner Marten i posteriorment per un altre gran jardiner, Martin Günter Emde.
El doctor Werner Marten, director del jardí entre 1957 i 1969. A part de la botànica va conrear l'entomologia. Va descobrir noves espècies de plantes i insectes. A Marimurtra va consolidar i va enriquir l'obra de Narberhaus i Faust. A la foto del 1956 apareix a la Llacuna de les Mares, a prop de Doñana (Huelva).
Van ser dos grans directors que van haver d'afrontar també els estralls de dos grans desgràcies climàtiques, a ulls dels cactus, les gelades del 1956 i el 1985, en les quals el jardí va quedar cobert de vegetació morta i negrosa.
Martin Günter Emde va ser director de Marimurtra entre 1973 i 1987 i va situar el jardí en un punt àlgid de diversitat botànica i qualitat paisatgística. Juntament amb el biòleg Ramon Folch, a la dreta, observa els estralls provocats per una gelada de gener del 1985. Gairebé tota la vegetació de planta crassa, cactàcies, flora canària i altres va desaparèixer
Tot i això, Marimurtra i la seva variada tripulació sempre acaba ressorgint. Avui dia compta amb una plantilla de 32 treballadors i ha completat recentment el seu Pla de Col·leccions, obra del catedràtic de botànica Josep Antoni Rosselló, un altre jove forjat a Marimurtra.
Amb aquest pla està a punt per rebre l'acreditació del BGCI (Botanical Garden Conservation International) que reuneix als jardins més prestigiosos que estan treballant en la conservació de la biodiversitat, el gran repte que ens ofereix el futur.
Cristòfol Jordà Sanuy és president de la Fundació Carl Faust