Ja no cola (tant)
Hi ha gent que em mira com si jo baixés d’un altre planeta quan dic que s’està produint una inflexió en el poder de la desinformació sobre la ciutadania i la política. Ho entenc.
Però quan vaig llegir, el 2014, La señal y el ruido, em va quedar gravada la comparació que feia Nate Silver (el gran pronosticador electoral i de tantes altres coses) entre la informació de mala qualitat que circula per internet i les conseqüències de la invenció de la impremta. No és la primera vegada que el cito.
S’ha escrit molt sobre l’impacte de la impremta. L’invent va socialitzar la informació escrita i no van ser pocs els llestos que van fer calaix distribuint imatges paròdiques del poder i relacions de successos (una mena de periodisme de carrer), en què que no faltaven ni el morbo ni les notícies falses. Us sona això?
Trenta anys després, hi havia impremtes per tot Europa, i gent utilitzant-les per crear tota mena de desafiaments a l’ordre establert. El més exitós va ser la Reforma luterana, que va saber aprofitar el potencial propagandístic de la paraula impresa per denunciar les actituds del papat i va aconseguir, ni més ni menys, trencar la unitat del cristianisme a força de gairebé dos segles de guerres religioses.
La reacció dels poders a l'impacte de la impremta va ser intentar controlar què es publicava
En aquell temps, per molta gent, la paraula impresa era la veritat (us sona la frase “és veritat, ho han dit a la tele”?) I aquesta sensació d’objectivitat creava molts problemes. La reacció dels poders va ser intentar controlar què es publicava, ja fos obligant els impressors a tenir llicències, donant-los privilegis o creant llistes de llibres prohibits i censura.
Però la impremta també va socialitzar el coneixement, el pensament i la literatura, i sense ella seria difícil imaginar fenòmens de tanta rellevància com la Il·lustració o la revolució industrial. A la llarga, l’impacte va ser positiu. Només que, com deia Silver, “van caler 330 anys (i milions de morts als camps de batalla) perquè aquests avantatges cristal·litzessin”. Veurem quants anys calen per deixar enrere l’impacte de la desinformació a internet, que és, ara mateix, un dels principals desafiaments de la democràcia.
Però de cara a l’any nou, vull donar unes dades per a l’optimisme: més del 80% dels europeus ja són conscients que estan exposats a notícies falses i més del 50% intenten verificar el que reben, com a mínim, de vegades. Són dades de l’Eurobaròmetre, que es corresponen amb diversos estudis dels darrers mesos, com el CEO de la Generalitat de Catalunya.
I un recordatori: l’Església catòlica va intentar recuperar el seu prestigi a través de reformes internes, de l’art i de la premsa. Bon any.