Patriotisme 2026
El missatge de Nadal de Felip VI el podria firmar un republicà. El d’Any Nou de Macron el subscriuria un monàrquic. A més del to, aquest últim obre i tanca amb “els meus estimats compatriotes”. El primer parla d’“espai compartit”, “bé comú”, “solidaritat”, “sentiment de país” i “sentit de comunitat”. La paraula més pronunciada: convivència. Avui la pàtria i el patriotisme no generen gaire sentiment ni mobilitzen. Només els extremismes el fan anar. I si parlem de crisi de les institucions, la pàtria, la més intangible, no és una excepció.
No passa res: el més important és el sentit de comunitat i, almenys, la solidaritat. Tot i això, no és el mateix parlar de la pàtria en temps de pau que fer-ho en temps de guerra o de preparació per a la guerra. Com que el patriotisme té un significat i una càrrega emocional superiors als del nacionalisme, estrictament polític, llavors la crida de la pàtria sí que cobra sentit. Per això als exèrcits se’ls infon tothora el sentiment patriòtic. I en temps de guerra, els soldats i els civils que lluiten pel seu país són dits patriotes, i els que no ho fan són antipatriotes. Els alemanys del III Reich van ser patriotes per fanatisme al principi, però per necessitat al final, amb aquell Volkssturm d’ancians i nens davant els russos a Berlín.
Com veuen els ucraïnesos que arrisquen la seva vida els més de set milions de conciutadans que han marxat del país?
Això que escric no és una felicitació gaire d’Any Nou. Però és de plena, encara que lamentable, actualitat. Perquè hi ha dos països en guerra a Europa i els que no ho estan s’estan rearmant. I perquè en aquests dies passats no s’ha pogut deixar de pensar en les bombes que continuen caient a prop nostre fins i tot per Nadal; en els milers de joves russos i d’altres països que són carn de canó i en els milions d’ucraïnesos que resisteixen per patriotisme la invasió russa. Nosaltres faríem el mateix amb
una ocupació estrangera? Cal suposar que sí i aleshores els que defensarien el país serien patriotes, i els que no, antipatriotes.
Ara mateix ens podem preguntar: Com veuen els ucraïnesos que arrisquen la seva vida els més de set milions de conciutadans que han marxat del país? No tots són dones i criatures. I com els veuran després de la guerra, tant si tornen com si no? No és difícil d’imaginar. Molts continuem pensant que amb invocar i que ens mobilitzi la solidaritat, el partit invisible, i el més gran, ja n’hi ha ben bé prou per defensar tot l’àmbit públic. Però el patriotisme passa comptes al final, fins i tot en temps de pau.