Molly en volia més
Una tercera part dels nord-americans, segons una enquesta de YouGov (febrer del 2023), va afirmar que preferia algun tipus de relació no monògama. Molly Roden era una d’elles. “Ara, després de 24 anys de matrimoni i 16 des que vam obrir la nostra relació, el meu marit i jo continuem en aquest camí. Mantenim relacions amoroses fora del matrimoni. I, tot i això, estem més connectats entre nosaltres, i amb nosaltres mateixos, que mai”, assegura. Però el camí ha estat ardu. Ho explica a ¡MÁS! Memorias de un matrimonio abierto ( Gatopardo), un retrat desinhibit d’una relació no tradicional que qüestiona idees preconcebudes sobre el sexe, la família i l’amor. I adverteix que el poliamor en parella requereix molta comunicació, introspecció i compassió, tant cap a un mateix com cap a les parelles.
Dos nens, un marit, i deu anys de matrimoni.
Sí, jo tenia 35 anys i els meus fills eren petits. Els adorava, però em sentia atrapada, no tenia identitat fora de ser esposa i mare.
...
Una nit, el meu marit va tornar molt tard de la feina i me’n vaig anar. Vaig acabar amb una amiga en un bar i vaig conèixer un home. Per primer cop en molts anys vaig sentir desig.
L’hi va explicar al seu marit?
Sí, li vaig dir que un altre home m’havia interessat i em va dir que tingués una aventura amb ell.
La va tenir?
Sí. Va ser llavors quan ens vam plantejar tenir una relació oberta, i encara estem junts i molt feliços, però no ha estat senzill.
Porten 16 anys de poliamor, no s’han enamorat mai d’algú altre?
Sí, i així vaig comprendre que puc tenir amor per a més d’una persona. Al principi tenia por i vam posar regles. La principal era no enamorar-se.
Regla incontrolable i una mica innocent.
Sí, tots dos ens vam enamorar, però això ens va fer més confidents, més amics. La nostra experiència es va fer més profunda, va enfortir el matrimoni. Ara tinc dos nòvios a part del meu marit, i tot va bé, els estimo tots.
Què feia vostè amb la gelosia?
Era el més difícil. Avui sé que, darrere la gelosia, només hi ha por: de no ser prou, de perdre l’amor del teu marit, de perdre la família.
I per tant?
L’hi explico a ell, li dic que tinc por i que necessito més atenció i certeses.
Sembla estrany que un matrimoni es proposi de ser poliamorós, què va passar?
Els meus pares també tenien un matrimoni obert, i jo ho sabia, però no n’havia parlat mai amb la mare. Quan nosaltres ens ho vam plantejar, ho vam parlar.
I?
Em va ajudar entendre que l’amor és infinit i que si hi ha comunicació no hi ha dolor, hi ha comprensió, però sens dubte has d’obrir la ment, perquè ens han inculcat un model de matrimoni.
I no hi està d’acord.
Tenim amor per a més d’un germà, per a més d’un amic, per a més d’un fill, però només dins el matrimoni diem que no, tan sols pots tenir una parella sexual.
Quan els ho van explicar als seus fills?
El més gran ho va descobrir als 13 anys i el petit als 14. Va ser un moment enorme per a mi. Al principi es van espantar però en veure que la nostra relació era bona ho van acceptar. Ells necessiten seguretat i amor i d’això no els en falta ni els n’ha faltat mai.
El seu llibre ja porta nou llengües.
Quan els meus fills ja eren grans vaig decidir escriure un llibre sobre la meva experiència, però sense tenir clar si el publicaria.
Què la va empènyer a publicar-lo?
En la meitat dels matrimonis hi ha infidelitats i ho tenim integrat, em sembla més saludable plantejar-se un matrimoni obert.
Què és el que li agrada?
Puc tenir més d’una vida, i això és meravellós, i descobreixo moltes coses sobre mi mateixa. Jo vivia en aquell enquadrament de: “Ja estàs casada, ja ets. Ets mare i esposa”. No podia tenir també una vida pròpia?
Males experiències?
Sí, però també són part del creixement. No em plantejo la vida com això és bo o dolent, tot són oportunitats per aprendre.
Té normes personals?
Em relaciono amb homes solters o en matrimoni obert. El més important per a mi és l’honestedat, i és possible. I per a mi viure amb honestedat és el camí de la llibertat.
Parelles duradores?
Oh sí!, acabo de visitar un nòvio a Austràlia, fa cinc anys que estem junts. I he tingut relacions de tres anys, de dos. De vegades som amants, de vegades som amics.
Com ha canviat el seu matrimoni?
No tenim secrets, i això ens dona molta estabilitat, seguretat, comprensió, entesa mútua... Una cosa molt bonica.
Hi continua havent sexe?
Sí, millor que abans.
Ningú no els va exigir que es divorciessin?
Sí, a tots dos, i no ho vam fer, això no és el que vull. Estimo la meva família.
Què va passar quan va sortir el seu llibre?
Molta gent es va escandalitzar, però ningú de la meva família ni del meu cercle. N’hi ha que senten amenaçat l’ordre social perquè jo expliqui la meva experiència.
Què li han donat 16 anys de poliamor?
La meva vida és més rica del que podia imaginar.
No va tenir por d’on s’estava ficant?
Sí, tenia ansietat, em semblava molt perillós i per això vaig començar amb teràpia.
I com podia afectar els seus fills?
Que la seva mare tingués vida més enllà d’ells? Crec que això és una bona lliçó. Ara que són adults, tenim una relació basada en la confiança: ens expliquem les coses.
