Qui guanya i qui perd amb l'acord de Mercosur?
Comerç internacional
La indústria, l'oli d'oliva i el vi es veuran més beneficiats mentre que la ramaderia veu més riscos que oportunitats.
Agricultors protesten contra l'acord de Mercosur
Trenta anys després i malgrat el rebuig del sector agroalimentari europeu, els 27 han donat avui el vistiplau a l'acord de lliure comerç amb Mercosur. La Comissió Europea ha estat negociant des del 1999 aquest vast acord amb l'Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai, que preveu crear la zona més gran de lliure de comerç del planeta, amb més de 700 milions de consumidors, i eliminar-ne aranzels més del 90% del seu comerç bilateral.
Positiu per a la indústria
El principal impacte positiu que tindrà per a Europa i Espanya aquesta firma és la rebaixa o eliminació dels aranzels a la indústria en sectors com l'automòbil, els productes farmacèutics i químics i la maquinària agrícola o industrial. España ja exporta més de 3.000 milions d'euros a l'any a Mercosur malgrat les taxes. D'aquests, el més rellevant és el sector dels químics i productes farmacèutics, que va exportar per valor d'uns 1.500 milions d'euros l'any passat.
Per exemple, Espanya va exportar l'any passat vehicles a l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai vehicles o peces per un import de 301 milions. El 2024, les plantes espanyoles de vehicles van exportar 1.911 cotxes a països de Mercosur, segons dades d'Anfac, dels quals els 1.556 van anar al Brasil.
Els aranzels en aquests segments, que oscil·len entre el 14% i el 35%, desapareixeran en un període transitori de fins a deu anys, la qual cosa impulsarà la competitivitat de les empreses espanyoles.
Benefici per a l'oli d'oliva o el vi
D'altra banda, sectors com el vi i l'oli d'oliva veuran reduïts o eliminats aquests gravámenes. El acord, segons la valoració del Govern, desmantella aranzels imposats a les vendes espanyoles d'oli d'oliva, vi i begudes espirituoses, porcí, fruites i hortalisses, espècies, productes agrícoles transformats (confiteria, espessidors, salses) o formatges, ara situats entre el 10% i el 35%.
En el cas del vi, els aranzels de fins al 35% que dificultaven la seva entrada en aquests mercats desapareixeran progressivament. El director general de la Federació Espanyola del Vi, José Luis Benítez, ja ha valorat positivament aquest acord ja que “la diversificació de mercats ha de ser una peça essencial en l'estratègia internacional dels cellers espanyols” i que aquests acords són, sens dubte, “un gran pas en aquella direcció, especialment si tenim en compte els vincles històrics, culturals i d'idioma amb alguns d'aquests mercats”. A més, el director ha aclarit que, encara que el Brasil i Mèxic no poden compensar les pèrdues que es puguin produir al mercat dels Estats Units arran dels aranzels, “sí que són mercats amb un enorme potencial per al vi espanyol”.
En l'oli d'oliva, s'eliminaran els actuals aranzels del 10%. Segons estimacions del ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, les exportacions podrien créixer entre un 40% i un 50% en aquests sectors.
FIAB, la patronal de la indústria d'aliments i begudes, valora “la importància i l'oportunitat que suposa l'acord comercial entre les dues regions”, mentre subratlla la necessitat que s'estableixin “clàusules mirall que garanteixin els mateixos estàndards de qualitat, seguretat i normatives sanitàries i mediambientals europees per als productes dels països del Mercosur que arribin a Europa”.
Segons dades de la patronal dels fabricants alimentaris, l'any 2024 la balança comercial amb els països de Mercosur va ser deficitària: les exportacions van ser de 329 milions, mentre que les importacions van superar els 2.200. Una cosa que FIAB atribueix als aranzels que els esmentats països mantenien en alguns productes i que acabaven sent un desincentiu comercial.
Negatiu per a agricultors i ramaders
Són els agricultors i ramaders d'aquesta manera, els més contraris a l'acord. El sector agropecuari europeu tem l'impacte d'una arribada massiva de carn, arròs, mel o soja sud-americans, a canvi de l'exportació de vehicles, maquinària, formatges i vins europeus al Mercosur. Espanya exporta a Mercosur béns agroalimentaris per 463 milions d'euros, mentre que les importacions ascendeixen a 4.118 milions anuals, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació del 2024.
Els productes espanyols més exportats a Mercosur són l'oli d'oliva (106 milions), el vi i el most (33,6 milions) i les fruites de pinyol (31,8 milions), mentre que els més importats són les coques i faves de soja (1.880 milions), el cafè (381 milions) i els crustacis (317,4 milions).
“Hi ha sectors amb oportunitats, com els mediterranis, però no hem aconseguit les millors condicions d'accés immediat a Mercosur; els interessos defensius i ofensius no estan alineats i l'acord pot generar desequilibris”, segons ha declarat a EFE el director general de Cooperatives Agroalimentàries, Gabriel Trenzado.
L'acord inclou concessions a Mercosur en el boví, en els ocells de corral, en l'etanol i en l'arròs, encara que amb terminis i de forma gradual; en les trameses càrnies limita les preferències a una fracció de la producció de la UE (l'1,5 % per a la carn de boví i l'1,3 % per als ocells de corral).
En la pesca, la liberalització podria beneficiar l'abastament de matèria primera per a la indústria espanyola i entre les eventuals concessions hi ha terminis molt dilatats, com per exemple un desarmament aranzelari en 16 etapes per a les vendes espanyoles de sípia i calamars.
Les salvaguardes fixades per tranquil·litzar els agricultors europeus es basen en un reforç de la vigilància i en la reacció ràpida davant l'augment de les importacions o de la caiguda de preus; afecten productes sensibles, com el boví, les aus, l'arròs, la mel, els ous, l'all, l'etanol i el sucre.
Suposarien la tornada dels aranzels si hi ha problemes seriosos amb els productors comunitaris.