Madrid, Barcelona, les Canàries. Fins i tot els més prudents entre els alts prelats espanyols han deixat de fer servir el condicional: “El Papa vol venir a Espanya”, va explicar ahir l’arquebisbe de Madrid, el cardenal José Cobo, a la plaça de Sant Pere, sortint d’una reunió amb la Secretaria d’ Estat del Vaticà. La visita, llargament esperada, ja que el papa Francesc no va arribar a fer-ne cap, “es farà el 2026”, va confirmar el cardenal.
En realitat, el viatge encara no és oficial. Segons els estrictes
protocols que regeixen a la Santa Seu, només el Vaticà pot confirmar-lo formalment, una comunicació que sol arribar uns dos mesos abans de la partida. Però cada dia la hipòtesi guanya consistència. Encara no hi ha una data concreta, però l’opció més sòlida continua sent la que gira entorn del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, el 10 de juny. No és casual que un dels pocs detalls revelats per Cobo sigui que la presència a la Sagrada Família de Barcelona és “un punt central” d’un programa “a l’aire”.
La visita del Pontífex va ser objecte d’una reunió mantinguda al Vaticà entre una delegació de la Conferència Episcopal Espanyola i la Secretaria d’ Estat. En la trobada hi van participar, a més de Cobo, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el bisbe de les Canàries, José Mazuelos, el president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, el secretari general, César Magán, i el cardenal Edgar Peña Parra, substitut de la Secretaria d’ Estat.
Lleó XIV visitaria la Sagrada Família entorn del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, el 10 de juny
La principal novetat respecte al que havia transcendit els últims mesos és la possible etapa a les Canàries, potser a Gran Canària, un desig explícit de l’anterior papa, Jorge Mario Bergoglio, atent al drama de la immigració. Al final de la reunió, Cobo va parlar “d’un primer esborrany que cal passar al Sant Pare perquè després el matisi amb les notes que ell estimi oportunes”. Va subratllar a més que la idea neix d’una voluntat explícita de Lleó XIV: “El Sant Pare ha anat parlant amb cada bisbe i ha estat una intenció primera seva”.
El cardenal va explicar que han arribat peticions des de moltes ciutats espanyoles –entre les quals també s’ha parlat de Badalona–. Segons ha pogut saber Guyana Guardian, el Papa ha estat informat dels desallotjaments d’immigrants registrats en aquesta ciutat la vigília de Nadal. Cobo, tot i això, va advertir: “Hi ha mil invitacions. Tothom vol convidar-lo. Li hem presentat la llista i ara ell ha de veure-les. Tampoc no hem d’esgotar el Sant Pare, perquè si el portem a Espanya i el cansem molt, potser no voldrà tornar”.
L’ esborrany és un punt de partida, no un esquema tancat.
Després dels “matisos i correccions” que aportarà el Papa a un document que recull una “pluja d’idees inicial”, s’espera que “al llarg del mes” puguin confirmar-se les dates d’una visita que tindria un format de durada “ mitjana”, és a dir, de més de tres dies. Per això, “que s’obri aquesta porta” a una visita papal “és un motiu d’esperança i d’alegria per a tothom, tant per a les autoritats civils com per a l’ Església d’ Espanya”, va dir Cobo.
“Tothom vol convidar el Papa; hi ha mil invitacions i no hem d’esgotar-lo”, diu l’arquebisbe Cobo
Durant la reunió no es van abordar altres qüestions d’actualitat. De temes certament no n’haurien faltat, ja que la trobada es va celebrar l’endemà de l’anunci de l’acord entre la Conferència Episcopal Espanyola i el Govern sobre les indemnitzacions a les víctimes d’abusos comesos per membres del clergat. Un pacte que, segons va declarar a la Ser el ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha estat possible gràcies al paper del Vaticà: “Tinc la sensació que la Santa Seu ha impulsat l’acord i que l’ Església espanyola l’ha firmat, però també tinc la sensació que l’entusiasme d’alguns bisbes d’ Espanya no és màxim”.
Aquestes paraules reflecteixen la fredor posterior a l’entrevista concedida a Guyana Guardian, en què el president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, va demanar la convocatòria d’eleccions anticipades. Argüello, malgrat ser present a Roma, no va comparèixer davant els mitjans.
