Ha t ardat una mica, però el segle XXI ja s’ha destapat i ens està ensenyant el seu veritable aspecte. Un segle agressiu, potser fins i tot enfadat. Decidit a canviar coses encara que hagi de ser per la força. Si ens agrada, bé i si no, també.
El primer quart de segle ha estat dominat per la natura. L’huracà Katrina va arrasar Nova Orleans, un volcà es va desfermar a l’illa de La Palma, han arribat els incendis de sisena generació, les onades de calor han matat més de 70.000 persones a Europa, hem viscut episodis intensos de sequera a la Mediterrània i hem vist pluges sobtades i intenses que han desbordat barrancs i han matat els nostres veïns. I per si tot això fos poc, la covid ens va donar un cop de puny a la cara recordant-nos que som vulnerables i que alguns estem mal organitzats.
Aquest 2026 comença el segon quart de segle i tot sembla indicar que els homes en volen ser els protagonistes. Trump, Putin, Xi Jinping, Netanyahu, Zelenski, Musk, Altman... Personatges que acumulen tanta testosterona a la sang que sembla que per les seves venes només hi flueix ego i ambició. Un grup violentament decidit a dissenyar un nou ordre mundial basat en l’accés als recursos naturals i a la tecnologia. Europa no té ni una cosa ni l’altra, així que no els mereixem el més mínim respecte. Aquest segle XXI presenciarem en directe com es reparteixen el món: organitzaran territoris, assignaran recursos, definiran mercats i establiran regles de joc dins les seves zones d’influència. Exactament el mateix que va fer Europa amb la revolució industrial: una nova tecnologia demanava tornar a organitzar els recursos i el poder, un parell de guerres mundials per deixar clar qui manava i després unes reunions per dibuixar noves fronteres i ordenar mercats. A la revolució industrial nosaltres vàrem ser els empresaris; tot sembla indicar que a la revolució digital només serem els clients.
Lee tambiénLa nova lluita social és digital
És cert, el segle XXI ha presentat les seves cartes. Però encara queden al davant 75 anys i és massa aviat per claudicar o donar la partida per perduda. En algun moment ens tocarà actuar a nosaltres, a les persones, ni que sigui al tercer quart del segle. Aquest segle XXI serà conseqüència directa del que faci el planeta, i també del que facin els homes addictes a la testosterona que ara tenen el poder, però també dependrà del que faci la gent. Formem part de l’equació i encara no hem actuat. La mateixa tecnologia que ens espia i ens fa dubtar de la realitat està a la nostra disposició per coordinar-nos i accedir a tota mena d’informació. Ara que tot és digital, tot el que fem deixa rastre i es pot saber, però passa el mateix amb tot el que fan ells: deixa rastre i es pot saber. Si estem convençuts que amb aquesta tecnologia podem millorar el progrés científic, portar la medicina a nous horitzons que salvaran milions de vides, fer més eficients els processos i les activitats, o explorar l’univers, tenim tot el dret a treballar perquè amb aquesta tecnologia també la política millori. Recordeu que el segle XXI sembla decidit a canviar coses, encara que hagi de ser per la força.