Triscaidecafòbia
Com que avui és dimarts i tretze, al món hispà s’uneixen dues supersticions molt arrelades per considerar-lo un dia de molt mala sort. En aquest sentit, la triscaidecafòbia és la por irracional del número tretze, aquest que, en les nostres arrels cristianes, es vincula amb l’últim sopar de Jesús. Dotze apòstols i Jesucrist, tretze comensals que des d’aleshores són un mal auguri. La superstició respecte al número tretze la compartim tots els que, ja s’ha dit, tenim orígens cristians en la nostra cultura. Ja deveue saber que a Nova York, per exemple, molts gratacels no tenen la planta número tretze i els ascensors salten de la dotze a la catorze o bé hi ha un dotze bis, que hi és perquè els possibles clients es resistien a comprar o llogar oficines o habitatges a la planta número tretze.
I això del dimarts? Doncs la versió més estesa i popular ens diu que aquest dia dedicat al déu Mart, la divinitat de la guerra, sempre va ser un dia de no gaire bon presagi. L’advocació a Mart el va convertir en aquell dia en què ni embarcats ni casats.
Trezidavomartiofòbia és el nyap lingüístic per nomenar la por irracional del dimarts i tretze (el dia, no el primer trio i després duo còmic espanyol que tots recordem).
Dotze apòstols i Jesucrist, tretze comensals que són un mal auguri
El dissortat número tretze també té la mala premsa, com són les coses, d’anar just després del dotze. Són dotze els mesos de l’any, els signes zodiacals i tantes altres coses que van per dotzenes i que fan que el tretze sigui un empestat després de la suposada harmonia i l’equilibri del número dotze.
I si teniu curiositat per saber per què la cultura saxona dominant considera el divendres 13 un dia de molt mal averany, doncs no hi ha una raó gaire clara, per bé que jo n’apunto una: sempre els ha fet més por Venus que Mart.
Vegeu-ne les diferències, ja que parlem de trets culturals. Encara que també corre una pseudoexplicació que situa l’origen d’aquesta superstició el 13 d’octubre del 1307, divendres 13 en què l’aliança del papat amb el monarca francès van posar fi a l’orde del Temple i van voler prendre les seves riqueses i secrets. Jacques de Molay, l’últim gran mestre templer, va maleir des de la foguera Felip IV de França i el papa Climent V i els va predir que moririen abans d’un any. I va ser així.