La Xina marca un superàvit comercial rècord i expandeix les vendes a Europa
La guerra aranzelària
Els aranzels dels Estats Units obliguen Pequín a reconfigurar les exportacions
Cotxes xinesos en espera de ser enviats a l’exterior al port deShanghai
Quan es tanca un canal, el flux de l’aigua busca altres sortides. Podria ser un proverbi xinès. O una variant del cèlebre Be water, my friend de Bruce Lee. Realment és el retrat de la nova política comercial de la Xina. El gegant asiàtic va tancar el 2025 amb un superàvit comercial de 8,51 bilions de iuans (1,05 bilions d’euros), el més alt que s’ha registrat fins ara i un 20% superior al de l’exercici anterior, malgrat l’impacte dels aranzels nord-americans i un entorn internacional marcat per les tensions geopolítiques creixents, segons dades oficials que va publicar ahir l’ Administració General de Duanes.
L’auge proteccionista no ha impedit que Pequín vengui els seus béns a l’exterior: fins i tot el volum va augmentar. L’explicació es pot resumir en una paraula: reconfiguració. Amb la mirada posada en nous mercats i buscant alternatives als Estats Units arreu del món, el gegant asiàtic va elevar les vendes a l’exterior un 3,2%, fins als 3,23 bilions d’euros, mentre que les importacions es van mantenir estables en 2,21 bilions.
La reasseguradora Coface alerta que la sobreproducció xinesa pot donar lloc a un dúmping comercial
El comerç amb els EUA es va ressentir amb força amb la guerra aranzelària de Donald Trump. Les exportacions al país es van enfonsar un 20% interanual, amb unes vendes d’uns 360.000 milions d’euros.
Beneficiada, en part, per un iuan feble, la Xina va compensar la caiguda del negoci amb els EUA amb més vendes a altres països i regions, amb la mirada posada en el sud-est asiàtic (+13%), l’ Àfrica (+26%) o Llatinoamèrica (+7%). També cap a la Unió Europea, a qui ven un 8,4% més, amb 480.300 milions d’euros. Al costat contrari, va importar menys del Vell Continent, un 0,4% per sota de l’any anterior. “Amb socis comercials més diversificats i més resiliència, les bases del comerç xinès es mantenen sòlides”, va declarar Wang Jun, subdirector de l’autoritat duanera. A més a més, es guanya qualitat. Les vendes de productes barats, com ara joguines, sabates o roba, es contreuen, mentre que els enviaments de semiconductors, cotxes o embarcacions creixen més del 20%.
El gegant asiàtic ja arriba a l’11,3% de les importacions espanyoles, el nivell més alt en deu anys
Davant una certa atonia de la demanda interna, el renovat flux de béns xinesos cap a Europa també suposa un repte. Perquè, seguint la metàfora agrària, alguns camps que abans no estaven tan irrigats ara es poden inundar. “El veritable perill per a la indústria europea és al segon xoc xinès, caracteritzat per un dúmping massiu de la sobreproducció xinesa”, tal com indica la reasseguradora Coface a l’informe de perspectives que va difondre ahir. “Aquesta ofensiva comercial xinesa exerceix una forta pressió deflacionària: la bretxa de preus entre productes xinesos i europeus s’ha ampliat 30 punts des de la reobertura postcovid, fins a arribar a més de 40 punts si es tenen en compte les fluctuacions canviàries. Aquesta sobrecapacitat xinesa deprimeix els preus de producció, cosa que escanya la facturació i, consegüentment, els marges dels fabricants europeus. No és un fenomen temporal, sinó una tendència significativa i probablement duradora”, declara Jean-Christophe Caffet, economista en cap del grup Coface.
Alguns sectors estan especialment afectats, com ara el de vehicles elèctrics, en què la Xina ha fet un salt espectacular cap a la gamma alta; el de béns d’equipament, com ara els relacionats amb la producció d’energia lliure de carboni, i el de metalls, amb els dos mercats principals –construcció i automoció– en desacceleració.
La venda de productes barats es contreu, mentre que la de xips i automòbils creix un 20%
Pel que fa a les relacions bilaterals entre la Xina i Espanya, les importacions espanyoles de productes xinesos augmenten més de pressa que a la mitjana de la UE, a taxes de gairebé el 13%, segons les últimes dades de la secretaria d’ Estat de Comerç, corresponents a octubre. La nova ofensiva comercial xinesa ja és apreciable, fins al punt que els seus productes han arribat a un pes de l’11,3% sobre el conjunt de les importacions espanyoles, el percentatge més alt almenys en deu anys. “La Xina prova de redirigir la sobrecapacitat a la resta del món”, indicava ahir l’economista en cap de Singular Bank, Alicia Coronil, en una trobada amb la premsa. Després del tancament del mercat nord-americà, Pequín “fa servir eines fora de les normes del comerç mundial”.
Els moviments de la Xina, a diferència dels moviments dels Estats Units, són silenciosos, però mostren que el país no es queda enrere en la nova “desconfiguració de l’ordre mundial”, diu Coronil. Ha amenaçat de suspendre exportacions de terres rares, també ha imposat els seus aranzels i estén la influència arreu del món. “Els Estats Units tenen la seva doctrina Monroe i la Xina té la doctrina de tot sota el paraigua”, afegeix.
A Singular Bank esmenten altres elements per entendre la nova estratègia comercial xinesa. El país s’alenteix, amb una previsió de creixement del 4,8%, i mostra debilitat en la demanda interna després d’uns quants anys sense resoldre la crisi immobiliària, cosa que l’obliga a comportar-se amb més agressivitat en les exportacions. Ja ho deia Bruce Lee...