El món més enllà del melic
futurs imperfectes
La política és un univers que no deixa de sorprendre’ns. A Itàlia s’han pres de broma la missió militar europea a Grenlàndia, encapçalada per França i Alemanya. El seu ministre de Defensa, Guido Crosetto, s’ha desmarcat de la iniciativa dient: “A què hi van, d’excursió?”. I s’ha permès ridiculitzar el moviment de tropes: “Quinze italians, quinze francesos, quinze alemanys, sembla el principi d’un acudit”.
A Trump no li ha agradat el gest dels europeus, fins al punt que ha amenaçat amb més aranzels a qui rebutgi els seus plans a l’ Àrtic. El que la UE ha volgut dir-li al president nord-americà és que Grenlàndia també resulta la seva prioritat i de l’OTAN, i que aquest és el marc de discussió de qualsevol acord.
Gairebé tan sorprenent com aquesta escena de comèdia lleugera de la cúpula italiana, a la qual s’han afegit Tajani i Meloni, criticant més els seus socis europeus que els Estats Units, és que Junts hagi rebutjat anar a la ronda de trobades de la setmana vinent amb Pedro Sánchez, on informarà als grups parlamentaris sobre l’escalada de tensió geopolítica i el desplegament de tropes de pau. Junts s’ha caigut de la llista, amb l’argument que es donen per informats sense que calgui assistir a cap reunió.
Junts rebutja anar a la Moncloa per saber què farà l’Executiu davant la tensió internacional
Ja entenc que ells han mantingut, per boca de Miriam Nogueras, el Doctor No de la formació de Puigdemont, que no tenen res a dialogar ni negociar amb el Govern central. Però en temps bèl·lics, quan Europa està contra les cordes, convé estar ben informat i sense dilacions. Com deia el premier britànic Harold Wilson, “una setmana és molt de temps en política, però quinze minuts són una eternitat en la batalla”.
No sé en quin univers viu aquesta formació. Entenc que per a ells el món comença a Salses i acaba a Guardamar, però el moment és prou greu, amb l’amenaça sobre Grenlàndia a les portes, com per sortir de la seva bombolla i escoltar el Govern espanyol sobre la seva estratègia. Ningú no els retraurà que hi vagin a informar-se. Són temps de responsabilitat. Ens podem mirar el melic tot el temps, però encara que sigui rodó, no és el món. Ni ens donarà cap resposta.