La medalla del desamor

Fa 30 anys, després que Espanya guanyés el bronze contra França en handbol, el jugador Mateo Garralda va decidir compartir la medalla amb el seu amic Enric Masip, que no havia pogut participar als Jocs d’Atlanta del 1996 a causa d’una lesió. Garralda se’n va anar a veure un joier a Barcelona, que li va tallar la medalla al biaix. D’aquesta manera va poder lliurar una de les dues meitats a Masip, i va declarar: “És el meu amic i se la mereixia”.

Hi ha gestos que estan plens de dignitat i afecte, que amb el temps pugen de valor, d’altres són humi­liants i forçats fins al punt que provoquen l’efecte contrari al pretès. És el cas del detall que l’opositora veneçolana María Corina Machado ha volgut tenir amb Donald Trump, entregant-li a la Casa Blanca la medalla que el Comitè del Nobel li va lliurar a Oslo fa un mes, pel qual sospirava el president dels Estats Units. Segons Machado, va ser un gest per agrair-li el seu compromís amb la llibertat, que Trump va acceptar sense oferir-li res a canvi. El president ni la va sortir a rebre a l’entrada del recinte, ni hi va haver cap foto de benvinguda, i es va limitar a oferir-li un dinar en un saló privat. Tal com l’inquilí de la Casa Blanca va dir després de l’operació militar en què va segrestar Nicolás Maduro i la seva esposa, Machado no és la persona idònia per liderar un canvi de règim a Veneçuela i, després de la trobada de dijous, la secretària de premsa va repetir les mateixes paraules.

Arran del fet insòlit que un premiat amb el Nobel de la Pau li traspassi la medalla a un tercer, el Comitè del Nobel ha advertit Machado que el guardó és intransferible i que el que ha fet és una desconsideració amb la decisió del jurat.

Lee también

El vers lliure que no rima

Màrius Carol

L’opositora veneçolana va voler afalagar Trump, però no li va servir de res, ja que el president continua pensant que no l’havia d’haver acceptat al seu dia. Tot el que Machado es va emportar de Washington va ser un àpat del qual no hi ha ni foto. Com va dir Martin Luther King: “Ningú no ens pujarà a sobre si no dobleguem l’esquena”. A un narcisista com Trump, la medalla sense el seu nom li va semblar un mal premi de consolació. Machado no només es va deixar la medalla a la Casa Blanca, també la dignitat.