Illa i els seus aliats es conjuren per a una negociació exprés dels pressupostos
La legislatura catalana
Habitatge, transport, educació i salut centraran les exigències d’ERC i Comuns
Segonareunió aPalauEl divendres 9 de gener,Salvador Illai Oriol Junqueras es van veure per escenificar l’acord de finançament. La seva relació és fluida
“Ara, pressupostos”. Amb la carpeta del finançament singular desencallada i lliurada a un debat d’ Estat, el Govern de Salvador Illa creu que és hora d’obrir el meló dels pressupostos, els primers del mandat socialista, “imprescindibles” per garantir l’estabilitat de la legislatura.
Per entrar de ple en aquesta comesa, els aliats d’investidura (Esquerra i Comuns) han posat condicions prèvies que les tres parts confien a resoldre ben aviat per emprendre una negociació exprés dels pressupostos que permeti, segons determina l’ Executiu català, aprovar-los el primer trimestre de l’any.
Ningú no té interès que els temps es dilatin, però perquè hi hagi una negociació ràpida, la condició sine qua non dels republicans és un calendari i un compromís “clar” del PSOE per començar a tramitar les modificacions legals que permetin recaptar el 100% de l’IRPF a l’ Agència Tributària de Catalunya. “O IRPF o no hi haurà pressupostos”, insisteixen.
Esquerra confia que la llei que va registrar després de l’estiu amb aquest propòsit serveixi com a base i que superi el primer tràmit al Congrés a finals de febrer.
El Govern creu que en poques setmanes es podrà desencallar el greuge, però són conscients de l’oposició de la ministra Montero i d’una part del PSOE. En aquest cas, també fan pinya amb els republicans i consideren que “una cosa que demostri el compromís” d’escometre els canvis legislatius, entre els quals el de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes ( Lofca), seria suficient.
El soroll sobre el finançament pot dilatar la decisió del Govern central, sense perdre de vista que Montero es presentarà d’aquí cinc mesos a les eleccions d’ Andalusia.
Els Comuns també assenyalen clàusules pendents al Govern. Exigeixen revertir l’“injustificable” incompliment del règim sancionador als qui se salten els límits al preu del lloguer, en vigor des de fa gairebé un any. Hi ha 60 expedients de sanció incoats al respecte que l’ Executiu català es resisteix a resoldre.
El requisit previ d’ERC és avançar en l’IRPF, i el dels Comuns, sancionar qui se salta la llei d’Habitatge
Un altre tema són els 37 milions d’euros acordats l’any passat per a les classes de reforç de català, matemàtiques i anglès; així com la recuperació dels menjadors als centres d’alta complexitat.
En aquests temes s’ha avançat i en el de les sancions el Govern entona el mea culpa, però preveu tenir la feina enllestida abans de la reunió amb la formació de Jéssica Albiach d’aquesta setmana. El seu resultat determinarà si hi ha elements per negociar els comptes.
Totes les parts creuen que aquests temes pendents són qüestions resolubles i, de fet, tant ERC com Comuns treballen des de fa temps en les propostes que portaran al debat pressupostari.
Les matèries seran l’habitatge, transport, educació o salut. En el cas d’Esquerra, discrepen de la política d’ Illa d’ aturar la crisi habitacional principalment amb la construcció i defensen inversions per a un pla de “rehabilitació massiva” i actuacions de pes en municipis rurals. Els republicans pretenen que la llei de barris també arribi a les localitats més petites de Catalunya.
A la llista hi afegeixen la millora de les infraestructures ferroviàries –s’ha d’aprovar el pla Rodalies 2026-2030– o més recursos per a educació, amb la gratuïtat de l’etapa escolar de 0 a 3 anys, dels menjadors i les extraescolars en el punt de mira.
Els Comuns tenen entre cella i cella “l’habitatge i els trens”, però també posaran el focus en serveis públics com el de salut. Al desembre van avançar que demanaran de duplicar la partida per a la llei de barris (fins als 400 milions) i que serà “central” la limitació de les compres especulatives d’habitatge, sobre la qual ja col·laboren amb el Govern en un grup de treball que plantejarà una proposta a finals de mes.
Disposar dels primers pressupostos de la legislatura –els primers en tres anys a Catalunya– asseguraria el mandat d’ Illa fins al 2028 i donaria impuls a tots aquests plans i els que vol emprendre aquest any, entre els quals destaquen els vinculats amb les renovables i la llei de barris.
L’aprovació dels comptes, els primers en tres anys, asseguraria el mandat d’Illa fins al 2028
La tirallonga d’acords presentats pel Govern aquest 2026 –finançament, Rodalies, aeroport, taxa turística, habitatge...– estan encaminats a complir els pactes d’investidura i reduir al mínim les reticències dels aliats a aprovar uns pressupostos que corroboren que la política catalana ha entrat en una nova fase, en què els socialistes i els republicans estan cridats a entendre’s i ser protagonistes, també al Congrés.
Al Govern valoren que ERC ha entès que després del procés l’independentisme no tornarà a sumar majoria en uns anys i que per tant s’havia de situar en un espai polític de pacte, possibilista. Una cosa semblant creuen que passaria a Madrid, on ERC s’ha aliat amb el PSOE i l’entesa es mantindria si governa el PP.
