Grenlàndia és Espanya (i Portugal)
El pati digital
Donald Trump vol Grenlàndia i un grup nombrós d'usuaris d'X han posat fil a l'agulla per evitar-ho o per, almenys, aportar solucions imaginatives i que això no acabi amb “un núvol amb forma de fong”, com es temia @mis2centavos a començaments d'aquest ja llarguíssim 2026.
Així és com han proliferat les exaltacions d'un europeisme renovat, sorprenent per inusual. Es tracta d'un orgull nou que no es basa en la unitat europea, sinó més aviat en l'enemic comú, que en aquest cas són els ianquis trumpistes. Es repeteix, doncs, l'esquema clàssic identitari. Sempre ens definim més per allò que no volem ser que pel que realment som.
Trump vol Grenlàndia i els usuaris d'X ja han posat fil a l'agulla per evitar-ho: farà falta un Make Europe Great Again o apel·lar al tractat de Tordesillas?
Un exemple ha estat la viralització de molts dels tuits de @NXT4EU, compte que es proposa d'impulsar un “moviment paneuropeu”. “Treu les grapes!”, era el missatge del dibuix en què una mà pintada amb la bandera de la UE evita que una altra nord-americana s'emporti Grenlàndia. O @neolatyno, un usuari que promou el llatí com a lingua franca d'Europa -i va de debò-, que difonia un mapa d'una suposada futura Unió en què s'inclouen Grenlàndia, Rússia, Canadà i...Alaska! Un nou militarisme europeu? Un Make Europe Great Again? “Un dia ho veurem, compatriotes, un dia”, exaltava. Però ves a saber: potser la guerra unirà per fi Europa. Quina llàstima.
L'estratègia, per a molts, passa ara per “enfonsar econòmicament els EUA”, com esmentava @Macca15Paul, trencar definitivament amb l'OTAN i seguir els passos del Canadà i acostar-se a la Xina. “Bé... Doncs s'haurà de buscar un altre gegant amb qui comerciar... Qui pot ser??”, es preguntava sorneguer @Araknne1 amb una bandera enorme del gegant asiàtic. Ho explicava de forma una mica més elaborada @JosePatrinuri: “Si Europa es dediqués a canviar el dòlar per l'euro en les seves transaccions, com fan els països BRICS, a Trump els seus el treurien a puntades de peu de la Casa Blanca”. No eren pocs, aquesta setmana passada, els que s'apuntaven a la conspiració contra el dòlar, com la gran carta que té la UE davant Trump.
I és que l'enviament de tropes per part de vuit països europeus a l'illa de l'Àrtic ha donat per a molta xerrera. Aquest mateix patriotisme europeu mostrava amb orgull el moviment d'alemanys, francesos i escandinaus i, per les nostres coordenades, alguns instaven Pedro Sánchez a unir-se a la causa. Fins i tot alguns fils contrarestaven les mofes al supòsit poc desplegament a través de teoria militar per a iniciats. “Són equips avançats de preparació (...) Se'ls envia abans del gruix de les forces (...) Qui confon això amb improvisació… simplement no sap res de com funciona un exèrcit modern”, assenyala @bellumartis. Qui diu que a X no s'aprèn.
Però malgrat els esforços, la majoria no s'ho ha pres tan seriosament i, mitjançant IA, ha decidit sumar ninots de neu, huskies, morses, pingüins, ossos polars i antics combatents vikings al contingent. Ningú no sobra per defensar Grenlàndia. Fins i tot un mur construït amb el Lego danès, com proposava @AquelaLara, pot contribuir a la causa.
Però ves per on que, entre tanta bona idea, arriba la solució perfecta. I legal! Diu Trump que els danesos no tenen cap dret sobre Grenlàndia perquè “desembarcar amb un vaixell fa 500 anys, no significa posseir el territori”. No és mal argument, encara que el president dels Estats Units es deixa el petit detall que els mateixos EUA van néixer de la submissió dels pobles indígenes originaris d'Amèrica del Nord. A més, si Dinamarca no té drets sobre un territori per desembarcar fa 500 anys, molts menys els tindria els Estats Units si ho fessin avui, oi?
Això dels drets històrics és un assumpte espinós, però compte que els usuaris van adonar-se que si cal apel·lar a la legalitat internacional —colonialista, per descomptat—, Grenlàndia és... Ibèrica! Sí, sí, com ho senten. En el 1494, Espanya i Portugal es van repartir el món firmant el tractat de Tordesillas. Una línia traçada de pol a pol, a 370 llegües a l'oest de les illes de Cap Verd, fixava la frontera entre allò que podia conquerir el regne de Portugal i allò que podien fer seu Castella i Aragó.
D'aquesta manera, l'illa àrtica va quedar dividida en dues meitats en les quals, per cert, a Espanya li tocaria la porció més poblada i on es troba la capital, Nuuk. “Com es posin molt ximples, apliquem el tractat de Tordesillas i a córrer”, avisava @CesarCalderon. Doncs sembla que a Sánchez i al nou president de Portugal se'ls gira molta feina. I si la cosa va bé, a per Califòrnia.
