Que duri la concòrdia
Opinió
La tragèdia ferroviària d’ Adamuz ha commocionat el país. A l’hora d’escriure aquest article encara no es pot assegurar el nombre definitiu de víctimes mortals, però la xifra ja ha arribat a la quarantena. Per a les famílies afectades és desesperant el dubte de saber si les seves persones properes formaran part d’aquesta llista de víctimes o figuraran entre els ferits. Les xarxes socials, tan vituperades en moltes ocasions, van actuar ahir com una eina útil per intercanviar fotos, noms i dades dels passatgers per tractar de descobrir on eren.
En aquestes dramàtiques circumstàncies, el primer que es pot demanar als polítics és que no s’aprofitin d’un accident d’aquesta mena per seguir amb la seva contínua confrontació. Va passar en la dana de València i en els incendis forestals de l’estiu a Castella i Lleó. Per això la imatge que van donar ahir els responsables del Govern central i de la Junta d’ Andalusia compartint una conferència de premsa i oferint cooperació i lleialtat institucional mútua hauria de ser la norma habitual, però com que no ho és, val la pena destacar-ho. Juan Manuel Moreno Bonilla no ho podia resumir millor: “Segur que junts arribem més lluny i molt més ràpid”. Tant de bo duri la concòrdia. El president nacional del PP, Alberto Núñez Feijóo, també es va mostrar constructiu, tot i que, això sí, a preguntes dels periodistes va explicar que no havia rebut informació de l’Executiu. En casos com aquest, francament, per molt mala relació que tinguin, no sobraria una trucada del president al cap de l’oposició.
El líder de Vox, Santiago Abascal, va descarrilar d’aquest clima i diumenge a la nit ja va afirmar que desconfiava de l’acció de l’actual Executiu perquè “res no funciona sota la corrupció i la mentida”.
Ja hi haurà temps per delimitar responsabilitats i especialment analitzar les causes per evitar que un altre accident com aquest es pugui produir en el futur. I farà bé l’oposició de demanar responsabilitats al Govern central si les tingués. Però difícilment Abascal podia tenir informació privilegiada tan poques hores després del sinistre. No tot s’hi val.
