Trump: “No faré servir la força”
El nou ordre mundial
El president exigeix negociar la compra de Grenlàndia, però retira els aranzels
Trump gesticulant després d’haver-se adreçat a empresaris i polítics assistents aDavos
L’estira-i-arronsa entre Donald Trump i Dinamarca i els seus
aliats europeus es manté, però amb molt menys dramatisme. Si el president nord-americà compleix la seva paraula, la perspectiva d’un xoc armat per la possessió de Grenlàndia desapareix. A més, Trump va retirar ahir l’amenaça d’aranzels a partir de l’1 de febrer.
El republicà va insistir ahir que els Estats Units estan decidits a annexionar-se la gegantina illa àrtica per raons de seguretat nacional i internacional, i no pas pels minerals i terres rares que atresora. “Volem negociacions immediates per adquirir-la”, va dir al Fòrum Econòmic de Davos ( Suïssa), però va descartar apoderar-se de l’illa per la via militar. “No vull fer servir la força –va afirmar–. No faré servir la força”.
Unes hores després, el president nord-americà va anunciar que no aplicarà els aranzels als països que s’oposen a l’annexió, després d’acordar amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, un esborrany d’acord sobre Grenlàndia i tota la regió àrtica. La reunió amb Rutte va ser “molt productiva”. Dràstica marxa enrere, doncs, de la Casa Blanca.
Segons Trump, ni Dinamarca ni un grup de països, amb referència a altres socis europeus, són capaços de defensar realment Grenlàndia; només els Estats Units se’n poden sortir. La seva posició estratègica és imprescindible per a Washington. Pel titular de la Casa Blanca, va ser “una estupidesa” que els EUA tornessin a Dinamarca el territori després de controlar-lo durant la II Guerra Mundial i evitar que caigués en mans de l’ Alemanya hitleriana.
“Tinc un enorme respecte pels pobles de Dinamarca i de Grenlàndia”, va assenyalar Trump, si bé va advertir que qualsevol aliat de l’OTAN té l’obligació de protegir el seu territori, i Dinamarca, per la seva mida petita i recursos limitats, no està en condicions de fer-ho. De passada, va recordar que el regne escandinau va caure en només sis hores quan va ser atacat per Adolf Hitler l’abril del 1940.
El discurs de Trump va incloure passatges ofensius cap a Europa, malgrat que va assegurar que l’aprecia i que li vol bé. Va ridiculitzar, per exemple, el president francès, Emmanuel Macron, i va fer broma sobre les seves ulleres de sol i la seva malaltia ocular (unes hores abans, a la Casa Blanca, havia dit que no valia la pena reunir-se amb ell perquè li queda poc a l’ Elisi).
El líder nord-americà va retreure a Dinamarca, i a Europa en general, la seva ingratitud després de ser salvada del nazisme. Sense els nord-americans, “parlarien alemany i potser una mica de japonès”.
El mandatari recalca que Dinamarca no es pot defensar i que va caure contra Hitler en sis hores
El president dels Estats Units va aprofundir en la idea, expressada ja en altres ocasions, que els Estats Units són tractats de manera injusta per l’OTAN. “Donem tant i obtenim tan poc”, es va queixar. “Soc crític amb l’OTAN des de fa anys i, tot i això, cap altre president nord-americà ha fet més per l’OTAN que jo”, va concloure, esmentant el compromís d’augmentar la despesa en defensa al 5% del PIB.
En diversos moments, Trump va parlar de Grenlàndia com a “gran tros de gel” o “bonic tros de gel”. A parer seu, si passa a estar sota el control dels Estats Units, això no suposarà una amenaça per a l’OTAN, sinó al contrari, incrementarà la seguretat de l’Aliança en conjunt. “Poden dir que sí, i els estarem molt agraïts –va afegir–. O poden dir que no, i ens en recordarem”. No va especificar quines serien les conseqüències. Tampoc no va tocar la qüestió dels aranzels amb què ha amenaçat els qui s’oposen a l’adquisició de l’illa.
L’argumentari de Trump es va basar, en el fons, en el fet que els Estats Units tindrien el suposat dret a aconseguir Grenlàndia com a pagament o com a compensació pels serveis prestats i els sacrificis assumits durant la Segona Guerra Mundial i en la guerra freda. “No vam demanar mai res i no vam obtenir mai res –va asseverar–. Probablement no ens donaran res llevat que jo decideixi utilitzar una força excessiva, amb la qual, francament, seríem imparables. Però no ho faré. D’acord, alguns diran: “Oh, Déu meu, aquesta és la declaració més important”, perquè la gent probablement es pensava que utilitzaria la força. No vull utilitzar la força. No utilitzaré la força. L’únic que demanen els Estats Units és un lloc anomenat Grenlàndia, que ja vam tenir com a custodis, però respectuosament el vam tornar a Dinamarca fa molt de temps”.
Trump va fer memòria. “ Vam derrotar els alemanys, els italians, els japonesos”, va dir, com si el premi per això fos aconseguir ara Grenlàndia. “No podem defensar-la com a arrendataris, psicològicament no és possible”, va puntualitzar. Els Estats Units necessiten la plena propietat per poder defensar-la plenament i construir un escut antimíssils, el Golden Dome, semblant al d’Israel, un dispositiu que també protegirà el Canadà.
Abans d’abordar el cas grenlandès, Trump va presentar un balanç extraordinàriament triomfalista sobre l’evolució econòmica dels Estats Units durant el primer any del seu segon mandat. “El creixement s’està disparant”, va subratllar, i va posar en relleu que la inflació és baixa i la borsa no deixa de registrar nous rècords, una excel·lent notícia per als inversors i per als qui tenen fons de pensions.
“A la gent li va molt bé –es va vantar–. Són molt feliços amb mi”. Va parlar fins i tot de “miracle” pel desastre que va suposar, a parer seu, el seu predecessor, Joe Biden, i el que hauria significat una victòria de Kamala Harris. “ Érem un país mort –va emfatitzar–. Ara som el país més atractiu del món”.
Durant el seu torrent retòric, que es va prolongar 1 hora i 12 minuts, Trump va arremetre amb extrema virulència contra l’energia eòlica i les males decisions preses per Europa en aquest àmbit, influïdes per la ideologia d’esquerra. “ La Xina és la que fa les eòliques, però no hi ha eòliques a la Xina –va explicar–. Són veritablement intel·ligents; les fan i les venen a persones estúpides que les compren, però ells no en fan servir”.
“Poden dir que sí, i els estarem molt agraïts, o poden dir que no, i ens en recordarem”
Trump pensa que Europa no
va bé. Amics que la visiten li expliquen que “hi ha llocs irreconeixibles”. “Estimo Europa,
però no va en la bona direcció”,
va prosseguir. Entre els grans mals europeus va enumerar la
immigració massiva des de països molt llunyans, l’endeutament i
les decisions equivocades dictades per la ideologia, com passa al sector energètic. Ell voldria
aliats europeus forts i units, no
la debilitat d’Europa.
L’arribada de Trump a la localitat suïssa va ser molt cinematogràfica, en helicòpter, vorejant les muntanyes nevades. El president nord-americà no va tenir temps per recuperar-se del desfasament horari perquè va haver d’accelerar la seva agenda després que el seu vol transatlàntic s’ endarrerís diverses hores a causa d’una avaria elèctrica a l’ Air Force One tan bon punt es va enlairar, cosa que el va obligar a tornar a la base d’Andrews i canviar d’avió. Malgrat el contratemps tècnic, el desembarcament de Trump, amb diversos helicòpters nord-americans i suïssos d’escorta, va ser espectacular, amb aquella aura imperial que sempre impregna el seu càrrec. La catifa vermella l’esperava sobre l’heliport glaçat.