El ressorgiment del vinil
Què fem
Fires, mercats ambulants, botigues, associacions, clubs i bars mostren la bona salut de què gaudeix aquest format entre els melòmans que fugen de l’algoritme, i que ara atreu un públic més jove
Aficionats al vinil rebusquen les seves joies entre prestatges o les escolten al tocadiscos, a la botiga de Bite it Records, al barri de Gràcia
Auge del vinil a Barcelona? La majoria dels que tallen el bacallà en aquest sector no estan gaire segurs que auge sigui la paraula, però coincideixen que, en temps d’hegemonia del digital, el vinil està de moda. I és que la salut d’aquest format analògic de-tota-la-vida es mesura per les seves associacions, fires i mercats ambulants, més que consolidats; les seves botigues, que ronden la trentena malgrat algun tancament mediàtic, i a les quals cal afegir-hi llibreries i altres espais (quioscos!) Que també venen discos; i els seus bars o locals que permeten una escolta relaxada o marxosa, segons el cas, que van sumant adeptes.
La ruta del vinil a Barcelona ha de començar necessàriament per les fires. Aquest 2026 la capital catalana acollirà la 40a edició de la Fira Internacional del Disc, amb una setantena de botiguers de tot el món, repartits en més de 160 estands. Pere Terrassa, el director, n’explica breument l’evolució, que també és la d’un format amb alts i baixos: “Durant uns anys les fires vam ser un reducte. El vinil va entrar en crisi amb l’entrada del CD, però vam quedar nosaltres, els col·leccionistes. Semblava que érem el passat, però ara s’ha capgirat la truita: amb l’mp3 i l’streaming, el CD està gairebé mort i el vinil torna a superar-lo com una peça cool i prestigiosa, gràcies a un públic jove que s’hi ha incorporat”. Terrassa afegeix que la mitjana dels assistents ha baixat dels 50 als 35 anys i subratlla que la ciutat és una plaça fonamental a Europa: “Barcelona és referent: no només som pioners i tenim una gran qualitat per a col·leccionistes, sinó que en xifres només ens supera la Recordplanet d’Holanda”.
També hi ha el grup FiraDisc, que cada tardor celebra la seva tradicional fira a les Cotxeres de Sants, a més d’organitzaruna infinitat demercats i fires al llarg de tota la geografia catalana. Girona, Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Deltebre..., en qualsevol cita que es preï, d’una festa major a un mercat d’antiguitats. “La clau va ser internet: es va menjar el CD, i el vinil es va convertir en objecte de culte”, indica Àngel Prat, de FiraDisc, que subratlla que van ser “joves estrangers, que ja coneixien els mercats internacionals on la flama es va mantenir, els que van crear la demanda aquí”. Prat explica que el 80% del mercat continua sent de segona mà i afegeix que el nou públic són “joves que van aprendre de pares i avis, i valoren l’aspecte físic, les portades, que per si soles són art, el ritual i la litúrgia d’escoltar lentament, la qualitat del so...La clau és la imatge: el vinil dona bona imatge”, rebla.
Si les fires concentren l’activitat del vinil en dates assenyalades, molts proven de mantenir la flama sempre encesa. Això fa Salvadiscos. Des del seu espai de la plaça de Santa Madrona, al Poble Sec, aquest col·lectiu buscarevaloritzar el format. Va néixer precisament per rescatar els vinils que s’anaven a perdre entre la runa, i s’ha convertit en un punt de trobada imprescindible, oferint activitats per a col·leccionistes, dj i aficionats. “Som i oferim una mica de tot: a més de salvar discos, fem tallers, concerts, col·loquis, presentacions... –explica David Ayllón, una de les ànimes de l’associació–. També comprem i venem, i alberguem els nous dj”. Ayllón, que indica que compten amb 4.500 socis actius, s’explica la nova moda per un rebuig dels algoritmes i Spotify, que “et modelen el gust”, i l’emmarca en una tendència global de què es beneficia Barcelona com a ciutat amb individus de tot arreu. No amaga que hi ha molts associats estrangers, i subratlla la vocació de l’entitat de teixir comunitat al barri: “La música envolta la gent, sigui d’on sigui.La música ens uneix a tots”.
Barcelona s’ha convertit en un referent al sector amb cites com la Fira Internacional del Disc
Però és en el terreny de les botigues on es veu aquest moment puixant. N’hi ha de generalistes, però la majoria opten per especialitzar-se i buscar un nínxol segur. Encara que moltes treballen el mercat de segona mà, també s’aprofiten que les discogràfiques, grans o petites, d’uns anys ençà ho editen gairebé tot en vinil, en edicions cuidades amb molta cura.Algunes d’elles, a més, també funcionen com a segell discogràfic. La llista és interminable, però caldrà fer-la a risc de deixar-se algú: Surco, Paradiso, Discos 100, Revolver Records, Wah Wah Records, Discos Redondos, Ultra-Local Records, Daily Records, Jazz Messengers, El Geni Equivocat, Barcelona City Records, Impacto, Bite It Records, El Setanta-nou, Tvinyl, Pentagram Music Store, Vinyl Club, Naima, Rythm Control, Perros Disquería, Vinilarium Record Store, Blue Sounds, La Conxita de Sants, ID On Wax, Bifragma Discos, Decibel, Dilla o Discos Volta. És veritat que el juliol passat va tancar Discos Revolver –que no s’ha de confondre amb l’esmentada Revolver Records: mateix nom, no mateix amo– i que els melòmans de Barcelona ja havien plorat l’adeu de Castelló. Però n’han obert moltes sense tant d’impacte mediàtic, la qual cosa demostra la bona salut.
“S’ha notat, especialment els dos últims anys, que hi ha un boom. Hi va haver un temps en què es va patir; ara crec que em podré jubilar aquí”, corrobora somrient en Roger, propietari de Daily Records, nascuda el 1994 i ubicada a l’entorn del que encara és un dels epicentres de la venda de discos a Barcelona, el carrer Tallers. Va obrir quan el CD ja era hegemònic, però farà uns deu anys el vinil el va tornar a superar a les seves lleixes. En Roger subratlla que va ser el món undergoundel que va mantenir a la superfície el vinil durant l’època de més decadència. Com a botiga petita i de música alternativa, Daily Records va mantenir la venda del format de segona mà com a objecte de culte. El temps li ha donat la raó. No obstant això, admet que l’entrada de les discogràfiques majors al mercat ha estat clau per donar-li l’empenta actual. “Ara la majoria dels que entren a la botiga tenen entre 20 i 40 anys i busquen els seus artistes actuals, però també clàssics del pop i el rock”, indica.
El cas de Bite It Records és molt diferent. Va obrir botiga física farà cinc anys, encara que en fa vuit que ven per internet. El seu propietari és col·leccionista des dels 14 i va convertir la seva afició en negoci, aprofitant el buit al mercat del producte que ven: primeres edicions dels Estats Units o britàniques de discos de música negra –encara que s’ha anat obrint a altres gèneres– de fa 50, 60 o 70 anys. Tot, de segona mà. En Pau reconeix que el vinil està de moda i alguna cosa ha notat a la seva cuidada botiga en un carreróde Gràcia, però subratlla que el seu producte és molt especialitzat i té un públic “fidel, que sap el que vol, més aviat veterà i fora de tota moda”. En tot cas, veu Barcelona en una bona posició a nivell espanyol, però lluny encara del món anglosaxó: “Som a anys llum. En certs llocs la cultura té més tradició i pòsit i hi ha moltes més botigues, locals i moviment. Quaranta anys de franquisme es continuen notant”.
Com a final de la cadena, cal esmentar una altra moda que contribueix a la causa: els listening bars. Més enllà que la seva principal aposta és un bon so, també el vinil, com a millor format per a això, s’imposa. Per Guille de Juan, propietari del Curtis i exdj, és fonamental. Inspirats en els jazz kissa japonesos, De Juan explica que el seu espai es nodreix d’un moviment internacional que recorre aquests cafès per tot el planeta. A més de convidar-hi discjòqueis de la ciutat –amb especial recalcament en la música negra revival–, ven una petita selecció de discos, amb la qual cosa el local, al cor de l’Eixample, completa tot el cicle. “És un desafiament antistreaming, i sembla que hi ha un públic que respon”, assenyala.
“Hi va haver un temps en què es va patir; ara crec que em podré jubilar aquí”, diu l’amo de Daily Records
Amb el mateix esperit va néixer Oblicuo Hi-Fi Bar, a Gràcia. El seu amo, Ivanmaria Vele, creu que hi ha un corrent de gent jove que comença a estar fart de Spotify i, per això, ha centrat els seus esforços no només a aixecar un local de so analògic d’alta gamma que faci salivar els millors paladars, sinó també a teixir una xarxa a la ciutat de complicitats entorn del vinil. “Barcelona és un lloc ideal: hi ha molt moviment, però hem de posar-la definitivament al circuit mundial”, assenyala. Com al Curtis, aquí col·laboren amb algunes de les botigues citades i conviden dj de la ciutat –la seva especialitat és l’electrònica– en sessions exclusives i sibarites.
La cultura dj local també ha estat fonamental. Clubs com el Marula Café han mantingut el vinil per a moltes de les seves sessions. “Sembla impossible, però es torna al vinil malgrat que per a un dj, moure’s amb la caixa de discos és més incòmode –assenyala el seu amo, Antonio Requena–. Per contra, les sessions són més pensadesi especials, es guanya en qualitat, i hi ha un públic que ho aprecia”. També bars més petits com el Barete, obert l’estiu passat a Sant Antoni, han apostat per posar uns plats i que els dj punxin mentre la seva clientela degusta tapes i vins. Els seus responsables, Gustavo Spada i Oscar Guindilla, provenen de l’escena dj i van tenir clar que en el vinil hi ha un filó per diferenciar la seva oferta. I és creixent: tots els locals consultats coincideixen que molts joves pregunten pels equips de so i el vinil. “Per a molts és una novetat exòtica”, comenta Guindilla. “No sabien què era una agulla!”, diu De Juan. Coses del salt generacional. Potser auge no és la paraula, però sí que hi ha un ressorgiment del físic, l’analògic. Si es consolida o no, el temps ho dirà.
