Fascinació, eufòria i petons furtius: així van ser els primers viatges amb tren entre Barcelona i Mataró
Fonts primàries
La inauguració de la primera línia de ferrocarril a l'Espanya peninsular el 1848 va ser un exercici d'iniciativa i tenacitat empresarial i tècnica que va marcar una abans i un després en el transport de persones i mercaderies.
Barcelona-Mataró, el tren pioner que va ensopegar amb les mercaderies però va triomfar amb els passatgers
Imatge dels principals accionistes i treballadors de la Companyia del Camí de Hierro de Barcelona a Mataró i Viceversa el dia de la inauguració de la línia davant una part del primer convoy
La història del ferrocarril a Espanya té els seus orígens a Cuba. Va ser en la llavors província d'ultramar –segons l'estatus que atorgava a l'illa la Constitució liberal– on el 19 de novembre del 1837 s'inaugurava la línia fèrria que vaig unir l'Havana amb Bejucal, i que més tard s'allargaria fins a Güines. Es tractava, ni més ni menys, que la segona línia de ferrocarril de tot Amèrica, després de la qual va connectar Balmitore i el riu Ohio, als Estats Units, tot just deu anys abans.
La destinació va fer que en l'acte d'inauguració d'aquella línia es trobés l'empresari català Miquel Biada, oriünd de Mataró, que va tornar a la Península el 1840 amb la ferma intenció d'emular el projecte cubà d'acord amb el seu èxit, aliant-se a Josep Maria Roca, amb negocis al Regne Unit, per reformular les iniciatives frustrades de la línia que havia d'unir Jerez de la Frontera i El Puerto de Santa María el 1829, per després assolir Trencada i Sanlúcar de Barrameda, i avançant-se al projecte de connexió Reus-Tarragona del 1843.
Lee también
És així com la primera línia de ferrocarril en la llavors Espanya metropolitana comença a veure la llum amb la constitució en juliol de 1844 de la Gran Companyia Espanyola del Camí de Hierro de Barcelona a Mataró i Viceversa, constituïda amb capital català i britànic. Al Regne Unit, on ja des de mitjans del segle XVIII hi havia petites línies de transport sobre raïls, la inauguració de les línies mixtes de càrrega i viatgers entre Liverpool i Manchester (1830) i Londres i Birmingham (1838) mostraven la rendibilitat del negoci.
Menys d'un any després, la companyia contractava els serveis de Joseph Locke, l'enginyer que dirigiria el projecte, una vegada iniciats els tràmits administratius per aconseguir els terrenys per on havia de discórrer la línia amb el suport de l'Administració, que al declarar a la firma d'utilitat pública va poder acollir-se a la llei d'expropiació forçosa aprovada poc abans.
El projecte va topar amb diversos problemes econòmics i tècnics, com la construcció del túnel de Montgat, una obra pionera, o el punte del Besòs, a més de les primeres crítiques per les molèsties de les obres i el soroll que produïen les locomotores que van començar a circular per la infraestructura abans de la seva inauguració. El 1847, l'Ajuntament de Badalona protestava iradament davant la Capitania General de Catalunya al trobar-se tancades les portes de l'administració per l'interès general de l'actuació encoratjat per les protestes dels pescadors, que van veure notablement afectada la zona d'encallat de les seves barques.
Encara així, les obres van estar concloses el 1848, coincidint amb la mort de Biada, el seu promotor, que no va arribar a veure inaugurada la línia. No només la connexió entre Barcelona i Mataró des de la desapareguda porta de Don Carlos entre la Ciutadella i la Barceloneta, sinó amb les estacions intermèdies de Badalona, Montgat, Masnou, Premià i Vilassar de Mar. Encara que l'estació de Barcelona d'aquest 1848 va ser provisional, les primeres estructures i marquesines de ferro, així com l'estació definitiva del 1854, va ser obra dels arquitectes com Martí Audinis i Domenèc Tomàs.
La posada en marxa de la línia va generar tanta admiració com sorpresa, i una sensació que va oscil·lar entre la incredulitat i l'eufòria entre la població segons testimonis que reflecteixen tant el convenciment de molts dels curiosos que van acudir a contemplar els primers combois que les locomotores amagaven cavalls al seu interior com els quals aventuraven que després de la mecanització de vaixells i carruatges el pròxim assoliment de l'ésser humà seria crear màquines voladores.
Entre aquells primers testimonis destaquen l'obra Viaje a Mataró amb el ferrocarril, publicada pel viatger Juan Amich el 1949, on ja s'apunta que el túnel de Montgat ja portava el sobrenom del pas de l'amor per les llicències que es prenien les parelles quan el tres el creuava quedant-se a les fosques, i les dues cròniques que del primer viatge de prova amb passatge, el 8 d'octubre del 1848, i del viatge inaugural del 28 d'aquell mateix mes, va publicar el Diari de Barcelona. Oferim, íntegra, la primera d'elles.
La crònica
“La capital de Barcelona, la ciutat de Mataró i totes les poblacions intermèdies han experimentat ahir un dia de joia al veure per primera vegada recórrer la línia del nou carril (per desgràcia fins al present el primer i únic d'Espanya), un tren de deu cotxes conduint més de quatre-centes persones. A l'emprendre aquell la seva majestuosa marxa, entusiastes 'vives' van ressonar d'entre els nombrosos grups de milers de persones que estaven apostades fora la porta del senyor Carlos, i els mateixos crits i les més expressives demostracions es van repetir per totes les pintoresques poblacions de la carrera, fins a arribar a l'estació que li serveix de terme, on bé pot dir-se que una gran part dels habitants de l'antiga Iluro esperava l'arribo del comboi.
“L'expedició d'ahir no va ser més que un assaig dels molts que s'han de verificar abans del dia gran, del dia de noble orgull per al poble català, que gràcies als abundants sacrificis i a l'esperit emprenedor d'una empresa els esforços de la qual són dignes de tot elogi, es verifiqui la solemne benedicció i es tingui per definitivament inaugurat el nou camí.
No va ocórrer el menor incident que pogués fer concebre la més lleu sospita sobre la bondat de la màquina locomotiva i de la bona construcció dels carruatges
“El viatge va ser summament feliç. No va ocórrer el menor incident que pogués fer concebre la més lleu sospita sobre la bondat de la màquina locomotiva i de la bona construcció dels carruatges. El tren es va aturar dues vegades a l'anada i una la tornada a fi que els enginyers reconeguessin l'estat dels eixos que encara no s'havien emprovat. Per evitar tot accident, la marxa va ser molt suau i, no obstant això, descomptades les estones en què el tren va ser aturat, es van ocupar cinquanta-vuit minuts en el viatge d'anada i només quaranta-vuit en el de tornada. Es calcula que pot córrer-se la línia en la meitat menys de temps.
“Mataró presentava ahir un aspecte animadíssim. Els habitants veien amb indicible satisfacció recórrer els seus principals carrers tau considerable número de forasters, entre els quals hi havia també moltes senyores. Les fondes van ser ahir les que més van experimentar els avantatges del ferrocarril, doncs que totes elles van ser ocupades per assalt, i algun dels amos de les mateixes, que no pecaran de gaire conscienciosos, van procurar fer l'agost més del regular.
Al passar el tren pel túnel de Montgat, obert sota de la muntanya d'aquest nom, els viatgers van prorrompre en aclamacions v aplaudiments
“El que no hagi viatjat mai per camins de ferro no pot menys de quedar agradablement sorprès del moviment dels cotxes, tan suau i agradable que, no podent ser comparat amb el de cap altra classe de carruatge tirat per cavalleries, permet no només dormir còmodament, sinó fins a llegir i escriure sense la menor ombra de mareig.
“Al passar el tren pel túnel de Montgat, obert sota de la muntanya d'aquest nom, els viatgers van prorrompre en aclamacions v aplaudiments. Al descendir dels cotxes tots se saludaven i felicitaven mútuament pel falaguer esdeveniment de l'expedició.
Podrà dir-se que Mataró no és ja una ciutat que dista cinc hores de Barcelona, sinó un dels seus barris més interessants
“La brevetat del temps no ens permet entrar i altres explicacions i detalls. A més que el passeig d'ahir no va ser més que un assaig, assaig que per la seva importància hem cregut que tot bon espanyol s'interessarà en saber els bons resultats que ha obtingut, resultats que fan augurar a l'empresa un pròsper esdeveniment després de tants afanys i després de tants obstacles vençuts sempre a força d'energia, constància i bona voluntat. Tant de bo que el seu exemple en tingui molts d'imitadors i que la invenció més grandiosa del present segle fins ara ignorada al nostre terra animi la creació d'altres societats d'igual classe!
“Mentrestant haurà arribat el dia en què podrà dir-se que Mataró no és ja una ciutat que dista cinc hores de Barcelona, sinó un dels seus barris més interessants, establint-se entre amples ciutats un mutu canvi d'interessos i relacions; gairebé no dubtem, que com l'assegurava un dels enginyers anglesos, en anar des de l'estació d'aquesta capital a la de Mataró s'estarà poc temps més que el que s'ha de fer servir en anar d'un extrem a un altre de Barcelona”.
Últimas entregas
Esta pieza forma parte de una serie de contenidos que recupera discursos, manifiestos y otras documentos clave de la época contemporánea para contextualizarlos desde una perspectiva histórica y con ánimo divulgativo.
