Els nous controls del Prat allarguen les cues fins a fora
Infraestructures
El veto als sensesostre, els lladres i els embaladors dificulta l’accés a l’aeroport
Les noves
El veto de l’aeroport als carteristes, els conductors pirates, les persones sense sostre, els embaladors clandestins de maletes i qualsevol espavilat que no tingui cap intenció de viatjar desencadena cues exagerades entre els usuaris de la infraestructura. A estones les cues són tan llargues que aquests dies s’estenen per les voreres, per fora de les terminals. “Quina cosa més rònega”, diu un viatger. “I tot això a què ve?”, afegeix un altre viatger del tot sorprès. “Ja ho veuràs per Setmana Santa. Haurem de venir amb mitja hora més d’antelació”. “Jo és que no ho entenc”. “Em pot deixar passar, sisplau? És que vaig molt just!”.
El grau d’inquietud que comporten aquestes esperes entre els afectats depèn molt de com es posen de nerviosos a l’hora de viatjar. Però aquestes demores ja han esdevingut en una nova incomoditat. La major part de les entrades del Prat són tancades. De manera habitual, des de mitjans de novembre, diversos treballadors d’Aena demanen les targetes d’embarcament a tothom que pretén entrar a la T1 i a la T2. El gestor de la infraestructura ja va detallar aleshores que és una mesura permanent, encara que es dugui a terme de manera intermitent en funció de les necessitats de cada moment. Els resultats, però, són molt dispars.
Els conductors pirates, però, ja han après a saltar-se les restriccions
Si bé la iniciativa va reduir molt la presència de persones sensesostre i d’embaladors de maletes clandestins, els més espavilats ja han trobat molts estratagemes per saltar-se-la. Els conductors pirates, els que es planten a la zona d’arribades per oferir entre xiuxiuejos els seus cotxes particulars com si fossin taxis als viatgers que acaben d’aterrar, ja s’han refet de l’ensurt. I la presència de carteristes a les terminals no té res a veure amb la de fa més o menys un any. Però aquest descens respon més aviat a la pressió creixent dels Mossos. Els carteristes no tenen problemes a l’hora d’entrar a l’aeroport.
Saltar-se aquests controls és fàcil si no tens aspecte de viure al carrer ni ets un subsaharià amb un rotllo de plàstic. “Targeta d’embarcament, sisplau”, diu una treballadora al control de la T1, al més freqüentat. “És que vinc a ajudar la meva dona amb la maleta...”. “Que li enviï una captura de pantalla del vol per WhatsApp”. Però si tornes a fer la cua i dius que vens a buscar la teva mare a la zona d’arribades, et deixen passar. “Agafi les escales mecàniques”. A la T2 encara és més fàcil. “És que vull agafar el Rodalies”. Una dona que va venir a acomiadar-se de la filla que estudia a Austràlia va aconseguir una targeta caducada, però no li va fer falta.
I els taxistes lamenten que els conductors pirates que els fan la competència il·legalment ja se saben tots aquests estratagemes. “És un drama –diuen a Élite Taxi–. En tornem a tenir un centenar que campen per la zona d’arribades. Al novembre, quan van començar a demanar les targetes, els pirates es van refugiar als aparcaments, on la gent agafa els VTC, a veure si pescaven alguna cosa, però de seguida es van espavilar. Ara estem pitjor, perquè amb les noves restriccions ja no ens deixen desplegar els nostres vigilants amb armilles blaves que contenien els pirates. Ara només en deixen passar un a la nit, i així no hi ha manera de frenar aquesta gent”.
I un jove subsaharià amb un rotllo de plàstic diu a la vorera que deixen entrar a tothom menys a ell. “Fa setmanes que m’he de posar davant de la porta –es lamenta, i ofereix els seus serveis per cinc euros la maleta–. Als altres sí que els deixen entrar”. Fa molt que els grups d’embaladors clandestins van ser desterrats del Prat, sobretot després que molts acabessin entre ells a bufetades a la T1 en
una disputa per la terminal, i
que Aena resolgués un concurs perquè una empresa es fes càrrec d’aquest servei. Des d’aleshores només es deixaven veure per aquí uns quants que van per
lliure.
Les persones sense sostre tampoc no hi abunden com abans. “De vegades et deixen passar, de vegades no –diu una, a la vorera–... Però si hi entres i et quedes adormit, et desperten i no et deixen dormir”. Per tant, els sensesostre ara només furguen a les papereres de fora, unes papereres menys atractives que les de dins, on pots trobar ampolletes de begudes, entre altres restes. Malgrat tot, el Prat i els voltants encara són un bon refugi per a aquestes persones. Aquí és més complicat que uns borratxos et clavin una pallissa. I si no solen muntar enrenous, encara tenen alguna possibilitat de passar el control de la planta de baix de la T1 i disposar d’un lavabo una estona.