Julio Iglesias s'anota una victòria: aquestes són les vies judicials de denunciants i denunciat
La fiscalia no és competent
Arxivada la denúncia presentada contra el cantant, tres dels més prestigiosos penalistes de Barcelona responen a les qüestions jurisdiccionals que ara es plantegen
La fiscalia arxiva la denúncia no perquè crea el relat de les dues exempleades sinó per incompetència judicial.
L'arxiu de la denúncia contra Julio Iglesias que la fiscalia de l'Audiència Nacional va comunicar ahir va tornar a dividir un país que ni Francisco de Goya no es molestaria a pintar de pur fàstic. Els dos bàndols, en premsa, tertúlies i xarxes, van prendre posicions immediatament: vergonyós i lamentable d'un costat i editorials que parlen de linxament de l'altre. Al mig dels dos garrots, el xipolleig rosa inherent a un escàndol d'índole sexual el protagonista del qual és el cantant espanyol més important dels últims cent anys. Els indignats s'agafen al relat dels abusos i els que sumeixin un nou greuge contra les essències nacionals, obliden els motius que la fiscalia argüeix. Tres dels millors penalistes de Barcelona expliquen què ha ocorregut i resumeixen quin és l'horitzó processal de denunciants i denunciat.
La Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial –l'última modificació del qual és de febrer de 2025–, explica que l'Audiència Nacional és competent per assumir causes relatives a delictes comesos per espanyols a l'estranger sempre que en l'ordenament jurídic de l'altre país els fets denunciats constitueixin també delicte. Si partim d'aquest superficial resum de competències jurisdiccionals, sembla just que els qui donen ple crèdit al relat de les dues exempleades del cantant es moguin a la forquilla que suposa el desconcert i la ira. Ara bé, aprofundint en la lletra petita de la norma, trobem les raons que han portat al ministeri públic a l'arxiu de la denúncia.
Principi de territorialitat
Aprofundint en la lletra petita de la norma, trobem les raons que han portat al ministeri públic a l'arxiu de la denúncia
José María Fuster-Fabra explica a aquest diari que sobre la nacionalitat del denunciat la llei prioritza el principi de territorialitat. “En aquest sentit, la competència correspon als tribunals de la República Dominicana, el lloc on haurien ocorregut els fets denunciats. De tota manera, quan es presenta una denúncia davant la fiscalia, el Ministeri fiscal ha d'estudiar és si és competent o no. I això ha fet. Particularment, estic d'acord amb la decisió d'inhibir-se perquè regeix el principi de territorialitat i crec que la denúncia hauria d'haver-se interposat allà”.
La figura de testimoni protegit està pensada per a organitzacions criminals, terrorisme, tracta de persones... En el cas d'una víctima de delicte sexual, no el tinc clar, sincerament
Des de Molins Defensa Penal, el seu director i fundador, Pau Molins, coincideix amb el seu col·lega: “s'imposa el principi de territorialitat. En cas de tractar-se d'un espanyol a qui denuncia un altre ciutadà espanyol, seríem en un escenari diferent. Però no és el cas. Des del primer moment no vaig veure clara la competència dels tribunals espanyols i crec que la fiscalia ha fet el correcte estimant la sol·licitud de l'arxiu de les diligències d'investigació preprocessal que va presentar el seu defensa”. Així queda explicada l'argumentació de la fiscalia coneguda ahir.
Fuster-Fabra té dubtes sobre el fonament tècnic per concedir la condició de testimoni protegit a les dues denunciants, “ja que es tracta d'una figura pensada per a organitzacions criminals, terroristes, tracta de persones... En el cas d'una víctima de delicte sexual, no ho tinc clar, sincerament”, explica el lletrat. Així mateix, no hauria aconsellat a les ofeses que una associació interposés la denúncia en nom seu.
Els whatsapp de les denunciants
Revelen la seva identitat
El cantant va publicar en el seu compte d'Instagram alguns whatsapp enviats, cordials i fins i tot afectuosos, enviats per les denunciants després que haguessin ocorregut els presumptes fets delictius. Necessitava defensar-se amb algun argument més convincent que la seva paraula, però… Va revelar la identitat de dues persones les inicials del qual són S.A. I M. A. F. El seu advocat, José Antonio Choclán, va advertir que eren identificables a partir de la informació oferta pels dos mitjans que van llançar l'exclusiva. En qualsevol cas Pau Molins aclareix possibles dubtes al respecte: “No veig factible que pogués ser acusat de cap delicte per donar els noms de les denunciants En España no existeix un delicte de revelació de la identitat de testimonis, ni tan sols de testimonis protegits, que no consta que ho siguin les denunciants. Diferent és el cas dels testimonis protegits el delicte de l'art. 417 CP (el mateix que li van aplicar al Fiscal General de l'Estat) per revelar informació que es conegui pel càrrec i no hagi de ser divulgada; això només incumbeix a autoritats i funcionaris i Julio Iglesias no ho és”.
No veig factible que pogués ser acusat de cap delicte per donar els noms de les denunciants
Anotada aquesta victòria per a Julio Iglesias, què poden fer els seus denunciants a continuació? Les advocades de Women's Link, que representen les exempleades de l'artista, van anunciar que “continuaran lluitant per la justícia” immediatament després de conèixer-se l'arxiu de la denúncia. Pau Ferrer, de Martell Abogados, adverteix que aquella decisió no és recurrible però existeix la possibilitat d'acudir directament a l'Audiència “per interposar allà denúncia o querella i sol·licitar que el tribunal els prengui declaració. Fins i tot poden reproduir la mateixa denúncia que ha arxivat la fiscalia”, si bé es tracta sol d'un dret, no d'una via que asseguri cap èxit.
Aclareix Ferrer que si el Ministeri Públic no va enviar al seu advocat el contingut de l'acusació presentada per les dues dones es deu que “es tractava d'una fase molt preliminar, doncs la fiscalia tenia davant si dirimir si la justícia espanyola és o no competent i si hi ha o no delicte, és a dir, de formar la convicció per determinar si era possible presentar una acusació”.
Per la seva part, el mundialment famós artista potser s'està plantejant un contraatac. Sense haver estat si més no imputat formalment, el seu nom ja ha quedat en dubte. Potser per sempre. Podria prendre ell accions legals? “No seria viable contra un mitjà de comunicació que hagi recollit que ha estat denunciat sense fer cap altra consideració, és a dir, d'una manera objectiva, donant fe del coneixement d'una notícia real. Ara bé, si un medi s'ha permès fer valoracions que pressuposin una presumpció de culpabilitat, que s'hagi fet malbé la seva imatge anant més enllà del que és merament la notícia, podria demandar”, apunta Fuster-Fabra.
Dubto molt que el seu advocat li aconselli contraatacar: obrir un procés a Espanya suposaria ser citat, amb l'eco mediàtic que això suposa
En el mateix sentit es pronuncia Pau Molins: “Si el medi s'ha limitat de manera fidedigna a reproduir el que han dit altres persones, i tenint en compte que el tema té interès informatiu, les possibilitats que prosperi una querella de Julio Iglesias contra els responsables del medi són molt baixes. Caldria demostrar que aquests han acceptat publicar la notícia sabent que les persones que li atribueixen aquests fets delictius estan mentint”. Coincideix Pau Ferrer, afegint a més que estratègicament no seria la millor maniobra: “Dubto molt que el seu advocat l'hi aconselli: obrir un procés a Espanya suposaria ser citat, amb l'eco mediàtic que això suposa i l'assumpte no faria sinó arribar més lluny encara. És més, concediria a l'acusación la possibilitat de provar el delicte si és que n'hi ha hagut”.