Mirar les estrelles
Probablement el danès més universal de la història és Hans Christian Andersen, per bé que us reconec que, sense abandonar l’admiració pel genial folklorista i contista, el meu favorit és un altre: Thyge, llatinitzat com Tycho Brahe, l’astrònom del segle XVI que la tradició vol que morís a Praga després de retenir l’orina per no ofendre en un banquet l’emperador; per tal de no trencar el protocol de la cort imperial, va morir després de, literalment, esclatar-li la bufeta per no anar amb diligència al bany. Esclar que caldria assenyalar que les seves despulles, conservades a l’església de la Mare de Déu de Tyn de Praga, es van exhumar en una data tan propera com el 1999 i, als pocs cabells que encara hi havia a la sepultura, s’hi van trobar unes traces de mercuri tan grans que avui es pensa que va morir per un enverinament mercurial, gens estrany si, com se sap, el bo de Tycho Brahe va estar enredat en l’alquímia tota la vida i va intentar avançar en les ciències mèdiques amb un previsible resultat fatal per a ell mateix.
Tycho Brahe va ser, al marge de l’anècdota –que per a ell no va ser cap anècdota– de la contenció excessiva de la necessitat d’orinar, un dels astrònoms més importants del seu temps. I dels que van saber treure més partit econòmic a la seva ciència. Alquimista, potser astròleg, savi sens dubte, va néixer el desembre del 1546 al si d’una família acomodada a Escània (avui part de Suècia, al seu dia entre Dinamarca i Noruega; Brahe és reconegut entre els països nòrdics com a danès, però no ens ficarem en aquest embolic) i va morir el 1601, als cinquanta-quatre anys a Praga, en les circumstàncies ja referides.
Grenlàndia avui es troba entre les 12 estrelles de la bandera de la UE i les 50 de la bandera dels EUA
El bo de Tycho va ser, diguem-ho curt, l’últim dels grans astrònoms anteriors a la invenció i el desenvolupament del telescopi. El seu fort va ser l’observació i el mesurament obsessiu dels astres. Amb això va fer una fortuna personal i va suposar l’ avenç previsiblement més significatiu de la ciència astronòmica en almenys uns cinc segles. La seva gran virtut va ser la constància, mesurant nit rere nit la volta celeste i anotant sistemàticament i minuciosament tot el que observava. Kepler, amb qui se les va tenir tot i que Brahe el va recomanar per aconseguir un contracte i una posició rellevants al seu costat, va ser l’hereu en les hores finals dels seus mesuraments i càlculs, amb els quals Kepler va desenvolupar les anomenades taules rudolfines i les tres lleis del moviment dels planetes. Sense Brahe, Kepler no hauria aconseguit la fama, en la mateixa línia argumental del Sil i el Miño, ja sabeu el que diu el refrany.
Brahe havia aconseguit llegir en llatí, en els anys de formació, les obres de Ptolemeu. Per això és també un pont entre el món antic i el modern. I es va fer famós per la qualitat de les prediccions que va fer pel que fa a eclipsis i altres fenòmens astronòmics. Això sí, una suposada predicció fallida sobre la mort de Solimà el Magnífic li va costar un duel per qüestions d’honor en què va perdre el nas. L’apèndix nasal, que segons els uns el va tallar una espasa i per a d’altres va volar amb un tret, es va substituir per un fals nas d’or i plata que el va acompanyar tota la vida. Ja veieu que Brahe va ser tot un personatge. I això sense explicar-vos que va tenir vuit fills –almenys– amb la dona amb qui no es va casar mai perquè era de classe inferior a la seva. En vida va construir dos palaus observatori, Uraniborg (per Urània, protectora de l’astronomia) i Stjerneborg (castell de les Estrelles), tots dos sufragats generosament pels seus protectors reials (un altre jardí on no entrarem).
Brahe, ja arribem on anàvem, en algun moment de la seva vida rica i triomfant però turbulenta, va somiar viatjar al nord i poder millorar les sever observacions. La recerca de cel pur i clar que permet mirar les estrelles és tan antiga com la humanitat. Un cel com, ves per on, els que deu tenir Grenlàndia, que avui es troba entre les dotze estrelles de la bandera de la Unió Europea i les cinquanta estrelles de la bandera dels Estats Units. Més estrelles: la de Veneçuela en llueix vuit, mentre que la de la Xina només en té cinc. Així que caldrà mirar les estrelles per endevinar el futur incert.