Gaudí reneix de les ruïnes de la Sagrada Família per salvar el món en un musical
Arts escèniques
La Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya estrena ‘L’arquitecte prohibit’
Una imatge d’escena del musical 'L’arquitecte prohibit' a la presentació als Lluïsos d’Horta
L’obra d’Antoni Gaudí és infinita i, si ja va trencar motllos quan va aparèixer, ara es projecta al futur i serveix per salvar la humanitat en un any no gaire llunyà, el 2084, quan els qui governen han decidit destruir els edificis emblemàtics del món, com ara la Sagrada Família. Aquest és el punt de partida del musical L’arquitecte prohibit, de La Tremenda Companyia, amb text i lletres de Jaume Viñas, música i lletres de Marc Sambola, i direcció de Martí Torras Mayneris.
Es tracta de la coproducció anual dels teatres d’ateneus de Catalunya aplegats a la xarxa XTAC, que farà 35 funcions durant aquest 2026 en sales de tot el país, en el que suposa un dels projectes que més impulsen la descentralització de la cultura. En relació amb el singular arquitecte, l’estrena es farà del dissabte 31 de gener a l’ Ateneu Unió de la Colònia Güell.
“No havíem de fer un biopic, perquè ja s’havia fet, i ens n’hem anat a un futur distòpic”, declara Martí Torras
“Crèiem que no havíem de fer un biopic, perquè ja s’havia fet aquí i fora, i ens n’hem anat a un futur distòpic –detalla el director–. Viñas ha escrit un llibret amb quatre joves que viuen en aquest futur, que són els germans d’una revolta que canviarà les coses. I Gaudí el fem servir com un focus per parlar de l’art i de la memòria”.
Viñas apunta: “Premissa: què passaria si per canviar aquest món encara pitjor s’enderroquen els edificis emblemàtics, per fer tabula rasa”. Davant d’aquest repte, l’autor es planteja un seguit de preguntes: “Com converteixes l’arquitectura en un personatge? Com es fa que els edificis tinguin vida? Com parlar de Gaudí sense fer-ne una ponència?”
Ell mateix respon: “Ens vam adonar que un edifici com la Sagrada Família t’explica la història. Depèn de tu que el miris o no el miris. Gaudí té una peculiaritat, com Dalí, que són dos personatges únics a la nostra cultura. Gaudí enterrava una rebel·lia en les seves obres, no ho feia per acontentar ningú”.
“Al musical parlem de quatre persones que viuen amb una bena als ulls i observar el testimoni d’aquests edificis desapareguts els fa caure la bena –continua Viñas–. Gaudí és en el centre i volem explicar l’essència del personatge. Davant del dubte, s’ha d’anar als mestres. Vaig rellegir Orwell i em va donar aquesta societat seca, amb les emocions soterrades”. És per això que l’acció se situa el 2084, cent anys després del famós llibre d’Orwell.
Lee también
“El que va fer Gaudí és tan bèstia, que batega a tot arreu, com molts aspectes de la nostra cultura, com els mateixos ateneus. Aquest home era un monstre, era espectacular. I jo volia entendre l’impacte estètic que provoca veure la Sagrada Família. Això és el que els passa als quatre personatges quan comencen a llegir el que era aquest temple i com l’impacte pot transformar la seva mirada”, argumenta.
Pel que fa a la música, Sambola afirma que “és un espectacle autòcton, que no copia d’enlloc i que neix de l’equip”. A l’escenari, el compositor toca la guitarra i Neus Soler toca el violí. “Per fer la música, no vaig pensar en el futur ni tampoc en l’evidència, sinó en la bellesa. Costa començar, però quan van sortint les peces, surt un broll de creació meravellós. Toco amb guitarra, molt mediterrània, i això penso que és desconegut en altres musicals, que acostumen a sorgir del piano”. A l’hora de compondre, Sambola manifesta que “no hi ha cap música que no parteixi de la lletra”. I afegeix: “Soc bon traductor de paraules amb música”.
“Volia entendre l’impacte estètic que provoca veure la Sagrada Família”, explica Jaume Viñas
En nom de La Tremenda Companyia, Lu Martín explica: “Sortim de l’Institut del Teatre amb ganes de treballar, som unes pencaires. I tot i que som una companyia jove, ens dona l’empenta poder comptar amb tots els mons que s’han implicat en aquest projecte, i s’estan obrint vies perquè avanci el teatre musical de creació en català”, conclou.