Ariadna Gil: “A Maria Magdalena se la presenta com una prostituta, i no ho diu cap evangeli”
Entrevista
Estrena al TNC, amb Ariadna Gil i Miriam Moukhles, dirigides per Carme Portaceli
Miriam Moukhles i Ariadna Gil al TNC, on estrenen Maria Magdalena
L’actriu Ariadna Gil no vol entrevistes sola, perquè considera que el missatge de Maria Magdalena, la pròxima estrena del TNC, és una reivindicació molt potent del personatge evangèlic, fet per un equip majoritàriament de dones, començant per la directora, Carme Portaceli, que signa la dramatúrgia amb Inés Boza. Miriam Moukhles és la filla de la catedràtica que interpreta Gil. Escrita per Michael De Cock a partir d’un suggeriment de Portaceli, Maria Magdalena és una producció del TNC i del KVS de Brussel·les, que farà gira internacional.
Jane Eyre, Karènina...
Són dones com ho som les persones: plenes de defectes, de conflictes, de transformacions”
Quins personatges interpreteu?
ARIADNA GIL: Soc una catedràtica que es diu Míriam i que ha dedicat tota la vida a estudiar el personatge de Maria Magdalena.
MIRIAM MOUKHLES: Jo soc la seva filla, la Sara, també una mica estudiosa de Maria Magdalena, perquè la mare li ha plantat la llavor de la curiositat. Es nodreix de la mare i de les amigues de la mare. És un entorn molt femení.
Aquesta relació mare-filla serveix perquè el personatge de la catedràtica s’expliqui?
A.G.: No és fàcil d’explicar, perquè és una obra que no és realista del tot. És un espectacle no convencional, en què la part visual, musical i escènica és important per explicar què ens està passant com a intèrprets. Som una part més. Som una peça més de tots els altres llenguatges que veurem en aquesta funció.
Què fa la catedràtica?
A.G.: Fa recerca preparant una conferència, és molt científica, i té unes amigues, com una escriptora que l’acompanya, que li fa veure que també hi ha una part inconscient que es troba en els somnis, que té un significat important. També hi ha la germana del marit, de qui s’està divorciant d’una manera molt conflictiva, i la filla d’alguna manera la qüestiona. I també hi ha una advocada.
M.M.: L’obra també és un reflex de la vida.
Hi ha un taxista, de nom Jesús, amb qui la protagonista fa un viatge iniciàtic.
A.G.: Aquest home també és una dona més de totes les que hi surten, que intenten explicar què ha passat al llarg de la història perquè a aquest personatge se l’expliqui com una prostituta, quan no ho diu cap dels evangelis.
Lee también
A la catedràtica d’on li ve aquesta fascinació per Maria Magdalena?
A.G.: Ho explica just quan comença l’obra. Quan era molt jove, a l’escola veu un quadre d’una dona plorant, que plora d’una manera que ella no entén. Pregunta qui és i alguna cosa la commou. Al cap dels anys, decideix dedicar la vida a l’estudi d’aquest personatge.
Amb Portaceli ja heu fet tres grans personatges: Jane Eyre, Anna Karènina i, ara, Maria Magdalena.
A.G.: Portaceli sempre em posa molt en risc, però sempre és interessant. Són personatges que estan en la cultura universal, perquè tothom ha llegit les novel·les o n’ha vist les pel·lícules. Ara es tracta d’un personatge històric, però totes tres són dones icòniques.
Per què us posa en risc?
A.G.: Perquè porten molt de pes a la funció i això és una responsabilitat enorme, que no sempre una es creu capaç d’assumir. Això sempre és una feina col·lectiva, inclús si fas un monòleg, mai estàs sola.
Per què són icòniques?
A.G.: Són dones com ho som les persones: plenes de defectes, de conflictes, de transformacions, de canvis, d’errors i d’encerts. I Portaceli busca aquest tipus de dones i busca explicar-les. Per això me’n sento afortunada.
M.M.: Per a mi és la segona vegada, després d’ Anna Karènina. És interessant com a intèrpret ficar-te en aquests mons. I coincideixo amb el que diu ella, que la directora et fa posar en risc perquè són personatges molt humans, molt complexos i que tenen moltes portes d’entrada. Quan treballo, intento no pensar en quin pes té aquest personatge des de fora, sinó intentar entendre’l i fer-lo de la millor manera possible.
Totes dues teniu més projectes en marxa. Ariadna Gil passarà de la sala Gran del TNC a l’espai reduït del Heartbreak Hotel, amb Retorn a Haifa, de Ghassan Kanafani i Àlex Rigola.
A.G.: Em ve molt de gust, perquè la sala Gran imposa molt i t’obliga a expressar-te d’una certa manera. Amb Rigola vaig fer un Tío Vania en aquella caixeta de fusta més petita encara, i va ser una de les experiències més bones de la meva vida. I vinc de rodar una pel·lícula amb Victoria Luengo, dirigida per Mikel Gurrea [ Suro ]. Es diu Sants, i va de sants i també passa al barri de Sants.
I Miriam Moukhles, amb la seva companyia, porta Abecedari a la sala Beckett, com a actriu i creadora amb Joan Sentís, amb el reconeixement de l’estrena a Temporada Alta.
M.M.: M’encanta compaginar
la interpretació amb la
creació.