Elogi de l’humà
Explica Javier Cercas a El loco de Dios en el fin del mundo que quan Jorge Bergoglio va obtenir el 2013 la majoria del conclave per ser el pròxim Papa, va acceptar la nominació si bé va advertir: “Tot i que soc un gran pecador”. El Papa declarant-se pecador quan acceptava la cadira de Pere! El llibre de Cercas és una delícia, una profunda reflexió sobre l’humà i l’espiritual. Una cosa que, us confesso, en aquests moments foscos, necessito per poder reconciliar-me amb la humanitat.
Quins moments que estem vivint. Tornem als Estats Units. S’estan trencant totes les costures democràtiques, s’ataca periodistes, es criminalitzen ciutadans pacífics, l’ICE té impunitat per matar, i tot i així un 40% dels nord-americans encara donen suport a Trump. Un home que creu que qualsevol acció té com a únic límit, segons va declarar a The New York Times, “la seva pròpia moralitat”. Un home que, a diferència del Papa anterior, no es consideraria mai pecador o admetria les seves pròpies debilitats.
L’antiheroïna que protagonitza ‘Pluribus’ és capaç de posar-se al lloc d’“els altres”
Vol ser aquest article, en un moment en què s’enalteix el viril, la masculinitat, la força bruta, un elogi de la imperfecció, del veritablement humà. Perquè, al cap i a la fi, què som sinó imperfectes. Hi ha una sèrie que no us heu de perdre per sobreviure aquest 2026. Us parlo de Pluribus i del magnífic personatge encarnat per Rhea Seehorn, Carol Sturka. La Carol és la perfecta antiheroïna: permanentment insatisfeta, infeliç, àcida, autoexigent, vehement. Però tot i així enamora l’espectador. Perquè en el fons és un reflex de nosaltres, dels nostres defectes, de la naturalesa humana. Algú que davant una situació absolutament inesperada és capaç de posar-se al lloc d’“els altres”, algú que per sobreviure vol estimar i ser estimat, encara que probablement s’estigui autoenganyant.
La Carol queda devastada quan “els altres” l’abandonen, perquè malgrat la vena càustica que té, necessita la seva presència. És un ésser social que és capaç de desenvolupar empatia cap a qui abans detestava. Correu a mirar la sèrie, i malgrat la distopia, malgrat les coses sorprenents i de vegades angoixants, gaudiu de la Carol Sturka, una altra pecadora que ens permet mantenir l’esperança en l’humà, en tots nosaltres. Els que ens sabem pecadors i imperfectes, els que ens horroritzem de les batudes de l’ICE i l’assassinat de ciutadans innocents.