Un amic va dir el que crec que pensem molts: “Que el 2026 tingui una mica més de sentit que el 2025 no és demanar-ne massa, oi?”. Doncs sembla que sí. Si bé la presa de possessió de Zohran Mamdani com a alcalde de Nova York va ser una glopada d’optimisme, la invasió de Veneçuela ha fet miques qualsevol indici d’estabilitat. Confiem que les midterm frenin els deliris imperialistes de Trump.
El 2026 serà vital per saber si som capaços de preservar l’humanisme, la llibertat i la democràcia que guien bona part del continent. Uns valors que Trump i Putin detesten: per això ens tenen en el punt de mira. I és per això que Europa pateix una pressió colossal per desmantellar les lleis que impulsen la transició verda i les que posen límit a les pràctiques abusives dels gegants digitals. Més enllà de les trinxeres de l’ Est, o de les ànsies de Trump per Grenlàndia, la defensa de la sobirania europea davant uns senyors de les tecnològiques que amb les seves plataformes són capaços de manipular consciències i fomentar l’odi és existencial. Ja el 2025 vam veure com van ajudar a fer que les eleccions a Polònia i la República Txeca les guanyessin cavalls de Troia de Putin i Trump.
Lee tambiénForagitar el llop
Hi ha qui afirma que l’afany regulatori de la UE és un llast per al nostre futur. Però si no defensem unes regles que protegeixin el bé comú i el nostre futur, estarem perduts. Precisament per això, l’obstinació de persones com la vicepresidenta primera de la Comissió, Teresa Ribera, que té sobre la taula les principals carpetes respecte a la transició verda i la sobirania tecnològica, és crucial. Davant els titubejos de la Comissió, la determinació de Ribera em permet conservar, malgrat tot, una mica d’esperança. Fa poques setmanes l’espanyola recordava una vegada més que Europa s’ha de mantenir ferma dictant les seves pròpies normes ( rule maker ) i rebutjant xantatges formulats en altres latituds ( rule taker ).
Europa ha de demostrar que sap defensar-se davant els atacs externs i interns
El 2026 viurem perillosament: serà l’any en què Europa haurà de demostrar que és un projecte polític que pot i sap defensar-se davant els atacs externs i interns i en el qual els estats membres han de deixar de prioritzar els seus interessos i apostar una vegada per sempre per un projecte comú. Malgrat els temps turbulents que vivim, us desitjo un any ple de felicitat.