La cançó protesta vira a la dreta

Pedro Sánchez “ es imponente, un hombre con grandeza/ es la esperanza contra la fachosfera / él es capaz de sumirte en la miseria/ y tú ser feliz como un día en la feria”. Aquesta definició del president del Govern espanyol és una de les estrofes que ha fet famosos els Meconios. Aquest duet de caire humorístic format per Sergio C. Martínez i Mario Camps va saltar recentment a la fama després que Isabel Díaz Ayuso, fan declarada de la banda, pugés a l’escenari del concert que van celebrar a Arganda del Rey.

Mesurada, la presidenta madrilenya es va limitar a cantar Feliz Navidad amb la formació satírica valenciana, però el vincle amb les lletres punyents havia quedat clar, tan clar com que a Ayuso li agrada la fruita tant o més que la música de Depeche Mode. No en va porta al braç un tatuatge amb el símbol del disc Violator , un dels més coneguts de la formació britànica, que al seu torn s’ha convertit en la preferida de la nova dreta liberal. Fins i tot un dels seus fundadors, Martin Gore, va haver de desmentir qualsevol vincle amb el moviment conegut als països anglosaxons com a alt -right , i molt menys amb els predicats que defensen.

La ideologia conservadora ja no s’amaga rere la cançó melòdica tradicional i apolítica, tant del gust de les elits franquistes. No, actualment recorre els mateixos camins de la música de masses, i s’acosta al pop, el rock, el rap i la música urbana, i també de les bandes d’inspiració cristiana, com l’ exitosa Hakuna.

El pensament conservador ha arribat a les masses endolcint el seu missatge mentre gira l’esquena a les idees extremistes de la música ultra.

Vox ara aposta per gèneres populars, com demostren a les seves festes Europa Viva, bany de masses que el partit d’extrema dreta celebra anualment a Madrid on, a més dels Meconios, hi han actuat artistes com l’ex Barón Rojo Sherpa o els rapers Santaflow i Angie Corine, que han portat a les seves lletres el discurs patriòtic i contrari al feminisme que defensa des de fa anys el partit de Santiago Abascal. Alhora, els polítics del PP van a concerts de bandes cristianes per assegurar-se el seu públic mentre els uns i els altres giren l’esquena al moviment ultra, minoritari però persistent.

“ ¡Viva el comunismo!/ Ja, te imaginas?/ Que entro en mi casa y tengo un okupa en la cocina/ que de todo lo que gano, la mitad va pa’ la vecina/ y la otra mitad pa’ Pedro pa’ que viaje a Filipinas”. Són les lletres que defensa Angie Corine, que amb més de 700.000 seguidors a Instagram s’ha convertit en la musa del rap d’extrema dreta. Aquesta youtubera mig polonesa mig nord-americana establerta a Madrid és una de les conegudes dels Meconios, que el 2022 van protagonitzar una polèmica quan organitzacions defensores de la memòria històrica van demanar que la Fiscalia actués pel tema Volver al 36 , un tema en què canten: “ Somos la resistencia, somos fachas/ los podemitas son la democracia./ Si votas al PP eres franquista / y si te gusta Bildu un pacifista”.

“No ens agrada que ens diguin el que no podem o podem fer, creiem en la llibertat i que tot és criticable”, afirma el meconio Sergio Martínez. “És veritat que ara critiquem el Govern [espanyol] o el wokisme perquè creiem que són molt criticables i perquè a més donen molt de joc des del punt de vista humo­rístic”, afegeix per matisar que “el dia de demà no ens tanquem a criticar el PP o Vox, tampoc no és que se’ns pugui encasellar, encara que del contingut de les nostres cançons segurament se’n pugui treure aquesta conclusió”.

Els Meconios han apostat per la sàtira política pel broc gros empesos per l’èxit que aconsegueixen, això sí, sense renunciar al que pensen. “No farem una cançó a favor de Podem perquè pensem que serà comercial, però busquem fer coses que ens hagin de donar rèdit. Si fem El Rufi és perquè pensem que funcionarà”, comenta sobre el tema dedicat a Gabriel Rufián, que “ se hizo político para poder trincar/ con el cuentito dels Països Catalans”. Per això deixen clar que no cobren de cap partit, “no estem casats amb cap sigla, defensem la llibertat i que som ‘muy españoles y mucho españoles’, com diria Rajoy”.

Aquesta barreja de sàtira i política provoca que, buscant la seva música, l’algoritme recomani bandes tan oposades com Ojete Calor, paladins del subnopop, i Estirpe Imperial, veterana formació de l’escena neonazi. “Amb Ojete hi ha semblances, entenc que es pugui relacionar amb aquell electropop dels vuitanta o noranta en cançons com la de Sara Santaolalla o Pedro Sánchez, però ells fan subnopop i nosaltres mem polític, mempop”, comenta Martínez, que descarta qualsevol relació amb Estirpe Imperial, “però l’algoritme de Spotify és una mica capritxós”.

“Els Meconios tenen una ideologia conservadora, tradicional, però els grups d’extrema dreta ja són xenòfobs, racistes, fins i tot misògins”, apunta la professora de Periodisme i Comunicació Isabel Martín-Sánchez per distingir la diferència entre la música de dreta i la d’extrema dreta, que des dels vuitanta defensen bandes vinculades al moviment RAC, sigles de rock against communism (rock contra el comunisme).

Aquests grups, com els dissolts Batallón de Castigo o els barcelonins Jolly Rogers, fan servir la música per atreure i retenir la gent, especialment jove, en els postulats de la ultradreta. “Fan servir la música perquè és un element amable, sota la diversió t’estan calant un missatge que, si l’escoltes d’un polític o un discurs tradicional, no entra tant”.

Vestimenta i simbologia són alguns dels trets destacats dels aficionats a aquesta música, de la creu de Borgonya dels terços a la creu gammada. “És un univers que els serveix per arribar a aquesta ideologia de manera més benèvola”, diu Martín-Sánchez, que recorda que Estirpe Imperial va tenir la seva caseta en un acte de Vox on venia tota mena de material amb simbologia nacionalista; “és una indumentària dirigida a gent jove, el mateix que està fent Trump amb la gorra”, comenta. “Qui va a aquests concerts porta aquesta vestimenta, fa els mateixos gestos, canta la mateixa música, és un moviment coral que provoca una identitat contra l’altre”.

La banalització de la simbologia feixista ha calat en la joventut fins al punt que el Cara al sol , himne del falangisme, va ocupar fa cinc anys el cinquè lloc entre les cançons més escoltades a Spotify. “No saben el que va significar, hi ha un desconeixement de la dictadura i ho veuen com una cosa bonica, perquè realment és un poema cantat, i es viralitza”. Si aquestes tendències no van a més és perquè xoquen contra el mur de la llei de Delictes d’Odi; “no creixen perquè judicialment no es permet, hi ha una fiscalia de delictes d’odi constantment vigilant”, apunta la professora.

Això porta al fet que les formacions d’extrema dreta es comuniquin a través de canals privats per evitar la persecució a les xarxes socials. “Tan bon punt un grup puja un vídeo, els supervisors el treuen immediatament, però els seus fans són molt actius i sempre estan provant d’escapolir-se d’aquesta censura”. Per això és relativament fàcil trobar aquestes cançons a les xarxes, “arriben a un públic minoritari, però arriben”.

Aquestes bandes acostumen a estar lligades al món dels hooligans del futbol i molts dels seus membres han passat per la presó. És el cas de B atallón de Castigo, format a la presó d’Alcalá Meco per interns d’ideologia neonazi, o Torquemada 1488, banda lligada a les Brigades Blanquiazules de l’Espanyol, que amb el seu nom homenatjaven l’inquisidor que va tenir els jueus al punt de mira. “Formen un univers de propaganda ultra que fa servir la música en trobades on fins i tot hi ha jocs de tipus medieval, els atreu aquesta posada en escena que embadaleix”.

Sense una significació política explícita, però seguits majoritàriament per un públic de pensament conservador, es troben les formacions de música cristiana, que han proliferat els últims anys amb un èxit notable. Destaca Hakuna Group Music, una formació que el 12 de gener va reunir 12.000 persones al palau de Vistalegre de Madrid per presentar el seu últim disc, Tú , una treball que vol ser “de lloança a Déu per ser Déu”, segons va relatar la portaveu del grup, Macarena Torres.

Aquesta banda neix a partir del moviment Hakuna, fundat pel sacerdot José Pedro Manglano, numerari de l’Opus Dei, amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut del 2013 celebrada a Rio de Janeiro. Un any després, va néixer la formació musical, que al llarg d’aquest temps ja ha publicat ja set discos que tenen més de 14 milions de reproduccions a Spotify, 387 milions de visualitzacions a TikTok i 150 mil seguidors a les xarxes socials, amb el tema Huracán com a èxit més gran, que va aconseguir el quart lloc a Spotify.

L’èxit de Hakuna Group Music és l’element més visible d’un moviment que inclou grups d’oració i formació, a més d’organitzar acampades i altres esdeveniments. Sense cap vinculació política i “al servei de la societat en el seu sentit més ampli”, com destaca Macarena Torres, l’agrupació està emparada tant pel papa Francesc com per Lleó XIV.

A Espanya, i més en concret a Madrid, Hakuna hi ha celebrat concerts multitudinaris com el que va reunir més de 60.000 persones a la plaça Cibeles el 2023, o el ple al Movistar Arena del 2024, amb 17.000 persones. En una de les seves últimes actuacions multitudinàries, el 22 de desembre, hi van ser presents Isabel Díaz Ayuso i Alberto Núñez Feijóo per cantar nadales amb la banda, que es va instal·lar al balcó de la Reial Casa de Correus de la capital espanyola.

“Tampoc no és que hàgim tingut
la intenció de convertir-nos en
això, però al capdavall crec que és una mica la cançó protesta del
segle XXI”, reflexiona Martínez sobre els Meconios. “Moltes vegades s’ha associat als grups punk, a Catalunya hi ha grups amb un marcat caire independentistes i no es posa el crit al cel. En canvi, amb nosaltres sembla que Franco hagi de pujar a les taules, i ni de bon tros”, és només que la música s’adapta als temps per a tots els gustos.

Sergio Lozano Torres

Periodista

Ver más artículos