El fil invisible del futbol
Futbol
L’estudi de LaLiga “42 llegats, 42 formes de guanyar” analitza com es viu i es transmet la passió futbolística al nostre país
Aficionats del Girona celebrant a la grada de Montilivi una de les seves victòries
A Catalunya el futbol no s’hereta d’una sola manera. S’aprèn a la taula de diumenge, al pati de l’ escola, a la desgavellada grada del camp del poble, petit i rosegada pel temps, o al trajecte a un estadi amb una bufanda al coll. Es transmet d’avis a nets i de pares a fills, esclar, però els temps moderns han portat noves maneres d’heretar el llegat futbolístic. Ho revela un estudi de LaLiga dins de la campanya 42 llegats, 42 maneres de guanyar , que dibuixa un sorprenent mapa emocional del futbol espanyol i català.
La fotografia que emergeix d’aquell estudi situa Catalunya com un dels territoris on el sentiment futbolístic es transmet amb més diversitat. Aquí, la passió no respon únicament a una línia recta de pares a fills, sinó que es mou en moltes direccions, dibuixant un joc de miralls on mares, àvies, filles i fins i tot els nens es converteixen en portadors d’aquell llegat futbolístic.
Un dels trets més reveladors de l’estudi és el protagonisme femení. Mentre que al conjunt d’ Espanya un 16,24% dels aficionats reconeix que ha heretat el seu amor per un club d’una dona de la família, a Catalunya aquest percentatge ascendeix fins al 17,48%. No és una estadística qualsevol, sinó la confirmació d’una realitat silenciosa que ha crescut durant anys. Les dones no només acompanyen el futbol, el transmeten.
El Girona trenca amb el passat i és un dels clubs amb més llegat femení i herència invertida
El cas del Girona és paradigmàtic en tots els vessants. Més d’una tercera part de l’afició blanc-i-vermella, el 33,52%, assegura que ha rebut el sentiment de pertinença del club per via femenina, una xifra que dobla amb escreix la mitjana nacional i que el converteix en un dels clubs en què el fenomen és més visible. L’Sporting de Gijón (30,87%), el Deportivo de la Coruña (26,71%) i la Reial Societat (25,9%) també reflecteixen aquesta tendència que destrueix mites i redefineix qui construeix la memòria futbolística al nostre país.
Però aquesta transmissió del llegat tan diferent d’altres comunitats no s’atura aquí. Catalunya destaca també per una inversió del relat clàssic, en què l’herència solia arribar de grans a petits. L’herència ara neix, moltes vegades, des de baix. Un 9,1% dels aficionats catalans admeten que s’han fet d’un club per influència directa dels fills, davant el 6,13% del conjunt del país. En altres paraules, a Catalunya com en cap altre lloc d’ Espanya, els fills han aconseguit reactivar la passió futbolística de pares i mares. Altre cop, el Girona (25,14%) apareix com a símbol d’aquesta evolució. Un de cada quatre aficionats blanc-i-vermells van arribar al club empesos pels fills. Això es deu segurament al més recent dels seus èxits, perquè només fa vuit anys que va debutar a Primera Divisió. El Deportivo de la Coruña (18,7%), equip revelació a mitjans dels anys noranta, també presenta xifres molt per sobre de la mitjana.
Més enllà de la família, el territori continua sent una àncora poderosa per sentir uns colors. A Catalunya, gairebé tres de cada deu aficionats, el 28,19%, vinculen el seu sentiment futbolístic a la proximitat geogràfica i a l’arrelament local, i superen la mitjana nacional (24,31%). El futbol aquí es viu com a pertinença, ja sigui al poble, al barri o a una manera de veure el món.
Catalunya destaca respecte a Espanya per la transmissió familiar i l’arrelament territorial del futbol
La influència del nucli familiar reforça també la idea de territori. De fet, gairebé set de cada deu fills comparteixen el club del pare o la mare, i Catalunya se situa, amb Madrid, al capdavant d’aquest indicador. El futbol es converteix així en el fil invisible que uneix generacions.
42 llegats, 42 maneres de guanyar , la campanya que ara impulsa LaLiga neix amb la vocació de donar veu a les històries que no apareixen a les estadístiques, però que expliquen per què un escut es defensa i es transmet. Un relat coral que intenta recordar que el futbol no només es juga, també s’hereta i es comparteix.