Demanar caps de dos en dos
FUTURS IMPERFECTES
Espanya deu ser el país on més vegades l’oposició demana que dimiteixi un dirigent polític, però segurament també és la nació on tenen menys èxit les peticions indignades dels que no són
al Govern. Té la seva lògica: demanar el cap d’un ministre o d’un conseller desgasta l’adversari, però alhora el blinda davant els seus antagonistes. Aquesta dialèctica no contribueix a millorar la credibilitat de la política, pel cap alt aconsegueix polaritzar-la.
Els accidents de tren a Adamuz (Còrdova) i a Gelida (Barcelona) han comportat que des del PP es demani la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, mentre Pedro Sánchez l’ha defensat per la gestió de la crisi ferroviària. És curiós, però després de la tragèdia viscuda en el xoc entre l’Iryo i l’Alvia, el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, va estar impecable. Va exhibir unitat amb el president del Govern central en una compareixença conjunta, en què van posar l’accent de les seves declaracions a ser al costat de les víctimes i a investigar a fons les causes del descarrilament. No hi va haver cap gest de fractura. En canvi, a Santiago Abascal, de Vox, li va faltar temps per exigir responsabilitats i va mostrar la seva desconfiança en l’Executiu.
La dialèctica de demanar de seguida dimissions no contribueix a millorar la credibilitat política
La cúpula de Génova es va mossegar la llengua davant l’actitud de Moreno, fins que Miguel Tellado va demanar la dimissió immediata de Sánchez i Puente, després de llegir una informació periodística de dubtosa credibilitat sobre la causa de l’accident, abans de l’informe dels tècnics. El mateix van fer Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso amb to tremendista.
A Catalunya, a Oriol Junqueras li ha sobrevingut un atac de radicalitat madrilenya, que l’ha portat a demanar la dimissió del ministre Puente i de la consellera Sílvia Paneque per l’accident de Gelida. Paneque també? Ho diu algú que ha estat vicepresident del Govern i que no va aconseguir canviar la dinàmica de Rodalies. Deu ser una manera de neutralitzar el discurs de Puigdemont, que fa dies que està sobreexcitat. Potser té raó Enric Juliana quan escriu que la setmana tràgica del tren està revifant les cendres del procés. Al final, descarrilarem tots.