La Volta
Ja hem tingut una primera etapa i parada a Extremadura, la següent serà a l’Aragó i més endavant encadenarem eleccions amb la meta volant notable d’Andalusia, que donarà el títol de campió del 2026 bé a l’aliança de les dues dretes o, molt poc probablement, al Partit Socialista. En resum, estem vivint una Volta electoral a l’Espanya de les autonomies que, és cert, ni són totes les que hi haurà ni hi haurà totes les que són, però sí que donaran una idea prou aproximada de com van les sensibilitats polítiques del regne, perquè, per bé que el nostre president Sánchez s’obstini a dir que una cosa són les eleccions autonòmiques i una altra de ben diferent les generals –i té raó i raons per dir-ho–, la veritat és que la cosa pinta força negra per als interessos del PSOE.
El metabaró (copyright d’Alejandro Jodorowsky i il·lustració inicial de Juan Giménez) Núñez Feijóo ha propiciat aquesta Volta com una manera de derrotar per acumulació el seu arxienemic, que en altres circumstàncies hauria d’haver estat el seu aliat constitucional, però l’aposta també té moltes possibilitats d’acabar malament per a ell, ja que hi ha un altre metabaró, el no menor Abascal, protegit de l’arxiduquessa Meloni i gran valedor de l’emperador galàctic, el consort de Melania i regent de l’orbe negre.
Estem en plena Volta trumpista a Espanya que acumula quilòmetres i corredors
Som en plena Volta trumpista a Espanya, amb la demagògica i esforçada cimera del finançament autonòmic com a trencacames capaç de desbaratar l’estratègia de gairebé qualsevol equip, sense oblidar l’ajuda inestimable a la carretera de xarxes socials i tecnològiques diverses. És un moment en què tan sols les xirigotes gaditanes –és carnaval– poden donar un contrapunt màgic a tot el poder acumulat per dos equips que tenen els àrbitres i les togues a favor.
Una volta trumpista a les Espanyes que, tornem-hi, acumula quilòmetres i corredors en una competició manipulada però que encara pot donar sorpreses, perquè l’essència de la Volta avui rau en el fet de si hi ha o no hi ha marxa enrere, a aquells temps daurats –al gust de Trump– que els joves cadells de la pàtria enyoren els valors i els anys de la dictadura franquista. Abascal, el gran tapat, només s’ha de posar a roda. I amb això en té prou per travessar la meta en un tres i no res.