El pollastre com a metàfora

El pollastre de goma és una joguina que emet un xiscle grotesc. Andreu Buena­fuente el feia servir a la televisió i a la ràdio i ahir Jordi Basté (RAC1) el va recuperar per il·lustrar el desgavell de disfuncions i coitus interruptus a Rodalies. Basté ja té experiència en efectes sonors que, com a complement a la indignació, troben en el sarcasme berlanguià i la botzina de Harpo Marx la solució per intentar explicar el drama social, polític i econòmic que viu Catalunya. Fa anys, l’efecte preferit de Basté era una cabra acompanyada d’unes trompetes balcàniques, que li servien per subratllar les incongruències més lamentables de l’actualitat.

A Catalunya Ràdio, Ricard Ustrell manifesta la mateixa incredulitat, desconcert i indignació que els usuaris dels trens. “¿Com tenir confiança en un servei que, quan s’anuncia que fun­ciona, no funciona?”, es pregunta. És un recurs retòric contra la impotència de veure que, en els últims dies, el
Govern no ha deixat de comparèixer
–la consellera Sílvia Paneque exposada fins als límits de l’autocombustió– i
de convocar reunions, obrir expedients i apel·lar a comissions d’experts
i d’investigació que, a la pràctica, no milloren ni el servei ni la informació.

A la Cope, Carlos Herrera parla d’ineptes (apunta al ministre Óscar
Puente). En un país que fa tanta bandera dels seus plans d’emergència –Procicat, Neucat, Allaucat, Inuncat, Radcat, Ventcat– potser seria bo incorporar l’Ineptecat, un pla que avisés els ciutadans de l’emergència de la incompetència entesa com a sistema per no coordinar mai els fets amb la informació, la pedagogia i la gestió que requereixen.

Desori, desgavell, caos, col·lapse,
els sinònims intenten abastar tota la complexitat de la desesperació. En aquest context, la Generalitat reco­mana el teletreball i les opcions alternatives de transport. És la confirmació de fins a quin punt el Govern viu allunyat de la realitat. Com que el tele­treball el decideixen persones i insti­tucions que sí que poden practicar-lo, no entenen que mig país té una feina presencial i que de cap de les maneres no pot permetre’s teletreballar. Pel que fa als mitjans alternatius, en la majoria de casos són inexistents i, en qualsevol cas, insuficients. L’eco de la propa­ganda, en canvi, ens ensordeix amb aquests missatges. Uns missatges que mereixen que, armats amb pollastres de làtex, els responguem amb xiscles grotescos o amb enèrgiques i transversals botifarres.

A El País , Gonzalo Miró, copresentador del programa Directo al grano (TVE), comenta que la polarització que tant explota la televisió intenta que la gent pensi més amb els budells que amb el cervell. En el cas de Rodalies, però, existeix una sintonia alarmant entre el que ens diuen els budells i el que ens diu el cervell.